La premsa a Espanya, de 1976 ençà, ha viscut un traumàtic procés de renovació de capçaleres, de transformació empresarial, de revolució tecnològica i, no cal dir-ho, de cultura periodística. I tot això ha passat en el marc d'una extraordinària estabilitat en la difusió, no massa allunyat del caràcter recessiu del mercat de la premsa arreu del món. Per ser més exactes, però, el cas espanyol ha estat d'estabilitat en unes baixíssimes xifres de difusió, que només des de 1992 van començar a superar els mínims atribuïts als països desenvolupats, és a dir, els 100 exemplars per 1000 habitants.

Taula 1. Taxes de difusió de premsa als països desenvolupats
 

	1975	1980	1985	1990	1995
Estats Units	281	270	260	245	218
Bèlgica	239	232	220	301	316
Dinamarca	341	366	363	352	308
França	201	192	193	208	234
Alemanya	472	375	391	304	313
Grècia	102	120	122	122	153
Irlanda	216	229	193	169	154
Itàlia	116	101	97	105	100
Holanda	-	326	310	301	329
Noruega	414	463	510	610	596
Portugal	65	49	42	45	41
Espanya	98	93	80	88	102
Suècia	539	528	526	526	460
Gran Bretanya	431	417	397	388	344

Font: Statistical Yearbook, UNESCO, dels anys 1986 a 1997

Per tal de fer-se càrrec de la magnitud la renovació de les capçaleres, només cal constatar que pel que fa als diaris d'informació general anteriors a 1975, a Barcelona només queda La Vanguardia i a Madrid, l'Abc. I la relativa continuïtat en les capçaleres de premsa provincial i local, en la major part de casos, sol emmascarar el pas de l'herència de la premsa del règim franquista -l'anomenada premsa del Movimiento i, durant la transició, Medios de Comunicación del Estado- a mans privades. La resta, són noves empreses, i sobretot, destaquen un nombre espectacular d'aventures periodístiques poc serioses, de curta durada i efectes més devastadors que no podria semblar sobre el mercat i sobre els professionals que hi quedaven atrapats. Només als Països Catalans, entre 1976 i 1996, podem comptabilitzar la desaparició de trenta diaris, entre els d'abans de 1975 que pleguen i els que, creats en aquest període, no arriben a 1996.

En segon lloc, tot i que l'anàlisi del procés de transformació empresarial, no serà objecte del nostre treball, cal dir que no som només davant d'un fet que era de preveure, el de l'aparició de noves editores de diaris, sinó que parlem d'un procés complex de concentració empresarial, amb uns pocs grans grups que dominen diverses capçaleres, alguns dels quals amb vocació multimèdia. I això és extraordinàriament rellevant pel tema que ens ocupa, perquè sovint les implantacions territorials no s'expliquen pas pel fet que determinats diaris defensin una ideologia política concreta, sinó precisament pel tipus de connexió empresarial de la qual depenen.

En tercer lloc, i en relació a la renovació tecnològica, a part de les implicacions que això té en les formes de treball i en la disminució de les plantilles de treballadors, els canvis han permès que els diaris s'imprimeixin simultàniament en diversos punts i amb la introducció de variacions informatives locals. L'èxit de les edicions de El País a Catalunya o el País Valencià, fan que un diari d'abast nacional-espanyol pugui arribar a ser un diari influent en la política local. I no només això, sinó que pel que fa al País Valencià, mancat d'una premsa regional de forta implantació a les tres províncies, El País - Comunidad de Valencia s'ha convertit en l'únic instrument de vertebració d'abast autonòmic . I si això és d'aquesta manera en la premsa d'informació general, també ho és en la comarcal on, per posar un parell de casos, El Punt de Girona pot tenir diverses edicions comarcals perfectament diferenciades i El 9 Nou pot fer la seva edició pel Vallès Occidental modificant cada dia diverses pàgines, amb l'objectiu d'identificar millor, des del punt de vista local, el producte que distribueix a Sabadell i el que va a Terrassa.

