La complexitat "glocal" i els aeroports, Pere Suau Sánchez (geògraf)

Estic d’acord amb l’afirmació que realitza Francesc Muñoz en el seu text sobre la importància de la gestió de les petites diferències a l’hora d’integrar o encaixar un element global en un entorn local. Avui en dia patim el que alguns autors anomenen complexitat glocal, que hauríem d’entendre com la constant tensió entre els interessos locals i els interessos globals dirigits en gran mesura per l’economia de mercat. Molts governs reconeixen que en una societat en xarxa com la nostra hi ha necessitat de noves polítiques i de nous conceptes administratius. Però en l’intent d’afrontar la complexitat glocal, molts governs acaben produint un excessiu número de plans, polítiques i nivells administratius. Això, doncs, porta cap a nivells més alts de complexitat en forma de mosaics ingovernables de polítiques que pequen d'una excessiva governança. Així doncs, s’han de buscar models de gestió que puguin afrontar el creixent nivell de complexitat. Models que segurament han de ser més transversals i menys verticals. En tot cas i en referència a la primera pregunta plantejada, el que està clar és que la complexitat dificulta aconseguir nivells més alts de competitivitat, sostenibilitat i creativitat, ja que passen de ser elements controlats a ser elements completament volàtils que es dissolen dins el mar de la complexitat.

Un exemple clar dels problemes que genera la complexitat en l’assoliment de llindars més llunyans de competitivitat, sostenibilitat i creativitat és el transport aeri. El transport aeri és l’únic mitjà de transport que permet el moviment de persones i mercaderies a escala global. Així doncs, el transport aeri és bàsic per a una societat que es basa cada cop més en la innovació (creativitat), ja que és l'únic mitjà que permet l'intercanvi de coneixement tàcit (el realment valuós) a escala global. De forma similar, el bon aprofitament de la infraestructura aeroportuària, en altres paraules la maximització de la infraestructura per a que proporcioni la major connectivitat possible, té impactes molt importants en la competitivitat d'una regió, ja que facilita els intercanvis de coneixement tàcit, la creació de llocs de treball, i també aporta divises a través d'altres activitats com el turisme. Pel que fa a la sostenibilitat, l’esforç a escala global en innovació ha tingut importants efectes en l’eficiència de les aeronaus. Les aeronaus que surten avui de les fàbriques d’Airbus i Boeing són fins a un 30% més eficients que les aeronaus que estan substituint, i les properes generacions d'aeronaus seran fins i tot més eficients que els cotxes actuals, més respectuosos amb el medi ambient. Per posar un exemple, mentre que el Toyota Prius híbrid produeix 104 g de CO2 per kilòmetre, les futures aeronaus produiran entorn a 50 g de CO2 per kilòmetre i passatger.

Però el que sembla tan fantàstic a escala global es complica en l’escala local. L’efecte més terrible relacionat amb la sostenibilitat ambiental del transport aeri és l’impacte del soroll generat per les operacions aeronàutiques. En els últims 40 anys s’han dut a terme importants millores de disseny en les aeronaus i els seus motors que han permès reduir el nombre de persones afectades pel soroll. L’Organització per l’Aviació Civil Internacional (OACI), que pertany a les Nacions Unides, ha establert diversos programes per a la retirada d’avions sorollosos. Tot i això, l’imparable creixement del trànsit aeri i els canvis en el grau de tolerància del soroll fan que avui en dia el soroll generat pels avions sigui un problema per aconseguir els nivells desitjats de competitivitat, sostenibilitat i cohesió social. La resolució dels problemes relacionats amb el soroll és complexa i s’ha demostrat en molts casos que les polítiques d’usos del sòl no sempre funcionen, és un clar exemple de falta de coordinació entre una política sectorial i una d’urbanística. Però, ¿com s’identifica el responsable del problema en la densa xarxa de relacions existent a l’entorn d’un aeroport? Difícil de saber, ja que el problema està dissolt en la complexa xarxa d'actors, plans, normatives i polítiques. Algunes responsabilitats es podrien buscar en els promotors que busquen sòls residuals, els ajuntaments que cedeixen a les pressions d’aquests a la cerca d’uns ingressos de caràcter puntual, les administracions autonòmiques que per ignorància de les complexes especificacions aeronàutiques permeten l’aparició d’incompatibilitats d’usos del sòl, i també els nous veïns, que no sempre compren innocentment.