La contribució crítica
d’Armand Obiols i de Joan Sales en la Narrativa de Mercè Rodoreda NOTES
1. Segons va esmentar Joaquim Molas en una conferència dins del cicle Lectures de Mercè Rodoreda dels Cursos d'Estiu de la Universitat de Girona, del 10 al 14 de juliol de 1995 (inèdit) hi ha altres figures destacades en l'assessorament literari de l'escriptora, entre els quals destaca els consells i els arranjaments, a banda de Sales i Obiols, dels escriptors Rafael Tasis, Maurici Serrahima, Llorenç Villalonga i Josep M. Castellet.
2. Veg. Arnau 1979, 30-51.
3. Hem pogut consultar algunes de les cartes que envià a Joan Sales durant l'any 1967, moment de revisió d'Aloma, i que es conserven en l'arxiu de la Fundació Mercè Rodoreda.
4. Es conserva així mateix alguna carta aïllada de l'escriptora a diversos intel·lectuals de l'època, com és el cas de Rosa Chacel, en l'edició de l'any 1992 de les cartes de diverses personalitats que rebé aquesta al llarg de la seua vida. En l'edició de l'Editorial Cátedra trobem les cartes que Rodoreda li envià en les pàgines 301 i 302.
5. Recomanem la lectura de l'article de Kathleen McNerney "Pens and needles: survival techniques of Mercè Rodoreda and Anna Murià" de l'any 1990 per tal d'aprofundir en el coneixement de la relació epistolar de Mercè Rodoreda amb l'amiga i escriptora Anna Murià. Vegeu igualment l'entrevista que Mari Chordà i Isabel Segura feren a l'Anna Murià en l'edició de la correspondència de Rodoreda l'any 1985.
6. Vegeu també A. Maass, "Mercè Rodoreda com la vaig conéixer i la recordo" (1983, 15-16); M. A. Capmany, "Rodoreda, una voz inimitable" (1983).
7. Com un referent vital, la protagonista de Del que hom no pot fugir (1934), en recordar la infantesa, ens diu: "No em plaïa d'estudiar; avorria els llibres escolars; començaven a fer-me'n distreure les primeres novel·les." (pàg. 91-92)
8. La relació entre totes dues sembla força interessant per tal de valorar les opinions oferides en la relació epistolar, publicada en part en el volum Cartes a l'Anna Murià 1939-1956 publicat l'any 1985, ja que a banda de treballar juntes en la Institució de les Lletres Catalanes, relació que es reforçà en els primers moments de l'exili per motius personals, també tingueren una relació intel·lectual destacable. Les dues eren dones escriptores, un fet poc corrent en el moment; les primeres novel·les que publicaren coincidiren en el temps.
9. Aquesta novel·la, com també Crim (1936), segons assenyala Carme Arnau, "són obres més aviat mimètiques que, entre d'altres influències, reflecteixen la del grup d'avantguarda de Sabadell, integrat per Francesc Trabal, Joan Oliver i Armand Obiols" (1984, 203).
10. Carme Arnau en l'estudi Marginats i integrats en la novel·la catalana (1925-1938) de l'any 1987 sintetitza les principals aportacions d'aquests escriptors: "es caracteritzà per la voluntat d'innovació i, més encara de provocació, tant en el terreny literari com en el de l'actuació personal, en tractar de somoure amb una actitud desafiadora les aigües estancades de la societat sabadellenca i, de retop, de la catalana." (pàg. 121). Per la seua banda, Josep M. Balaguer (1996, 67) destria dues constants en les produccions d'aquest grup literari: a) una clara tendència a l'estirabot i a la plagasitat; b) una voluntat de construcció cultural força respectuosa amb determinats elements, personatges, institucions i programes de la tradició catalana recent.
11. La connexió amb Trabal arriba fins i tot a localitzar l'escriptor en el jurat que atorgà el premi Crexells l'any 1937 a Aloma, segon ho podem constatar en l'edició original de la novel·la de l'any 1938.
12. En la biografia de l'escriptora, Mercè Ibarz (1991, 55) relata la possible relació amorosa establerta entre tots dos arran de la visita a Praga per la reunió del Pen Club Internacional, on anaren l'any 1938 en representació del Pen Club-Centre Català.
13. La relació de Mercè Rodoreda amb Armand Obiols es caracteritza per una connexió amorosa i intel·lectual que marcarà decididament el perfil creatiu de l'escriptora. Les relacions d'interdependència entre escriptors apareixen sovint en la història de la literatura, com és el cas de Simon de Beauvoire i Jean-Paul Sartre, i especialment Anaïs Nin i Henry Miller; aquesta darrera defineix de la manera següent la relació que porten tots dos: "Tot és secundari davant d'en Henry [...]. Cada aspecte diferent d'ell em té atrapada: en Henry corregint la meva novel·la amb una cura sorprenent." (Nin 1986, 142)
14. Vegeu el capítol corresponent de la biografia de Montserrat Casals, Mercè Rodoreda. Contra la vida, la literatura (1991).