Finalment, la cultura periodística d'aquests anys també ha sofert transformacions no menys grans que les anteriors. El món del periodisme català a la fi del franquisme no té res a veure amb l'actual. Així, a part dels canvis ideològics que ha produït la normalitat democràtica, s'hauria d'esmentar el rejoveniment -i sovint la precarització- de les plantilles que ha arribat fins als mateixos directors dels diaris (entre els diaris d'informació general el 1991 a Barcelona, quatre de sis directors tenien al voltant de només quaranta anys); l'accés a la professió per la via universitària i no per l'aprenentatge de l'ofici a la mateixa redacció o, per exemple, la interrelació amb els altres mitjans, ràdio i televisió -per assenyalar fets ben diversos-, apunten a regles de joc periodístiques novíssimes, l'evolució de les quals encara té aspectes imprevisibles.

Taula 2. Evolució de la difusió de la premsa espanyola i dels PPCC
 

	ESPANYA		PPCC		I BALS		P VALENCIÀ		CATALUNYA
1976	2896368	100	920896	100	58213	100	112410	100	656122	100
1977	2690436	93	877037	95	55627	96	107649	96	623836	95
1978	2596304	90	830256	90	56791	98	107424	96	565458	86
1979	2761687	95	872952	95	61388	105	109444	97	604731	92
1980	2844523	98	931894	101	65206	112	119058	106	631427	96
1981	2996003	103	913500	99	66937	115	115056	102	604455	92
1982	2991948	103	924150	100	74168	127	117791	105	589275	90
1983	2977756	103	943756	102	78682	135	116938	104	586122	89
1984	3061751	106	951875	103	76907	132	128055	114	574132	88
1985	3086080	107	962519	105	78981	136	127413	113	580685	89
1986	3000058	104	922225	100	80053	138	125867	112	540989	82
1987	3046400	105	954578	104	80736	139	125753	112	567507	86
1988	3162780	109	988677	107	83938	144	132609	118	587632	90
1989	3330258	115	1050806	114	89185	153	145220	129	616790	94
1990	3645807	126	1104583	120	84054	144	152907	136	640449	98
1991	3805759	131	1131239	123	85519	147	150347	134	658912	100
1992	3895076	135	1171529	127	81906	141	151924	135	678727	103
1993	4030321	139	1196449	130	82662	142	168842	150	685633	104
1994	4174952	144	1227468	133	81346	140	178176	159	689682	105
1995	4236749	146	1293979	141	82144	141	178489	159	721359	110
1996	4180000	144	1287261	140	83113	143	180829	161	721782	110

Difusió total en milers d'exemplars, no territorialitzada (DT), i índexs de creixement 1976=100 Font: Per a la difusió total d'Espanya hem hagut de recórrer a dues sèries diferents. Pel període 1987-1996, utilitzem la de l'informe de Fundesco Comunicación Social 1996, que considera les dades d'OJD, més una estimació pels diaris no controlats. Pel període 1976-1988, hem fet una estimació a partir dels índexs de creixement calculats per Ramos (1989). Les dades dels PPCC, són les d'elaboració pròpia.

Però, com dèiem, el més curiós de tot plegat és que tot això s'hagi produït enmig d'una atonia extraordinària en la difusió, amb només un cert moviment significatiu en els darrers cinc anys, però que podria haver-se tornat a estancar. La primera sorpresa ja va ser la de la davallada els mateixos anys de la transició. El procés de democratització de la societat espanyola no va ser estimulant per la premsa, en contra de tota previsió. I tot i la recuperació relativament ràpida en els mercats més petits i estables, en els mercats políticament i econòmicament determinants, la situació de reculada va ser llarga. A Espanya, en el seu conjunt, és el 1981 que les xifres de difusió recuperen les xifres de 1976 -a Catalunya, no és fins al 1991-, però llavors queden estancades fins a finals de la dècada dels anys vuitanta.

Gràfic 1. Evolució de la difusió de la premsa espanyola i dels PPCC (1976=100)
 

La distribució territorial de la difusió i les taxes de lectura corresponents per Comunitats Autònomes espanyoles, d'altra banda, mostra ben a les clares unes diferències espectaculars, cosa que indica l'extrema heterogeneïtat del mercat periodístic espanyol, difícil de ser analitzat com un tot. És cert que en els darrers anys algunes de les taxes que més han crescut són les de comunitats amb xifres de difusió molt baixes, com Extremadura o Catella-La Manxa (en el període 1989-1995, amb increments del 56 i el 39 per cent). Però les diferències es mantenen, a causa de creixements importants, també, entre les més ben situades, com a Navarra i el País Basc. Així, el 1995, Navarra ja duplica la mitjana espanyola, mentre Castella-La Manxa es queda exactament a la meitat, amb una difusió de 195 i 54 diaris per cada 1000 habitants, respectivament.

