Cap a una perspectiva integral del territori, Miquel Pybus (geògraf)

És complicat intentar redefinir termes com ara competitivitat, sostenibilitat o creativitat quan el seu significat aplicat al fet urbà és relativament recent. Personalment, penso , i seguint la línia que he exposat en la resposta de la primera pregunta, que aquests tres elements han de ser considerats elements estratègics, intrínsecs d’alguna manera, en la planificació i l’urbanisme d’avui dia sempre que mantinguin un equilibri entre ells. Potser trobaria a faltar un altre element essencial que també hauria de figurar dintre aquest llista d’objectius, la igualtat. Igualtat entesa tant des de la perspectiva social, com espacial i econòmica de la planificació, és a dir, igualtat d’oportunitats i d’utilització de l’espai urbà.

Però si realment volem apostar per una nova forma de pensar o fer ciutat, més que parlar d’objectius, els quals han de formar part del discurs que desenvolupem, hauríem de parlar, primerament, d’una nova mirada del fet urbà i, segon, de nous mecanismes de gestió adaptats a aquesta mirada. En altres paraules, hauríem d’abraçar la realitat urbana tal com és, enfrontant-nos a les seves problemàtiques i necessitats acceptant el grau de complexitat i el nivell d’esforç que això comportaria i oblidant-nos definitivament de la perspectiva que ens dona una visió sectorial del territori. A l’inici del debat s’enumeren algunes d’aquelles qüestions que defineixen els reptes de futur de la planificació. Un seguit de paradoxes i necessitats de caràcter complex que necessiten ser resolts des d’una perspectiva integral amb polítiques i actuacions de caràcter transversal i amb una major participació de tots els actors que formen part de la realitat urbana. Des de finals de l’any 2004, alguns dels barris amb més necessitats i problemàtiques de Catalunya han estat beneficiats amb les ajudes de la Llei de Barris. Evidentment, aquest no és l’espai ni per valorar el procés d’implementació dels programes que la llei desplega ni avaluar els impactes que aquesta ha tingut sobre els barris, però la filosofia amb que neix la llei sí que pot ser utilitzada per exemplificar aquestes noves polítiques transversals de les que parlava anteriorment. Així doncs, per una banda, la Llei proposa actuar sobre una multiplicitat de temàtiques del fet urbà, des de la cohesió social a la renovació física de l’espai, fet que implica des d’un inici una visió de la ciutat des d’una perspectiva complexa i multisectorial. Evidentment, aquesta visió es contraposa amb mecanismes de funcionament tradicionals de les administracions públiques, massa sectorials i estàtics. Per altra banda, els mecanismes de funcionament que proposa la Llei obliguen, d’alguna manera, a desenvolupar una nova estructura en la gestió de les actuacions molt més coordinada a nivell intern entre les diferents àrees de l’ajuntament i flexible a l’hora d’adoptar accions conjuntes amb altres administracions del territori. Així doncs, la llei introdueix conceptes com la integralitat o la transversalitat en la gestió. Un dels aspectes més interessants dels impactes que tindrà la Llei de Barris sobre el territori, des del meu punt de vista, és copsar quin ha estat el grau de comprensió de totes aquestes noves òptiques de fer política per part dels diferents municipis beneficiats i, sobretot, si aquesta comprensió s’ha transformat en voluntat a l’hora pensar futures polítiques del municipi