15. Ens referim a la conferència "Sobre la gènesi de Quanta, quanta guerra... i de La mort i la primavera" que pronuncià l'estudiosa dins del cicle Lectures de Mercè Rodoreda, Cursos d'Estiu de la Universitat de Girona, del 10 al 14 de juliol de 1995 (inèdit).
16. Ens referim a la conferència "Lectura de La plaça del Diamant", dins del cicle Lectures de Mercè Rodoreda, Cursos d'Estiu de la Universitat de Girona, del 10 al 14 de juliol de 1995 (inèdit).
17. Aquesta obra, publicada pòstumament, ha tingut recentment una edició crítica feta a cura de Carme Arnau i publicada per l'Institut d'Estudis Catalans (1997).
18. Ens referim a la conferència anteriorment esmentada.
19. Aquesta informació pertany a la conferència "Lectura de Mirall Trencat", dins del cicle Lectures de Mercè Rodoreda, Cursos d'Estiu de la Universitat de Girona, del 10 al 14 de juliol de 1995 (inèdit).
20. Ens referim a l'anterior conferència de Campillo esmentada.
21. Vegeu principalment la nova edició crítica que la investigadora enllestí l'any 1997, com també la conferència anteriorment citada (1995).
22. Sales també hi incorpora altres comentaris crítics, com el de Miquel Dolç: "Una novel·la de primeríssima qualitat, en un estil personalíssim, sempre ingenu; tot flueix sense esforç aparent, amb un fluir natural, elemental, adorablement inhàbil i desordenat." (apud Sales 1982, 228).
BIBLIOGRAFIA
OBRES DE L'ESCRIPTORA
(Només indicarem el lloc de publicació quan no siga Barcelona)
Ressenyes: "Joana Mas per Anna Murià", Clarisme, vol. II, núm. 30 (12.05.34), pàg. 2 i "La revolució moral d'Anna Murià", Clarisme, vol. II, núm. 30 (12.05.34), pàg. 4.
(1932), Sóc una dona honrada, Llibreria Catalònia.
(1934a), Del que hom no pot fugir, Ed. Clarisme.
(1934b), Un dia en la vida d'un home, Badalona, Proa.
(1936), Crim, edicions de la Rosa dels Vents.
(1938), Aloma (1a versió), Institució de les Lletres Catalanes.
(1958), Vint-i-dos contes, Ed. Selecta.
(1962), La plaça del Diamant, El Club dels Novel·listes.
(1966), El carrer de les Camèlies, El Club dels Novel·listes.
(1967a), Jardí vora el mar, El Club dels Novel·listes.
(1967b), La meva Cristina i altres contes, Ed. 62.
(1969), Aloma (2a versió), Ed. 62.
(1974), Mirall trencat, Ed. 62-"La Caixa" (MOLC, 92).
(1978), Semblava de seda i altres contes, 62.
(1979), Tots els contes, Ed. 62-"La Caixa" (MOLC, 18)..
(1980a), Viatges i flors, Ed. 62 ("El Cangur", 128).
(1980b), Quanta, quanta guerra..., El Club dels Novel·listes.
(1980c), "Pròleg" a Quanta, quanta guerra..., El Club dels Novel·listes, 1986, pàg. 13-24.
(1982), "Pròleg" a La plaça del Diamant, El Club dels Novel·listes, 1991, pàg. 7-12.
(1985), Cartes a l'Anna Murià, 1939-1956, La Sal.
(1986), La mort i la primavera, El Club dels Novel·listes, 1988.
(1991), Isabel i Maria, València, Ed. 3 i 4.
(1993), El torrent de les flors, València, Ed. 3 i 4.
(1993), Bestioles, Revista de Girona, núm. 157, Diputació de Girona (abril, 1993), pàg. 72-75.
(1997), La mort i la primavera, Fundació Mercè Rodoreda, Institut d’Estudis Catalans ("Arxiu Mercè Rodoreda", 1).
ESTUDIS I OBRES CITADES
Arnau, Carme (1976a), "Introducció a la narrativa de Mercè Rodoreda", Obres completes, vol. I, Ed. 62, pàg. 5-45.
-------- (1976b), "El temps i el record a Mirall trencat, per Carme Arnau", Els Marges, 6, pàg. 124-128.
-------- (1979), Introducció a la narrativa de Mercè Rodoreda. El mite de la infantesa, Ed. 62, 1982.
-------- (1982), "La obra de Mercè Rodoreda", Cuadernos Hispanoamericanos, maig 1982, pàg. 239-257.
-------- (1984), "Mercè Rodoreda", dins Història de la literatura catalana, vol. III, Ed. Orbis-Ed. 62, pàg. 201-212.
-------- (1987), Marginats i integrats a la novel·la catalana, Ed. 62.