Es demostra, doncs, que en el desenvolupament del mercat de la premsa, més que no pas la pertinença a un mateix marc estatal, hi pesen des de condicionaments econòmics, factors d'estructura urbana i de procés de modernització a variables com el desenvolupament demogràfic i l'educatiu, i sobretot de tradició cultural. I el cas és que no sempre pesen en una mateixa direcció: per exemple, tal com han assenyalat alguns autors nord-americans, la disseminació de la població en zones residencials, per bé que està relacionada a la millora del benestar econòmic, en canvi, pot tenir efectes negatius en la difusió de premsa. Sigui com sigui, el cert és que la difusió de premsa es manifesta com un termòmetre de mesura eficaç de l'accentuada diversitat de la societat espanyola, cosa que, en canvi, no fa la televisió, les audiències de la qual pràcticament s'igualen a tot el territori.

La difusió de premsa als Països Catalans

L'evolució de la difusió de premsa als Països Catalans també revela unes diferències molt significatives de creixement, taxes de lectura i tipus de premsa per cada territori, cosa que recorda que, des del punt de vista comunicatiu, els Països Catalans no constitueixen un espai comú ni estructuralment comparable.

Així, si a Catalunya la difusió de premsa editada en el mateix territori ha quedat estancada en el període estudiat (amb una difusió que passa de 623.726 a 633.937 exemplars) i pràcticament tots els increments es deuen a la premsa central de penetració (de 33.030 a 137.150 exemplars), en canvi, a les Illes Balears i al País Valencià tenen increments importants en la difusió de la premsa pròpia, del 15 per cent i de més del 60 per cent, respectivament.

D'altra banda, cada territori té unes taxes de lectura molt diferenciades, de manera que a les Illes Balears (que ha passat dels 116,9 exemplars per cada 1000 habitants el 1976 a 149,5 el 1996) sempre s'ha doblat la taxa del País Valencià (que en aquests anys ha passat de 51,0 a 85,6 exemplars per 1000 habitants), mentre que la de Catalunya, que igualava la de les Balears el 1976, al cap de vint anys ha crescut molt moderadament (de 116,0 a 126,6 exemplars per cada 1000 habitants).

Taula 3. Trets diferencials més significatius de l'evolució de la premsa dels Països Catalans

	Creixement total de la difusió de premsa entre 1976 i 1996 (% sobre 1976)	Creixement de la premsa pròpia entre 1976 i 1996 (% sobre 1976)	Creixement de la premsa central d'informació general (% sobre 1976)	Creixement de les taxes de lectura entre 1976 i 1996 (% sobre 1976)
Illes Balears	62,7	15,1*	859,9*	27,9
País Valencià	98,6	61,6	169,7	67,8
Catalunya	17,4	1,6	918,7	9,1
Països Catalans	36,4	13,0	422,7	21,3

* Es considera El Día del Mundo de Baleares com a premsa central.
Font: Elaboració pròpia.

Pel que fa a l'intercanvi de premsa en l'àmbit territorial dels Països Catalans, s'ha de dir que és irrellevant. Els fluxos només són, pel conjunt, del 2,3 per cent del total de premsa difosa a tot el territori i es limita al moviment de premsa barcelonina regional d'informació general (un 0,5 per cent) i esportiva (1,8 per cent) a les Illes Balears i al País Valencià. La resta d'intercanvis són tan petits que ni es poden mesurar. Aquesta situació, en els vint anys estudiats, s'ha mantingut estable en la difusió de premsa d'informació general (sempre al voltant del 0,5 per cent), i s'ha doblat en l'esportiva (de 0,7 a 1,8 per cent), especialment al País Valencià.

