Olivia Andolz

Alumni


Grau de Psicologia, Màster Universitari d'Educació i TIC i Màster Universitari en Psicopedagogia

«Vaig enviar una PAC després de trencar aigües, no ho oblidaré mai»
 

 

Al teu web, expliques que la maternitat et va canviar la manera de veure el món. Com el veies abans i com el veus ara?

M'imaginava que la maternitat era especial i que canviarien coses, però no m'imaginava que es convertiria en el motor per a aconseguir tot el que em proposava. Coses que abans em semblaven molt difícils van deixar de semblar-m'ho.

O sigui, va ser un impuls per a estudiar Psicologia?

Sí. Em fascina com els infants canvien, dia rere dia, i també el seu potencial d'aprenentatge. Com a mare, és molt important què els ensenyes, perquè la infància els quedarà marcada per sempre. És una responsabilitat, però també una oportunitat enorme. I penso que val la pena tenir una preparació. En el meu cas, la maternitat va ser un motiu per a fer el que tenia pendent.

Com compaginaves la criança de la teva primera filla, el grau de Psicologia i la feina com a infermera?

Quan em vaig decidir, ella tenia prop de cinc anys. De dia treballava i, quan ella se n'anava a dormir, jo aprofitava per estudiar fins a les dues o les tres de la matinada. Em plantejava com podia aplicar a la meva vida tot el que anava aprenent. Vaig agafar molta confiança en mi mateixa i les meves prioritats van canviar. 

Després va arribar un altre embaràs, oi?

Sí, mentre estudiava la carrera em vaig quedar embarassada del segon fill. No oblidaré mai que vaig enviar una de les proves d'avaluació contínua (PAC) després de trencar aigües, abans d'anar a l'hospital. Era de l'assignatura Psicologia del llenguatge! I el meu segon fill em va donar, de nou, més forces per a continuar estudiant. 

I després, dos màsters més... i encara dos fills més!

Sí, en el moment de parir el meu tercer fill, estava acabant el treball final del màster universitari d'Educació i TIC (E-learning). Més tard vaig fer el de Psicopedagogia i ara estic acabant el de Psicologia Infantil i Juvenil: Tècniques i Estratègies d'Intervenció. I, quan estava embarassada de la meva quarta filla, que va néixer l'any passat, vaig obrir el centre de psicologia infantil, que era el meu somni.

Ben intens...

De fet, tots aquests projectes em donaven temps per a mi mateixa i alhora eren un bé per a tots.

És molt necessari, com a dona, tenir una estona per cultivar la pròpia identitat, oi?

Era una manera de no abandonar-me. La participació en els fòrums o els treballs en grup em connectaven amb el món exterior i això em va ajudar molt.

Moltes dones poden pensar que elles no ho podrien fer, per capacitats, per logística familiar o directament per recursos econòmics.

És qüestió de confiar en una mateixa i de voler un canvi. Quan vaig començar a estudiar, estava sola amb la meva filla després de passar per una experiència de parella complicada. Era un moment delicat i la UOC em va ajudar i em va donar suport. Després vaig formar una nova família. Era una persona i ara en soc una altra.

Per a les dones que es plantegin combinar la maternitat i la criança amb estudis a la UOC, quins són els punts a favor, en la pràctica del dia a dia? 

Primer, que t'ho pots combinar; segon, que quan has de passar moltes estones a casa, és una finestra a l'exterior, on pots tenir contacte amb persones amb qui comparteixes interessos i que et permet estar al dia. I, si t'organitzes, formarà part de la teva rutina. En algun moment hauràs de sacrificar temps, deixar de fer algunes coses, però val la pena. També, quan els teus fills et veuen estudiant, els transmets que tu t'esforces. Et pots posar, fins i tot, a estudiar amb ells. I que vinguin a la teva graduació és el millor. Sempre pensem que ens sentirem orgullosos dels fills, però els fills també es poden sentir molt orgullosos de nosaltres. 

Pel que fa a la conciliació, hi ha alguna cosa que proposaries a la UOC per a facilitar-la encara més?

No hi havia pensat...

