La revaluació crítica de Joan Roís de Corella

NOTES

1. Jaume J. Chiner Gimeno (1993 i 1997) ha precisat i ha ampliat les dades biogràfiques corellanes que havia aportat Martí de Riquer (1964: 254-260). Les més importants són, principalment, la negació del seu caràcter de primogènit -atés que es tractava del segon dels fills-, el seu naixement a València i no a Gandia i les dates de naixement i mort de l'autor. Aquestes darreres, malgrat les datacions anteriors de Miquel i Planas (1913: IX i LXXXIX), Jordi Carbonell (1955-1956) i Martí de Riquer (1964: 254-260), s'han de localitzar el 28 de setembre de 1435 i el 6 d'octubre de 1497, respectivament -quant a aquesta darrera datació, Chiner Gimeno (1993: 60) sí que coincideix amb Riquer (1964: 285). L'estudi de Perles Martí (1977) segueix les directrius que ja hi havia aportat Riquer.

2. Per a totes les obres de Corella, vegeu, a més dels estudis concrets referits, Miquel i Planas 1913, Riquer 1964: 260-320 i Cingolani 1998.

3. Aquesta es la primera edició crítica de les obres de creació de Roís de Corella amb intenció de reunir-les totes; no obstant això, Bohigas (1985) va descobrir-ne tres més en el Còdex de Cambridge, desconegut fins aleshores (Martos 1999), i, per una altra banda, algunes de les composicions editades per Miquel i Planas sembla que no són atribuïbles ja a Corella (Turró 1996). L'aparat crític d'aquesta bona edició no arreplega, però, alguns dels errors ni totes les variants gràfiques i de contingut.

4. No obstant això, aquesta afirmació val només pel que fa a l'addició de les dues esparses inèdites, que no apareixen en cap altre manuscrit.

5. Just al capdavant de l'edició, Carbonell adverteix en nota prèvia el següent:

Aquesta edició, que no fa servir el Còdex de Cambridge excepte per a les tres breus composicions inèdites fins aleshores, ompli un buit important en la difusió de les lletres catalanes medievals i és, per tant, un referent crític ineludible. No obstant això, n'hem de fer, almenys, dues remarques. En primer lloc, tot i que es tracta d'un fet que no afecta les composicions que ens ocupen, no és cert que els textos en vers de Corella de l'edició de Carbonell hagen «estat reproduïts en l'ordre amb què figuren al manuscrit de la Maiansiana, i a continuació, els del Trinity College», la qual cosa és ben estranya perquè l'ordre del Cançoner de Maians és, amb alguna mínima excepció, ja assenyalada, el de l'edició de Miquel i Planas, que segueix Carbonell. I, fins i tot, en la reedició d'aquesta obra del 1983, aquest error no s'esmena. La segona objecció parteix d'aquestes paraules: «quant a les proses, han estat articulades cronològicament, a partir de raons històriques i estilístiques que demanen una justificació a part», ja que, si es tria una ordenació i es diu que és per raons tan importants com aquestes, potser hauria estat útil un comentari una mica més generós. Una edició, doncs, que, malgrat algun petit defecte, ha acomplit durant gairebé 25 anys un paper importantíssim per a la difusió de l'obra de Corella, en un moment en què aquest autor es trobava relegat a l'oblit.

6. En aquest sentit, les indicacions de l'existència d'una nova composició religiosa, la Visió (Riquer 1964: 280-283) van ser decisives, per a l'edició i l'estudi de Wittlin 1995.

Annicchiarico, Annamaria (1991-1992), «Perché tragedia? Il gioco delle ambiguità nella Tragèdia de Caldesa di Joan Roís de Corella», Boletín de la Real Academia de las Buenas Letras de Barcelona, 53, pàgs. 59-80.

Annicchiarico, Annamaria (1995), Varianti corelliane e «plagi» del Tirant: Achille e Polissena, Roma, Schena Editore.

Annicchiarico, Annamaria (1999), «Presenza e presenza-assenza di madonna Fiammetta e di Corella nel Tirant lo Blanc», en Estudis sobre Joan Roís de Corella, ed. Vicent Martines, Alcoi, Marfil, pàgs. 55-69.

Aubrun, Charles V. (1979), «Le chant désespéré de Joan Roís de Corella», Iberorromania, 9 (segona època), pàgs. 41-47.