Taula 4. Difusió diària de premsa barcelonina a la resta dels Països Catalans (1976-1996)

	Informació general 1976	Esportiva 1976	Informació general 1996	Esportiva 1996
Illes Balears	2270	3558	3045	8041
País Valencià	3404	3068	3431	14250
Catalunya	-	-	-	-

Font: Elaboració pròpia

En canvi, la dada potser més significativa de totes, és que la premsa de penetració, bàsicament la d'àmbit estatal amb centre a Madrid, s'ha implantat de manera extraordinària als tres territoris dels Països Catalans en el període estudiat.

a) Pel que fa a la premsa d'informació general, a les Illes Balears -si comptem El Día del Mundo de Baleares, que és l'edició balear de El Mundo però amb unes pàgines pròpies, com a premsa central- el creixement ha estat de 9,6 vegades en aquests vint-i-un anys. Si hi sumem l'esportiva, la difusió total de premsa central de penetració ha passat de 6.911 a 36.800 exemplars diaris, amb un creixement del 433 per cent, i si ocupava 9,9 per cent de quota de mercat, ara arriba a un 32,4 per cent.

b) Pel que fa al País Valencià, el punt de partida de premsa de penetració, el 1976, ja era més alt que a la resta dels PPCC, i d'altra banda, la premsa pròpia ha crescut notablement. Per tant, el creixement pel període és menor, d'un 258 per cent, passant de 37.934 a 135.672 exemplars diaris. En termes de quota de mercat, representa passar del 22,1 al 39,8 per cent. En el cas valencià, destaca el paper de la premsa esportiva, que creix 4,8 vegades en aquest període, fins al punt que el 1996 Marca ha aconseguit ser el segon diari en difusió, darrera de Las Províncias, amb 57.725 exemplars (Las Províncias té una mitjana diària de 59.400 exemplars).

c) Catalunya, tot i ser el territori on la premsa central hi ocupa la menor quota de mercat dels Països Catalans, pel fet que parteix d'unes xifres mínimes per a 1976, és on el creixement ha estat proporcionalment superior pel que fa a la premsa d'informació general: ha passat de 8.203 exemplars el 1976 a 83.562 exemplars el 1996, i en termes de quota de mercat, ha passat d'ocupar un 1,2 a un 10,8 per cent. Com que la premsa esportiva de Madrid que es difonia el 1976 ja era una mica superior -23.435 exemplars diaris-, fins al 1996 "només" es dobla, i arriba als 41.345 exemplars. El diari Marca, amb 28.763 exemplars diaris de mitjana el 1996, se situa per damunt de qualsevol altre diari local o comarcal català, i només queda per sota de El País entre els diaris de penetració. Globalment, la premsa central de penetració ha arribat, doncs, al 17,5 del mercat i té una taxa de difusió, a Catalunya, de 22,2 exemplars per cada 1000 habitants.

En definitiva, si la dependència política d'un territori i, en conseqüència, la seva vertebració territorial en una unitat superior, queda -ni que sigui parcialment-, reflectida per la seva dependència informativa, es podria afirmar que l'Espanya de les Autonomies no ha independitzat o autonomitzat més els respectius territoris informatius, sinó tot el contrari: s'ha mostrat com un model efectiu d'integració territorial i política. En vint anys, per dir-ho de manera esquemàtica, les Illes Balears són tres vegades més dependents, el País Valencià, dues vegades més i Catalunya gairebé quatre. És a dir, seríem a mig camí d'un procés creixent d'homogeneïtzació de les respectives dependències, que en l'actualitat ja serien d'una tercera part del mercat balear, un 40 per cent del valencià i un 17,5 del català (vegeu els mapes 1 i 2 de l'annex).

Sigui com sigui, malgrat el notable increment de premsa central de penetració, tots els territoris dels Països Catalans es mantenen per sota de la mitjana espanyola de difusió relativa de premsa central que és del 42,2 per cent del total de premsa difosa, ja sigui just per sota com les Illes Balears amb un 32,4 per cent o el País Valencià amb un 39,8 per cent, o bé a més distància com Catalunya, amb un 17,5 per cent (vegeu el mapa 3 de l'annex).

