Marian Antón
Alumni
Doctorat en Societat de la Informació i el coneixement
Des dels EUA, on és titular de la càtedra Knight de la Universitat de Miami i com a director del programa de visualització del Centre de Ciències Computacionals, Alberto Cairo ens explica com va ser la preparació de la seva tesi de doctorat per la UOC. Anteriorment, va ser director d’infografia en El Mundo digital i en l’Editora Globo del Brasil. Autor dels llibres The Functional Art: An Introduction to Information Graphics and Visualization i The Truthful Art: Data, Charts, and Maps for Communication, actualment compagina la docència amb la seva feina de consultor i dissenyador independent per a companyies com Google i Microsoft.
«La disciplina és fonamental per a una tesi doctoral»
Quan comences a interessar-te per les infografies i decideixes dedicar-t’hi professionalment?
Aproximadament el 1997. Vaig estudiar periodisme a Santiago de Compostel·la i una professora de la universitat, que sabia que jo podia fer esbossos, em va comentar la possibilitat de fer pràctiques en el departament d’infografies de La Voz de Galicia. Allà em van ensenyar un munt de coses d’aquest món. Així vaig començar com a infografista: la persona que explica unes coses amb un dibuix. Després vaig anar derivant cap a la visualització de dades, el camp en què ara estic ficat més a fons.
Com a expert, quins són els paràmetres que ha de complir una bona infografia?
El primer és que ha d’estar basada en informació o dades de qualitat i contrastades. Per això, el treball previ és clau: reunir la informació, parlar amb diferents fonts, contrastar les dades i assegurar-nos que el que volem mostrar té coherència amb la realitat. Si ha de ser un gràfic basat en dades i estadístiques, és bo associar-nos amb algú que sigui expert en aquests temes, ja que normalment els periodistes no dominem l’estadística. Finalment, cal aconseguir representar les dades amb formes que ajudin el lector a interpretar-les de la manera més adequada possible.
Hi ha prou formació a Espanya per a qui es vol especialitzar en aquest tema?
Tot i que no conec l’oferta completa, el que és clar és que n’hi ha més de la que hi havia fa uns anys. Per exemple, la UOC ofereix unes classes de visualització de dades de les quals sóc consultor.
Quan et vas començar a plantejar fer un doctorat?
Sempre em va interessar tenir una carrera dual. Sóc professor a la Universitat de Miami des de fa gairebé sis anys, però al mateix temps segueixo com a freelance fent feines per a empreses. Per a avançar en la meva pròpia feina independent no necessito continuar fent recerca, però per a la meva feina acadèmica vaig pensar que tenir un doctorat em podria servir per a aprofundir i per a aprendre sobre nous mètodes de recerca. El programa de la UOC em va ajudar molt amb les classes, els consells dels consultors, els llibres i lectures recomanats.
Tenies molt clar el tema o va evolucionar a mesura que avançava la teva recerca?
Tenia molt clar que volia investigar la part que conec més, és a dir, la infografia en premsa: mapes il·lustrats, gràfics i com van evolucionar els últims vint anys. M’interessava i tenia unes tesis personals, però volia contrastar-les amb la realitat, i per això he hagut de fer recerca, entrevistar experts, llegir llibres que parlen de l’evolució dels gràfics en premsa, comptabilitzar gràfics que es publiquen, etc. Algunes coses les vaig poder confirmar i altres van canviar les tesis inicials que tenia d’acord amb el que trobava. Altres aspectes que també van evolucionar van ser, per exemple, el nombre d’entrevistes que vaig fer a experts, ja que vaig doblar les previstes en els meus plans inicials, i l’àmbit. Al principi volia analitzar l’evolució global i vaig decidir centrar-me en el món anglosaxó, concretament en els mitjans de comunicació d’elit als Estats Units. Així, restringint el meu àmbit d’actuació, vaig poder arribar a unes conclusions més sòlides.
Com va ser compaginar el doctorat amb la teva feina?
Fa sis anys que dedico una miqueta de temps a la tesi, però va ser realment a finals de 2015 i el 2016 quan ja m’hi vaig dedicar gairebé a temps complet. Quan dic «a temps complet» realment vull dir tot el temps lliure que em queda després de fer la meva feina de professor a la universitat amb les meves classes i la meva feina com a consultor freelance. Això vol dir que durant un any aproximadament he dedicat un dia o dos a la setmana a la recerca.
Quins consells donaries a les persones que es plantegin fer un doctorat?
En primer lloc, que escoltin molt els consultors que els assignin, perquè les seves idees i els seus consells els ajudaran molt a perfilar les coses. La persona que dirigeix el comitè per a la teva tesi és la figura que jo anomeno consultor i que comparo una mica amb l’editor d’un mitjà de comunicació o d’una editorial. És com una mena de Pep Consciències que et va dient el que està bé o el que no ho està tant. És molt bo escoltar-lo com a guia o orientador de la tesi. Més endavant, quan vas enviant les versions de la feina, en rebràs comentaris i suggeriments, i te’ls has de prendre molt seriosament, perquè ells solen saber-ne molt més que tu, i per això cal escoltar-los atentament. Un altre factor molt important és la gestió del temps. Per a això has de saber quin tipus de persona ets. En el meu cas, necessito fer cada dia una cosa concreta, no barrejar diferents assumptes en una mateixa jornada. Així, dos o tres dies a la setmana faig classes a la universitat o les preparo, altres treballo de freelance en els meus projectes i, així, vaig poder reservar-me un o dos dies per a la tesi. De tota manera, el que és important és ser molt estricte i seure a escriure o a investigar el temps que t’hagis assignat. La disciplina és fonamental. Avui dia és molt fàcil dispersar-se i, per això, el meu consell és centrar-se durant algunes hores o alguns dies concrets només i exclusivament en el que t’has proposat per a avançar. La gestió del temps és fonamental.