Aubrun, Charles V. (1980), «Lletres d'or, poème de Joan Roiç de Corella (1438?-1497). Sculpture et poésie», Romanica Europaea et Americana. Festschrift für Harri Meier, ed. Hans Dieter Bork, Artur Greive i Dieter Well, Bonn, Bouvier Verlag Herbert Grundmann, pàgs. 27-34.

Badia, Lola (1986), «Riba i els nostres clàssics: notes de lectura», en Actes del Simposi Carles Riba. Institut d'Estudis Catalans, 17-19 d'octubre de 1984, ed. Jaume Medina i Enric Sullà, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàgs. 231-241.

Badia, Lola (1988), «"En les baixes antenes de vulgar poesia": Corella, els mites i l'amor», en De Bernat Metge a Joan Roís de Corella. Estudis sobre la cultura literària de la tardor medieval catalana, Barcelona, Quaderns Crema («Assaig» 8), pàgs. 145-180.

Badia, Lola (1989), «Materiales para la interpretación de la obra de Joan Roís de Corella», Revista de Filología Románica, 6, pàgs. 97-109.

Badia, Lola (1993a), Tradició i modernitat als segles xiv i xv. Estudis de cultura literària i lectures d'Ausiàs March, València-Barcelona, Institut Universitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Badia, Lola (1993b), «Aucis amors. Teoria i pràctica del desengany d'amor segons Joan Roís de Corella», en Actas do iv Congresso da Associação Hispânica de Literatura Medieval (Lisboa, 1-5 Outubro 1991), 3, ed. Aires A. Nascimento i Cristina Almeida Ribeiro, Lisboa, Edições Cosmos, pàgs. 275-282.

Bigvava, Isolda (1999), «"Tragèdia de Caldesa" i "Lo jardí d'Amor" com a mostres de la narració poètica corelliana», en Estudios sobre Joan Roís de Corella, ed. Vicent Martines, Alcoi, Marfil, pàgs. 83-88.

Blay Manzanera, Vicenta (1995), «A propósito de las relaciones literarias de D. Carlos de Viana: poeta y humanista», en Medioevo y Literatura. Actas del v Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, 1, ed. Juan Paredes, Granada, Universidad de Granada, pàgs. 347-370.

Bohigas, Pere (1985), Sobre manuscrits i biblioteques, Barcelona, Curial Edicions-Catalanes-Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Cantavella, Rosanna (1990), «Medieval Catalan Mary Magdalen Narratives», en Saints and their Authors: Studies in Medieval Hispanic Hagiography in Honor of John K. Walsh, Madison, Hispanic Seminary of Medieval Studies, pàgs. 27-36.

Cantavella, Rosanna (1992), «Sobre el Triunfo de les dones de Roís de Corella», en Actas del ii Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Segòvia 5-9 octubre 1987), Alcalá de Henares, Universidad de Alcalá de Henares, pàgs. 217-228.

Cantavella, Rosanna (1997), «Dames a l'aigua: el tema del debat entre el Príncep de Viana i Joan Roís de Corella», Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura, 8 (=Lo gentil estil fa pus clara la sentència. De literatura i cultura a la València medieval, ed. Tomàs Martínez), pàgs. 37-45.

Cantavella, Rosanna (1999), «Aspectes argumentals de la Tragèdia de Caldesa», en Ausiàs March i el món cultural del segle xv, ed. Rafael Alemany, Alacant, Universitat d'Alacant-Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, pàgs. 299-318 («Symposia Philologica» 1).

Carbonell, Jordi (1954), «Les paraules en l'estil de Joan Roís de Corella», en Homenatge a Carles Riba en complir seixanta anys: poesia, assaigs, traduccions clàssiques, Barcelona, Josep Janés Editor, pàgs. 140-142.

Carbonell, Jordi (1955-1956), «Sobre la correspondència literària entre Roís de Corella i el príncep de Viana», Estudis Romànics, 5, pàgs. 127-139.

Carbonell, Jordi (1973), «Estudi preliminar» a Obres completes, 1. Obra profana, València, Albatros Edicions, pàgs. 7-38.

Carbonell, Jordi (1983), «Joan Roís de Corella entre el viure i l'escriure», L'Ullal, 4, pàgs. 19-28.

Carré, Antònia (1995), «L'Espill de Jaume Roig i el Triunfo de les dones de Joan Roís de Corella», A Sol Post. Estudis de Llengua i Literatura, 3, pàgs. 91-94.