Taula 5. Evolució de la penetració de premsa central als Països Catalans (1976-1996)

	DIFUSIÓ TOTAL 1997	DIFUSIÓ TOTAL 1996	DIFUSIÓ RELATIVA 1976	DIFUSIÓ RELATIVA 1996	TAXA DIFUSIÓ 1976	TAXA DIFUSIÓ 1996	Creixement 1976=100
Illes Balears	6911	36800	9,9	32,4	11,6	48,4	533
País Valencià	37934	135672	22,1	39,8	11,2	33,8	358
Catalunya	32060	135094	4,9	17,5	5,7	22,2	421

Difusió de premsa central d'informació general, esportiva i econòmica, exclosa la difusió dels diaris fronterers, tipus Heraldo de Aragón o La Verdad.
Font: Elaboració pròpia.

En un altre ordre de coses, tot i que quan es parla de dependència informativa se sol posar l'èmfasi en la d'informació general i, concretament, en el paper de la informació pròpiament política, el fet és que l'anàlisi de les dependències informatives i polítiques també queden reflectides en la premsa esportiva. Hi ha estudis que mostren de manera concloent la càrrega política de tota informació esportiva i com aquesta és la principal transmissora d'estereotips nacionals (Blain, Boyle i O'Donnell, Sport and National Identity in the European Media, 1993). Des d'aquest punt de vista, doncs, és de destacar el paper que ha tingut la premsa esportiva en el creixement de la premsa en general, de la de penetració en particular, però també en l'únic creixement d'intercanvi que hi ha hagut entre els Països Catalans, estretament lligada al fenomen de l'afició al Futbol Club Barcelona. Pel conjunt dels Països Catalans, el creixement de la premsa esportiva és el següent:

Taula 6. Evolució de la difusió de la premsa esportiva al conjunt dels Països Catalans

	DIFUSIÓ TOTAL 1976	DIFUSIÓ TOTAL 1996	DIFUSIÓ RELATIVA 1976	DIFUSIÓ RELATIVA 1996
Regional	120027	139249	13,4	11,4
Intercanvi	6626	22292	0,7	1,8
Central	41508	117858	4,6	9,6
Total	168161	279399	18,7	22,8

S'entén per premsa esportiva regional la que té la seu a Barcelona o València i es difon a la seva pròpia regió. La premsa d'intercanvi, és la regional que es distribueix als altres Països Catalans. La central és l'editada des de Madrid.
Font: Elaboració pròpia.

Finalment, i en relació als intercanvis a l'interior de cadascun dels Països Catalans,s'ha de dir que amb l' excepció de Catalunya, ni a les Illes Balears ni al País Valencià no es pot parlar de veritable premsa regional, que vertebri informativament i territorialment la balearitat ni la valencianitat, i per tant només hi ha una premsa local, per a cada illa o per a cada província, respectivament.

a) En el cas de les Illes Balears, la insularitat marca unes fronteres que, malgrat els diversos intents, mai no han estat superades: no hi ha cap diari que sigui de referència general a les Balears, i ni les edicions descentralitzades no han arrelat. Menorca, i Eivissa i Formentera, tenen els seu propi diari, ben implantat i sense competència. Ni el projecte en català del diari Balears sembla que aconsegueixi trencar la insularitat a l'interior de l'arxipèlag.

b) En el cas del País Valencià, el cas és que cada província té la seva premsa. Las Províncias i Levante difonen el 90 per cent de la seva edició dins la mateixa província de València, mentre que Castellón Diario ho feia en un 93 per cent, Mediterráneo -també de Castelló- en un 94 per cent, i Información d'Alacant, en un 99 per cent a la pròpia província. Fins i tot és un cas ben significatiu el del diari La Verdad, de Múrcia, que en la seva edició alacantina es manté -tot i l'important retrocés d'aquests darrers vint anys- en 8.142 exemplars (el 1976 eren 16.031), que són més del doble dels exemplars que venen plegats a la província Levante i Las Províncias (en total, el 1996, 3992 exemplars diaris). Per tant, no es pot parlar tampoc al País Valencià d'una premsa regional pròpia de referència. Així, tal com assenyala l'informe, l'única premsa que té funció vertebradora regional, paradoxalment, és la de Madrid amb edició valenciana no provincial: El País. Una vegada més, aquest diari és el que més s'ajusta, en la seva implantació territorial, al model autonòmic espanyol, vertebrant l'autonomia i alhora vinculant la regió amb tot l'espai nacional espanyol.

