Evitar la sectorialització i formentar la transversalitat, Helena Cruz (geògrafa)

Els reptes que han presentat durant els darrers anys les ciutats contemporànies han fet necessària, certament, una reorientació de les polítiques urbanes. L’espiral de competència associat a la nova era de la globalització ha portat a les ciutats a orientar les pràctiques de planificació urbana vers objectius de competitivitat. Igualment, la creativitat i la innovació han aparegut com a elements clau per emfatitzar els trets diferencials de les ciutats i les regions i, així, presentar-se a l’escenari mundial en una posició més competitiva. Al mateix temps, l’establiment del paradigma ambiental com un valor consensual compartit entre l’opinió pública ha facilitat que les qüestions ambientals s’incorporessin com un nou objectiu de la planificació territorial.

Malgrat això, la divisió i fragmentació que presenten actualment les administracions públiques que intervenen en l’elaboració de les polítiques urbanes (diferents nivells de govern, diferents departaments, diferents partits polítics...) representen un obstacle que cal superar. La transversalitat que reclama avui dia la complexa agenda urbana i territorial necessita una coordinació més gran per part dels agents implicats, per tal d’executar-la de forma més efectiva. En aquest sentit, massa sovint, gran part de les polítiques urbanes es desenvolupen de forma sectorialitzada i no sempre sorgeixen o s’inclouen en els instruments de planificació.

A més a més, la complexitat que presenta l’agenda de planificació actual ens fa pensar que difícilment podrà ser elaborada només per aquells que tradicionalment n’han estat els encarregats exclusius. En el marc actual, els poders públics deixen de ser els únics actors capaços de definir i gestionar les polítiques territorials i cada vegada esdevenen més necessaris l’establiment de canals adequats de participació i el diàleg amb la ciutadania.