Chiner, Jaume J. (1991), «Batalla a ultrança per Joanot Martorell», A Sol Post, 2, pàgs. 83-127.

Chiner, Jaume J. (1993), «Aportació a la biografia de Joan Roís de Corella: noves dades sobre el seu naixement i la seua mort», Caplletra, 15 (tardor), pàgs. 49-62.

Chiner, Jaume J. (1997), «Ausiàs March i Joan Roís de Corella: relacions familiars», en Ausiàs March i la València del segle xv (1400-1459), València, Generalitat Valenciana, pàgs. 521-552.

Cingolani, Stefano Maria (1997a), «Joan Roís de Corella o la interioritat de la moral», Revista de Catalunya, 120 (juliol-agost), pàgs. 83-98.

Cingolani, Stefano Maria (1997b), «D'Aquil×les a Jesús. Reflexions sobre la cronologia de les obres de Joan Roís de Corella», Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura, 8 (=Lo gentil estil fa pus clara la sentència. De literatura i cultura a la València medieval, ed. Tomàs Martínez), pàgs. 67-85.

Cingolani, Stefano Maria (1998), Joan Roís de Corella: la importància de dir-se honest, València, Edicions 3 i 4.

Cingolani, Stefano Maria (1999), «Anticavalleria com a anticlassicisme a l'obra de Joan Roís de Corella», en Estudis sobre Joan Roís de Corella, ed. Vicent Martines, Alcoi, Marfil, pàgs. 107-123.

Colón Domènech, Germà (1985), «La balada de la garsa i l'esmerla de Corella», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 11 (=Miscel×lània Antoni M. Badia i Margarit, 3), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàgs. 157-178.

Fuster, Joan (1968), «Lectura de Roís de Corella», en Obres completes/1. Llengua, literatura, història, Barcelona, Edicions 62, pàgs. 285-313.

Garcia Sempere, Marinela (1999), «Algunes connexions entre l'obra religiosa i l'obra profana de Joan Roís de Corella: l'Oració i la prosa mitològica La història de Leànder i Hero», en Estudis sobre Joan Roís de Corella, ed. Vicent Martines, Alcoi, Marfil, pàgs. 169-181.

Garriga, Carles (1991), «Caldesa i Carmesina: Roís de Corella plagiat en el 'Tirant lo Blanch'», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 23 (=Miscel×lània Jordi Carbonell, 2), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàgs. 17-27.

Garriga, Carles (1994), «Vidi cum foribus lassus prodiret amator», Els Marges, 51, pàgs. 86-99.

Hauf i Valls, Albert G. (1993a), «Tres cartes d'amor: contribució a l'estudi del gènere epistolar en el Tirant lo Blanc», en Actes del Symposion Tirant lo Blanc, Barcelona, Quaderns Crema, pàgs. 379-409.

Hauf i Valls, Albert G. (1993b), «Tirant lo Blanc: algunes qüestions que planteja la connexió corelliana», en Actes del Novè Col×loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Alacant-Elx, 9-14 de setembre de 1991), 2, ed. Rafael Alemany, Antoni Ferrando i Lluís B. Meseguer, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàgs. 69-116.

Kelly, H. A. (1993), Ideas and Forms of Tragedy from Aristotle in the Middle Ages, Cambridge, Cambridge University Press.

Lapesa, Rafael (1997), «Gonzalo de Berceo y Joan Roiç de Corella ante el Duelo de la Virgen», en De Berceo a Jorge Guillén. Estudios literarios, Madrid, Gredos, pàgs. 7-20 («Biblioteca Románica Hispánica. Estudios y Ensayos» 403).

López Quiles, Joan A., i Vicent Ribes i Palmero (1985), «Introducció» a Joan Roís de Corella, Psalteri, Barcelona, Generalitat Valenciana-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàgs. 5-33.

Madrenas Tinoco, Dolors, i Juan M. Ribera Llopis (1993), «Oralitat i narratologia: de la Història de Jacob Xalabín a la Tragèdia de Caldesa de Joan Roís de Corella», en Actas do IV Congresso da Associação Hispânica de Literatura Medieval, 2, ed. Aires Nascimento, Lisboa, Edições Cosmos, pàgs. 307-314.