c) A Catalunya, l'aparició del fenomen de la premsa comarcal diària és molt interessant i ha representat l'únic increment real de difusió de premsa pròpia en vint anys. Tanmateix, el seu pes específic encara és molt petit, amb una difusió total d'uns 30.000 exemplars diaris, que en termes relatius representa menys del 4 per cent, i que sumada a la premsa local i provincial -que també s'ha mantingut estable- tot just arriba al 10,2 per cent de la difusió total. En una breu descripció per àmbits provinvials, la situació és la següent:

Girona: S'hauria de destacar l'increment de la difusió de premsa a Girona, un 56 per cent en els vint anys -ara se situa en una taxa de 140 exemplars per cada 1000 habitants-, en molt bona part conseqüència de la bona implantació de la premsa comarcal: és a dir, del fenomen de El Punt. De 32 exemplars més de difusió per cada 1000 habitants, 22 els ha aportat la premsa comarcal, 19 la premsa estatal, 3 l'esportiva regional, mentre la premsa barcelonina ha perdut 11 exemplars. El fet és que a Girona, el 1996, cada dia es venien més El País (3.970 exemplars) que Avui (2.513 exemplars).

Lleida: El creixement de difusió de premsa és menor, i passa d'una taxa, el 1976, de 103 a una de 112 diaris per 1000 habitants el 1996. Dels 9 exemplars més que es venen per cada 1000 habitants després de vint anys, 14 provenen de la premsa estatal de penetració (7 d'informació general i 7 d'esportius), mentre es perden 6 diaris regionals (6 d'informació general i 1 d'esportiu).

Tarragona: Té la taxa més baixa de lectura del Principat, 103 exemplars per cada 1000 habitants. Tanmateix partia d'unes xifres tan baixes el 1976, que l'increment ha estat gairebé tan gran com el de Girona. Dels 22 diaris de creixement, 9 provenen de la premsa local i comarcal, 2 de la premsa esportiva barcelonina i 18 de premsa estatal de penetració, mentre la premsa barcelonina d'informació general hi perdia 7 exemplars.

Barcelona: Barcelona, pel que fa a la difusió de premsa, està estancada, i només ha passat d'una taxa de 122 diaris a una de 129 per cada 1000 habitants. El guany de 7 diaris més en vint anys prové dels 3 que hi ha aportat la premsa local i comarcal, 16 de premsa central de penetració (dels quals, 1 d'esportiva), amb la pèrdua molt significativa de 11 diaris d'informació general propis, dels que s'editen a Barcelona mateix.

Conclusions

Més enllà del detall de xifres, l'exhaustivitat de la informació recollida en aquesta recerca permet establir, si no relacions de causa a efecte, com a mínim correspondències clares entre l'organització política i l'estructura de les difusions de premsa. Certament, és difícil saber si ha estat una estructura política territorial feble la que pot explicar la inexistència d'una premsa sòlida en el mateix espai, o bé si la manca d'una bona estructura informativa autòctona té efectes negatius en l'establiment d'una sòlida vida política autònoma. Però sí que podem afirmar que el model autonòmic d'organització territorial de l'Espanya postfranquista ha tingut èxits d'implantació desiguals en l'àmbit dels Països Catalans paral·lels a les evolucions del mercat periodístic.

En síntesi, els grans moviments que es detecten en la difusió de premsa són, en primer lloc, l'increment de la vertebració territorial espanyola, visible tant per l'augment del pes de la premsa central de penetració com pel procés d'homogeneïtzació de les grans dades de difusió, taxes de lectura i quotes de mercat. En segon lloc, és clar que en vint anys, el marc territorial dels Països Catalans, si més no en el terreny de la premsa, no només no s'ha reforçat, sinó que en termes relatius ha perdut força: tota la premsa creix a cada territori, mentre els intercanvis pràcticament es mantenen estables. Tercerament, la vertebració interna de cadascun dels tres territoris catalnoparlants no només no avança -com és el cas del País valencià i les Illes Balears-, sinó que fins i tot retrocedeix allà on era més sòlid, com és el cas de Catalunya: en els dos primers territoris, perquè no ha estat possible crear un espai regional periodístic i en el tercer, perquè el paper de la premsa regional ha sigut recessiu.