Bon senyal! Cada vegada, les dones s'obren més a parlar sobre els moments no tan dolços de la maternitat. Quina és la teva experiència, en aquest sentit?

Sovint es mostra la cara positiva, però hi ha una cara difícil perquè et retrobes amb la teva infantesa, amb coses que, potser, tenies pendents. És un moment de molta vulnerabilitat. De fet, mai no estàs preparada per tenir el primer fill, en el sentit que no serà com t'imaginaves. No estem gaire acostumats a fer coses per als altres i la maternitat moltes vegades implica posar-te en segon lloc. I això costa. També has d'aprendre que no ho faràs tot bé i acceptar que els teus fills són persones que no són propietat teva, amb la seva pròpia manera de ser. És més important el que veuen que fas que no pas el que els dius. I, repeteixo, els estudis han estat una manera de trobar estones per a mi, de tenir cura de mi mateixa, de continuar essent jo.

I els teus fills han vist que fas el que t'agrada.

Treballar d'una cosa que t'agrada i haver aconseguit un objectiu que tenies, després de tant de temps, val la pena. I ho he pogut compartir amb els fills: ells m'han ajudat a muntar el centre de psicologia infantil, a triar-ne el material i la decoració. Crec que, per això, molts infants no en volen marxar.

Com en moltes altres dones emprenedores, per obligació o per voluntat, l'emprenedoria t'ha arribat arran de la maternitat, i els teus projectes professionals i personals estan molt entrellaçats. Alguna recomanació per a altres dones que es plantegin agafar aquesta via?

Des de la meva experiència, un fill o una filla és la raó més gran que pot tenir una persona per a aconseguir el que sigui. Quan una mare mira el seu fill, pensa que no hi ha res impossible. I, quan un fill et diu «no passa res, mama, tu pots», això sí que pot amb tot.

Ara, en tens dos de petits.

La nena d'un any i el nen de dos.

Com és un dia feiner, per a tu?

Els caps de setmana estic al 100% amb ells. Però, en el dia a dia, passo moltes hores fora de casa. Em llevo molt d'hora, sempre estudio una mica al matí, després treballo en un hospital fent grups de criança i educació maternal per a embarassades, després treballo al meu centre i de vegades els meus fills hi venen, també investigo... faig moltes coses. I, quan arribo a casa, és l'hora de banyar-los, de sopar... Intento que sopem tots junts i que ens expliquem com ha anat el dia. Fer tantes coses no és fàcil, però és la meva manera de fer: necessito activitat i aprendre constantment. Crec que jo accepto com són ells i ells accepten com soc jo. Si arribo a casa contenta, ells també ho estan. També m'ajuda que passo moltes hores al dia amb infants. I, amb la més petita, vaig agafar sis setmanes de permís de maternitat i la resta les va fer el seu pare, la meva parella. Penso que el més important és fer vincle i, amb un pare, es fa compartint el dia a dia. 

En tindràs un cinquè?

De moment, dic de moment, crec que m'he plantat [riu]. És que m'agraden molt.

Des de la teva expertesa com a mare i psicòloga, pots destacar algun aspecte bàsic de la criança, avui dia?

Per exemple, les noves tecnologies. Han canviat la manera d'aprendre i és molt important tenir una relació propera i de confiança amb els infants. Els hem d'escoltar molt i entendre que, de vegades, els diem coses perquè tenim por. No podem seguir el model de criança que vam rebre nosaltres. Tot ha canviat molt. Cal que parlem molt amb ells i que estiguem al dia. Hem d'aconseguir que, si es neguen a fer coses en l'àmbit de les xarxes socials i les noves tecnologies, sigui perquè han entès que els poden perjudicar, no perquè els controlem o els ho prohibim.

Actualment, hi ha algun projecte professional que t'engresqui especialment?

El neurodesenvolupament dels infants fins a tres anys. De vegades, hi ha petits signes d'alerta que poden tenir conseqüències i, per desconeixement, els pares no hi fan res. És interessant animar els pares a jugar amb els nadons, a estimular-los i que estiguin al cas dels senyals d'alerta per adonar-se'n, si cal, i així poder-ho tractar a temps. M'estic concentrant a fer grups de mares, pares i infants amb aquest objectiu.