03-11-2016 Barcelona
Alexandre Gonzalez Capel
Marc Bonavia
Alexandre González Capel i Marc Bonavia ens expliquen què passa des que tenim una idea fins que emetem la primera factura. Descobrim quines eines són necessàries per emprender i com hem de fer front al procés d'autoconeixement que suposa l'emprenedoria.
Abans de muntar un projecte d'emprenedoria ens hem de preguntar “Qui té un problema?” I veure si el que proposem com a solució millora aquest problema.
Cambra d’Emprenedors i Empresaris
Alexandre González Capel és president de la Cambra d'Emprenedors i Empresaris, que fou creada fa un any i mig amb la idea d'emprendre a cost zero, evitant la fuga de talent dels joves que marxen perquè aquí no troben oportunitats i mai tornen, i recuperant els professionals de més de 50 anys que són acomidats per les empreses per abaratar costos. La proposta de la Cambra és fer una fusió generacional unint aquest dos col·lectius: "L'important és que tinguem companys de viatge que ens facilitin la tasca per poder arribar als nostres objectius. Aquests dos col·lectius que són complementaris, tenen molt a oferir-se mutuament" comenta González Capel. Assegura que cal conscienciar a la societat de què tenim un problema quan desapareixen del mercat laboral joves i experimentats amb més de 50 anys, quedant-nos només amb una franja de 25 anys.
De la idea a l'empresa
És habitual que a la Cambra arribin persones amb una idea de negoci però sense saber per on començar ni què han de fer per tirar endavant. Intenten donar resposta a una de les inquietuds habituals dels emprenedors: Estem sols i ningú ens acompanya. Per això ofereixen un grup de talent que dóna resposta a les seves necessitats que varien en funció de cada cas. Primer decideixen si el projecte és prou interessant i val pena que comenci. A partir d'aquí els acompanyen amb formació, mentoratge, internacionalització, acceleradores o el que convingui fins que arribin a constituir la seva empresa.
La seva filosofia és anar a èxit, sent austers però generant negoci. No tenen cap incentiu econòmic, el seu objectiu és provocar negoci. També aposten per la innovació i el talent. González Capel es queixa de la falta d'ADN emprenedor, convençut que un adult creatiu és un nen que ha sobreviscut perquè no ens ensenyen a innovar ni a ser creatius, per això la Cambra han començat un programa a 2n curs d'algunes enginyeries, agafant talent de joves innovadors amb iniciativa, i els uneixen a persones amb experiència, maduresa i recorregut. El resultat són projectes que funcionen. Destaca la necessitat de conscienciar als empresaris que els seus treballadors són emprenedors potencials, fent-los així partíceps de l'empresa, recordant-nos que aquesta és la filosofia de Google.
Aprenem del fracàs
Acaba destacant la inutilitat de la por al fracàs, "si no ho provem no tindrem l'oportunitat de fracassar. És habitual iniciar 6 o 7 projectes fins que aconsegueixes que tirin endavant. No hi ha res que sigui impossible, partint de la base que hem d'emprendre amb lògica i certa coherència. Si hem de cometre errors, almenys que siguin nous" proposa el president de la Cambra.
Constata que el client, l'inversor, és la peça més important de tot el projecte. El que marca la diferència quan es busca inversors és que es creguin el teu projecte, que el venguis amb entusiasme, hem de desenvolupar la nostra idea des del punt de vista del client perquè acabi tenint la sensació que si no en forma part s'està perdent quelcom important.
Aprendre de l'experiència
Marc Bonavia, fundador de SITmobile i premi Fundación Príncipe de Girona 2011. Arran de la seva experiència personal i professional dóna les claus de quines són les eines importants per emprendre.
Bonavia explica que estudia Farmàcia sense saber que el que aprèn a la facultat és caduc i no li servirà per més endavant. Ningú li parla d'emprenedoria però s'adona que una actitud emprenedora és important al llarg de la vida de qualsevol persona independentment del que faci, perquè la proactivitat és el que ens fa tirar endavant. Després marxa a Holanda a fer recerca i comença a sospitar que allò no és el que realment vol. És l'any 2000 i té una idea de comerç electrònic, agrupant en un sol lloc web totes les ofertes que hi ha a internet. Parla amb el seu cosí Enric Solé i decideixen començar una aventura que té el seu punt final l'any 2014 quan la companyia australiana Soprano compra SITmobile, empresa dedicada als serveis de missatgeria mòbil per a empreses, fundada per Bonavia i Solé l'any 2001. En aquest periple de 14 anys creen ZZSpirit on estan dos anys sense cobrar i decideixen pivotar per convertir-se en majoristes de sms. Malgrat el canvi segueixen una travessera pel desert fins el 2003 que el mercat desperta i llavors a més d'escoltar-los volen contractar els seus serveis. S'adonen que tenen un producte innovador però els falta credibilitat, un client bandera que els validi. Piquen a la porta del Barça i funciona, amb ells aconsegueixen reforçar la seva imatge. És el moment de créixer, primer amb oficina a Madrid, després cap a Sudamèrica i arriben a tenir presència a 50 països.
Bonavia explica que en alguns moments s'ha sentit com un noi que està sobre un lleó i tothom diu que és molt valent mentre ell es pregunta com s'ho ha fet per estar allà. Assegura que el més valuós d'aquests 15 anys d'empresa no és la venda de SITmobile ni els dividends que ha aconseguit, sinó aprendre que si no saps fer quelcom es nota i pagaràs un preu per no saber-ho fer. "L'emprenedoria és un mètode d'autoconeixement on aviat descobreixes amb què ets bo i amb què no. És important ser conscient que sempre necessitarem un complement que ens ajudi a ser millors" diu Bonavia. Constata que si emprèns el realment important no és si aconseguiràs l'èxit, sinó fer un inventari de quines són les teves millors cartes, perquè l'experiència t'ajuda a dibuixar un panorama que et permet decidir cap a on pots anar i què pots aportar.
Treballem les eines internes
A les escoles de negoci es treballen eines externes per gestionar negocis, marketing o finances però les eines de gestió veritablement importants són les internes. El que marca la diferència per aconseguir objectius és si estàs preparat per suportar l'esforç que suposa emprendre, si saps gestionar la part interna, coneixent les teves emocions perquè les emocions són el que ens mobilitzen. Per gestionar un grup de persones les has de motivar, i el millor actiu serà que el teu grup de persones facin que allò que vols que passi, passi. També cal aprendre a desconnectar. Els emprenedors estan 24h connectats i és important saber parar. I saber respirar, la respiració és la vàlvula amb la que regulem com ens sentim i ens farà falta per gestionar conflictes.
És fàcil trobar emprenedors amb ansietat i depressió perquè no saben respirar ni gestionar expectatives, no saben per què fan el que fan. Per això és important que la motivació per emprendre no sigui enriquir-te. Enriquir-te pot ser o no la conseqüència del que fas però no pot ser el motor. Cal partir de la base que els emprenedors comencen en crisi, amb factures per pagar i sense ingressos. Si enfoquem l'emprenedoria com la manera de trobar-te a tu mateix i veure què es el que més et pot aportar, encara que l'administració et posi traves, el viatge val la pena perquè t'emportes saber a on pots ser útil i ser conscient que pots contribuir a fer un món millor.