-------- (1990), Miralls màgics. Una aproximació a l'última narrativa de Mercè Rodoreda, Ed. 62 (Col. "Llibres a l'abast, 254).
-------- (1992), Mercè Rodoreda, Ed. 62 (Col. "Pere Vergés de Biografies", 35), 1992.
-------- (1995), "Sobre la gènesi de Quanta, quanta guerra... i de La mort i la primavera", dins Lectures de Mercè Rodoreda, Cursos d'Estiu de la Universitat de Girona, del 10 al 14 de juliol de 1995 (inèdit).
-------- (1996), Mercè Rodoreda, Columna ("Gent Nostra", 116).
-------- (1997), (edició crítica i pròleg) La mort i la primavera, Fundació Mercè Rodoreda, Institut d’Estudis Catalans ("Arxiu Mercè Rodoreda", 1).
Arnau, Carme i Oller, Dolors (1986), "Una conversa amb Mercè Rodoreda", Serra d'Or, 253 (1986), pàg. 18-21.
Balaguer, Josep M. (1996), "Francesc Trabal i la paròdia de la novel·la", dins De Rusiñol a Monzó: humor i literatura, PAM, pàg. 67-87.
Campillo, Maria (1979), "Introducció a la narrativa de Mercè Rodoreda. El mite de la infantesa, per Carme Arnau", Serra d’Or, 239 (maig, 1979), pàg. 344.
-------- (1995), "Lectura de La plaça del Diamant", dins Lectures de Mercè Rodoreda, Cursos d'Estiu de la Universitat de Girona, del 10 al 14 de juliol de 1995 (inèdit).
Casals, Montserrat (1987), "El Rosebud de Mercè Rodoreda", Catalan review. Homage to Mercè Rodoreda, vol. II, núm. 2, desembre 1987, pàg. 27-47.
-------- (1991), Mercè Rodoreda. Contra la vida, la literatura, Ed. 62, 1991.
Castellet, Josep M. (1988), "Mercè Rodoreda", Els escenaris de la memòria, Ed. 62 ("Biografies i memòries, 9), pàg. 29-52.
Gustà, Marina (1995), "Lectura de Mirall Trencat", dins Lectures de Mercè Rodoreda, Cursos d'Estiu de la Universitat de Girona, del 10 al 14 de juliol de 1995 (inèdit).
Ibarz, Mercè (1991a), Mercè Rodoreda, Empúries ("Joves Biografies Adults", 6), 19913.
Martí, Sadurní (1993), "Història de dues novel·les", Revista de Girona, núm. 157, Diputació de Girona (abril, 1993), pàg. 64-70.
-------- (1995), "La reescriptura d'Aloma", dins Lectures de Mercè Rodoreda, Cursos d'Estiu de la Universitat de Girona, del 10 al 14 de juliol de 1995 (inèdit).
Maass, Angelika (1983), "Mercè Rodoreda com la vaig conèixer i la recordo", Serra d'Or, 209 (nov. 1983), Barcelona, pàg. 15-16.
McNerney, Kathleen (Ed.) (1990), "Pens and Needles: survival techniques of Mercè Rodoreda and Anna Murià", Actes del Sisé Col·loqui d’Estudis Catalans a Nord-Amèrica, PAM, Vancouver-Barcelona, pàg. 279-286.
-------- (1999), Voices and visions. The words and works of Mercè Rodoreda, Associated University Presses.
McNerney, Kathleen i Vosburg, Nancy (Ed.) (1994), The garden across the border. Mercè Rodoreda’s fiction (Ed. Kathleen McNerney i Nancy Vosburg), Selinsgrove, Susquehanna University Press, Associated University Presses.
Molas, Joaquim (1969), "Mercè Rodoreda i la novel·la psicològica", El pont, 31 (maig, 1969), pàg. 12-17.
-------- (1995), "Cloenda", dins Lectures de Mercè Rodoreda, Cursos d'Estiu de la Universitat de Girona, del 10 al 14 de juliol de 1995 (inèdit).
Murià, Anna (1991), "Mercè Rodoreda viva", Cartes a l’Anna Murià 1939-1956, edicions de l’Eixample. Espai de dones, pàg. 7-50.
Nin, Anaïs (1986), Henry i June, Barcelona, ed. 62 (1994).
Porcel, Baltasar (1966), "Mercè Rodoreda o la força lírica", Serra d'Or, pàg. 71-75.
Roig, Montserrat (1973), "El aliento poético de Mercè Rodoreda", Triunfo (22.09.73), núm. 573.
Sales, Joan (1982), "Una mica d'història de La plaça del Diamant", dins La plaça del Diamant, El Club dels Novel·listes, 199133, pàg. 223-235.
Saludes, Anna-Maria (1995), "La prehistòria literària de Mercè Rodoreda (1932-1936)", dins Lectures de Mercè Rodoreda, Cursos d'Estiu de la Universitat de Girona, del 10 al 14 de juliol de 1995 (inèdit).