Aquestes afirmacions caldria ponderar-les amb l'anàlisi de variables qualitatives, ja que com s'indica a la investigació, la difusió de premsa no és l'única dada per mesurar-ne la seva rellevància política. Ara bé, els assaigs que hem fet en aquest sentit, apunten en la mateixa direcció. Per exemple, les anàlisis de la definició i jerarquització interna, a les pàgines dels diaris, dels territoris dels que s'informa. En aquest sentit, per exemple, tota la premsa regional d'informació general de Catalunya, ha fet desaparèixer la secció de política catalana, que s'ha dissolt en les pàgines de política espanyola; o bé, els diaris provincials, en la seva lluita per competir i mantenir les fronteres locals, disminueixen la importància objectiva de la informació fronterera i destaquen més la informació de fora de la Comunitat Autònoma.

En definitiva, i sigui quina sigui l'opinió política que es tingui sobre el model autonòmic espanyol d'organització territorial o sobre quin ha de ser el futur dels Països Catalans, és clar que en qualsevol cas, un i altre dependran, també, de la força de les seves pròpies xarxes d'informació que, en una societat com la nostra, són les veritables estructures de representació del joc de la política.

DADES BÀSIQUES DE DIFUSIÓ DE LA PREMSA DELS PAÏSOS CATALANS

 

	1976	1981	1986	1991	1996
DIFUSIÓ TOTAL
Illes Balears	69864	79357	96809	107505	113662
País Valencià	171515	192783	213763	279107	340611
Catalunya	656756	619928	594304	710430	771087
TAXES DE LECTURA
Illes Balears	116.9	121.0	142.2	151.6	149.5
Alacant	54.1	57.1	64.6	74.9	83.9
Castelló	38.7	37.1	51.0	65.2	85.1
València	51.0	53.8	54.3	72.3	85.6
País Valencià	50.5	52.9	57.3	72.4	85.0
Barcelona	121.7	109.0	100.9	117.6	129.1
Girona	108.5	103.9	112.5	134.5	140.4
Lleida	103.1	87.7	96.6	115.5	111.5
Tarragona	80.5	71.4	76.0	99.2	103.4
Catalunya	116.0	104.7	99.4	117.2	126.6
Països Catalans	93.0	87.0	87.1	103.2	112.8
ÍNDEX DE CREIXEMENT DE LA DIFUSIÓ TOTAL
Illes Balears	100	114	139	154	163
País Valencià	100	112	125	163	199
Catalunya	100	94	90	108	117
Països Catalans	100	99	101	122	136
DIFUSIONS RELATIVES
Illes Balears (*)
Premsa pròpia	81.7	83.0	81.6	78.7	72.0
Premsa estatal de penetració	9.9	10.4	11.1	12.0	18.2
Premsa d'intercanvi	8.3	6.6	7.3	9.3	9.8
País Valencià
Premsa pròpia	64.6	58.9	58.2	53.2	52.6
Premsa estatal de penetració	31.6	39.3	39.7	43.1	42.2
Premsa d'intercanvi	3.8	1.8	2.1	3.7	5.2
Catalunya
Premsa pròpia	95.0	93.1	86.6	85.5	82.2
Premsa estatal de penetració	5.0	6.9	13.4	14.5	17.8
Premsa d'intercanvi	-	-	-	-	-

* Les dades d'aquest apartat consideren El Día del Mundo de Baleares com a premsa pròpia de les Illes Balears, per raons formals. Tanmateix, com que es tracta d'un cas discutible, en els comentaris anteriors hi ha les dades per considerar-lo, com de fet és, premsa de penetració.

Difusió total: Mitjana d'exemplars diaris venuts en el territori de referència
Taxa de lectura: Diaris difosos per cada 1000 habitants
Índex de creixement: Índex de creixement, en el supòsit que 1976 = 100
Difusió relativa: Percentatge que ocupa un determinat tipus de premsa d'entre el total de la que es difon en un territori i any determinat

Mapes annexos

1. Fluxos d'intercanvi de premsa l'any 1976
2. Fluxos d'intercanvi de premsa l'any 1996
3. Percentatge de premsa de penetració a les Comunitats Autònomes espanyoles