Martín Pascual, Llúcia (1999), «Les comparacions de tema animal relacionades amb el desengany amorós en les poesies de Joan Roís de Corella i en l'Espill de Jaume Roig», en Estudis sobre Joan Roís de Corella, ed. Vicent Martines, Alcoi, Marfil, pàgs. 193-209.

Martínez Romero, Tomàs (1996a), «Per a una interpretació del 'Triümfo de les dones', de Roís de Corella: claus ecdòtiques i literàries», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 33 (=Miscel×lània Germà Colón, 6), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàgs. 37-69.

Martínez Romero, Tomàs (1996b), «Literatura i teologia en una proposta profeminista: el Triümfo de les dones, de Joan Roís de Corella (1462)», Annali di Ca'Foscari, 35/1-2, pàgs. 225-236.

Martínez Romero, Tomàs (1998), «Variacions sobre el tema "Corella i els contemporanis valencians"», Caplletra, 24 (primavera), pàgs. 45-65.

Martínez Romero, Tomàs (1999), «Per a una interpretació de la "Balada de la garsa i l'esmerla», en Estudis sobre Joan Roís de Corella, ed. Vicent Martines, Alcoi, Marfil, pàgs. 265-281.

Martos, Josep Lluís (1999), «El Còdex de Cambridge del Trinity College, R. 14. 17 (X²): descripció i estudi», en Actes del VII Congrés Internacional de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval (Castelló de la Plana, 22-26 de setembre de 1997), 2, ed. Santiago Fortuño Llorens i Tomàs Martínez Romero, Castelló de la Plana, Universitat Jaume I, 1999, pp. 443-460.

Martos, Josep Lluís (ed.) (en premsa a), L'obra poètica de Joan Roís de Corella, Londres, Queen Mary and Westfield Colle («Papers of Medieval Hispanic Research Seminar»).

Martos, Josep Lluís (en premsa b), «El género popular de los goigs y Joan Roís de Corella: La vida de la sacratíssima verge Maria y la Oració», en Lyra Minima Oral: Los géneros breves de la poesía tradicional. Actas del II Congreso Internacional de Lírica Tradicional, 28-30 d'octubre de 1998, ed. Mariana Masera i José M. Pedrosa, Alcalá de Henares, Universidad de Alcalá de Henares.

Martos, Josep Lluís (ed.) (en premsa c), Les proses mitològiques de Joan Roís de Corella, València-Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l'Abadia de Montserrat («Biblioteca Sanchis Guarner»).

Martos, Josep Lluís (en premsa d), Fonts i cronologia de les proses mitològiques de Joan Roís de Corella, Alacant, Universitat d'Alacant («Biblioteca de Filologia Catalana»).

Martos, Josep Lluís (en premsa e), «Santa Bàrbara i Joan Roís de Corella: una nova prosa hagiogràfica», en Actas del VIII Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (22-26 de setembre de 1999, Santander), Santander, Universidad Internacional Menéndez Pelayo.

Massó i Torrents, Jaume (1926), El príncep de Viana i les seves relacions literàries, Barcelona, Ateneo Barcelonés.

Menéndez Pelayo, Marcelino (1943), Orígenes de la novela, 2, Santander, C.S.I.C.

Milà i Fontanals, Manuel (1890), «Resenya histórica y crítica dels antichs poetas catalans», en Obras completas, 3, Barcelona, Librería de Álvaro Verdaguer, pàgs. 141-240.

Miquel i Planas, Ramon (1913), «Introducció» a Obres de J. Roiç de Corella, Barcelona, pàgs. ix-xc.

Miralles, Carles (1977-1978), «Raons de Mirra en boca d'Esperança. Sobre un altre plagi de Joan Roís de Corella en el Tirant lo Blanc», Boletín de la Real Academia de las Buenas Letras de Barcelona, 37, pàgs. 141-147.

Miralles, Carles (1980), «"...Mas no les obres". Remarques sobre la narració i la concepció de l'amor en el Tirant lo Blanc», Estudis Universitaris Catalans, 24 (Estudis de Llengua i Literatura Catalanes oferts a R. Aramon i Serra en el seu setantè aniversari, 2), Barcelona, Curial Edicions, pàgs. 395-413.

Miralles, Carles (1991), «Raons de Mirra en boca de Carmesina (Encara un altre plagi de Roís de Corella en el 'Tirant lo Blanc'», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 23 (=Miscel×lània Jordi Carbonell, 2), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàgs. 5-16.

