Journal of Catalan Studies/Revista Internacional de Catalanisme


[Ressenyes / Reviews]

Reviews / Ressenyes

 

 

 

Berta Gaya
B.Gaya@qmw.ac.uk
Queen Mary and Westfield College
Universitat de Londres

 
Un escriptor serveix per a…
Jaume Subirana, (subirana@idgrup.ibernet.com) ,Per a què serveix un escriptor? Pròleg d’Enric Sòria. Barcelona, Proa (http://www.enciclopedia-catalana.com, secedit@grec.com), 1998. 152 p. ISBN: 84-8256-616-4.
 

Per a què serveix un escriptor? és el títol d’un dels escrits que encapçala aquest recull de 47 articles que l’autor Jaume Subirana recopila de publicacions periòdiques anteriors; una pregunta provocativa que ens trobem als prestatges de les llibreries i que ens fa reflexionar sobre l’absurda necessitat de la societat actual de plantejar-se l’existència de tot plegat des d’un punt de vista purament pragmàtic.

Jaume Subirana, nascut a Barcelona el 1963, autor de diverses obres publicades en gèneres tant diversos com la poesia, la narrativa o l’assaig, ens ofereix en aquest llibre una rica varietat de temes, tots relacionats amb el món de la cultura, especialment de la literatura. Subirana, però, no s’enlaira en meditacions abstractes ni allunyades de la realitat, sinó que amb el seu estil deseixit, planer i directe, amb el domini de la ironia i de l’aclucada d’ull còmplice cap al lector, planteja problemes culturals que fan tocar de peus a terra i que exigeixen solució.

Obertament l’autor fa crítiques reiterades a la manca de preocupació i d’ajuts econòmics que les institucions catalanes ofereixen per promoure els diferents tipus de treballs o publicacions que puguin sorgir dins l’àmbit de la cultura literària. Es declara defensor d’una oferta cultural mes àmplia que aculli aquesta "immensa minoria"(p. 54) on ell s’inclou i ret petits homenatges particulars a escriptors que ell admira, com Gabriel Ferrater, Vicent Andrés Estellés o Albert Manent. Fa recurrents reflexions sobre l’íntim enllaç entre la vida i la literatura, i passa per damunt de temes tan delicats, alhora tan descarats, de tractar com ara el tràfic d’influències que es belluga en el món literari, o l’indiscret interès per la cultura dels "menuts", és a dir: les xafarderies i els rumors que envolten els autors i la seva obra.

Quan tanquem el llibre, tenim la impressió que l’autor ha sabut seduir-nos fins al punt d’haver-nos fet ballar al ritme de les idees abocades als seus escrits sense haver estat gaire conscients del temps que se’ns ha escolat entre les pàgines. En aquest sentit, doncs, hi ha un bon equilibri entre el plantejament de temes més teòrics i generals amb el de temes més puntuals i combatius; la qual cosa fa del llibre una obra ben compensada temàticament.

En l’estil d’aquest recull Subirana ens complau amb el seu hàbil polifacetisme, que adopta sovint un to frívol i distant, sovint sorneguer, per parlar de la majoria dels temes pels quals va recorrent (la referència al debat radiofònic on diversos poetes s’abraonaren a discutir sobre el "Però què caram és la poesia?" –p. 90– n’és una mostra claríssima). A vegades, se’ns mostra més sincer i sentimental, com quan es refereix a l’apreciat desaparegut Ovidi Montllor ("La Metamorfosi d’Ovidi" – p. 112), per citar un exemple; i fins i tot alguna vegada, potser com a conseqüència del "dolç orgull del nom propi imprès" (p. 46), se li escapa un perillós aire de suficiència quan fa referència al poeta novell que tot just comença i "vol sobretot que l’espasa que posa a les nostres mans de cavallers el faci digne també" (p. 34).

Així doncs, l’autor, amb la seguretat de qui ha fet de tastaolletes en el camp de l’ensenyament, de l’edició, la crítica o la traducció literària, amb l’habilitat necessària per a saber-se fer un lloc en aquest cosmos i "convençut de l’interès que té molta de la literatura efímera que es publica" (p. 17), ens ofereix a nosaltres lectors aquest producte certament agradable i lleuger d’empassar, més difícil de digerir, no pas per la solidesa del llenguatge emprat sinó per la consistència de la matèria plantejada, en la qual més d’una vegada ens pressiona a prendre un compromís.

Perquè, al cap i a la fi, Per a què serveix un escriptor? si no és per a fer-nos passar una bona estona i reflexionar sobre els temes que ens proposa en la seva obra?