Miralles, Carles (1998), «Corella i el Tirant: qüestions d'intertextualitat», Caplletra, 24 (primavera), pàgs. 67-80.

Moll, Francesc de Borja (1934), «Rudiments de versificació en el Tirant lo Blanch», Butlletí del Diccionari de la Llengua Catalana, 16, pàgs. 179-182.

Ontalville, L. d' (=Pasqual Boronat) (1897), «Mossen Roiç de Corella, ensaig critich», Revista de Catalunya, 4 (gener), pàgs. 113-118, 116-173, 193-204 i 249-261.

Parramon i Blasco, Jordi (1995), «Roís de Corella i l'enigma de Caldesa», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 30 (=Miscel×lània Germà Colon, 3), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàgs. 69-79.

Perles Martí, F. G. (1977), Joan Roíç de Corella. Biobibliografía, Gandia, Ajuntament.

Pons, Joseph-Sébastien (1962), «La dame et la garzette», Bulletin Hispanique, 64bis (=Mélanges offerts à Marcel Bataillon), pàgs. 567-571.

Riba, Carles (1985), «L'Oració de Roís de Corella», en Obres completes, 2: Crítica, 1, Barcelona, Edicions 62, pàgs. 224-226 [1a. ed.: 1927].

Rico, Francisco (1980), «Pròleg» a Joan Roís de Corella, Tragèdia de Caldesa i altres proses, ed. Marina Gustà, Barcelona, Edicions 62-«La Caixa» («Les Millors Obres de la Literatura Catalana» 50), pàgs. 11-19.

Rico, Francisco (1982), «Caldesa, Carmesina y otras perversas», en Primera cuarentena y tratado general de literatura, Barcelona, El Festín de Esopo, pàgs. 91-93.

Riquer, Martí de (1949), «Nuevas contribuciones a las fuentes del "Tirant lo Blanch"», en Conferencias desarrolladas con motivo del iv centenario del nacimiento de Miquel de Cervantes (1547-1947), 3, Barcelona, Diputación Provincial de Barcelona.

Riquer, Martí de (1964), Història de la literatura catalana, 3, Barcelona, Ariel.

[Roís de Corella, Joan] (1913), Obres de J. Roiç de Corella, ed. Ramon Miquel i Planas, Barcelona.

Roís de Corella, Joan (1973), Obres completes, 1. Obra profana, ed. Jordi Carbonell, València, Albatros Edicions.

Roís de Corella, Joan (1980), Tragèdia de Caldesa i altres proses, ed. Marina Gustà, Barcelona, Edicions 62-«La Caixa» («Les Millors Obres de la Literatura Catalana» 50).

Romeu i Figueras, Josep (1984), «Dos poemes de Joan Roís de Corella: "A Caldesa" i "La sepultura"», en Quaderns de Filologia. Miscel×lània Sanchis Guarner, 1, València, Universitat de València, pàgs. 299-308.

Rubió i Lluch (1889), El renacimiento clásico en la literatura catalana, Barcelona, Imprenta de Jaime Jesús Roviralta.

Saavedra, Ana María (1955), «El humanismo catalán: Roís de Corella», Clavileño, 6, pàgs. 43-47.

Turró, Jaume (1996), «El mite de Caldesa: Corella al Jardinet d'orats», Atalaya, 7, pàgs. 103-116.

Verger, Eduard J. (1986), «"La sepultura" de Roís de Corella, amb una postil×la», en Estudis de literatura catalana en honor de Josep Romeu i Figueras, II, ed. de Lola Badia y de Josep Massot i Muntaner, Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàgs. 357-365.

Wittlin, Curt J. (1991), «Observacions sobre el Psalteri de Joan Roís de Corella i d'altres traduccions dels Salms», Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 22 (=Miscel×lània Jordi Carbonell, 1), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pàgs. 27-59.

Wittlin, Curt J. (1993), «The Pen that Eases Pain: A first Translation of Joan Roís de Corella's Tragèdia de Caldesa», Antípodas, 5, pàgs. 47-59.

Wittlin, Curt J. (1995), «Un text inèdit de Joan Roís de Corella: La visió a la porta de la senyora nostra de Gràcia, del 1487», A Sol Post, 3, pàgs. 257-268.