Àrea temàtica: Societat de la Informació, Recerca i Innovació

Programa de la UE: MLIS (Multilingual Information Society) (Societat de la Informació Multilingüe)

Nom del projecte: MELIN (Minority European Languages Information Network) (Xarxa d’Informació de les Llengües Europees de les Minories)

Institució cap de fila/Consorci de socis:

Institiúid Teangeolaíochta Éireann/Linguistics Institute of Ireland (ITÉ) (Institut de Lingüística d’Irlanda) (Irlanda)
Research Centre Wales (CYC) (Centre de Recerca del País de Gal·les), Universitat de Gal·les a Bangor (Regne Unit)
UZEI, Donostia/Sant Sebastià (Estat espanyol)
Universitat Autònoma de Barcelona (Estat espanyol)

Selecció de possible finançament de la UE, recollida i anàlisi de convocatòries de propostes

Alguns dels socis més grans (les universitats) tenen serveis dedicats a identificar fonts de finançament, incloent-hi el finançament col·laboratiu amb la recerca, i eren al corrent de convocatòries de propostes de gran escala. En general, els socis més petits no tenien personal dedicat a la tasca específica de seguir les convocatòries de propostes de la UE que fossin pertinents.
Tot i així, una gran proporció de propostes de col·laboració solen arribar a través de contactes personals ja creats directament pels membres de les organitzacions, dins dels seus àmbits d’interès i d’especialització. En aquests casos, potser un col·lega d’una organització diferent troba informació sobre una font de finançament i a continuació invita col·legues d’altres organitzacions a formular conjuntament una proposta. Per tant, cap organització no compta únicament amb el personal propi de cara a identificar possibilitats de col·laboració.
L’ITÉ ja tenia experiència en el disseny de propostes de convocatòries de la UE i havia estat soci d’algunes, de tant volum com Lingua o LE-PAROLE. Per la seva experiència en el funcionament dels programes de la UE, i pel seu estatus dins la comunitat lingüística, era un soci ideal per a coordinar una proposta d’escala relativament petita, però important, com és MELIN.
L’ITÉ va fer servir exhaustivament tota la documentació disponible referent als requisits necessaris per a esdevenir soci, la rellevància i la combinació d’aquests, en la preparació de la proposta. A més, es disposava d’una gran quantitat de material de suport (una part del qual publicada per membres del consorci), per a reforçar la línia argumental de la proposta.

D’altres fonts de finançament

Tres dels quatre membres eren susceptibles de rebre finançament (com a institucions educatives o organismes de recerca) per al mecanisme de finançament addicional, que significa que totes les despeses addicionals relatives a aquest projecte es poden finançar amb el programa de la UE. El quart membre (una entitat privada) hi participava en règim de participació en les despeses (i havia d’aportar, de fons propis, el 50% de les despeses que generés). La contribució de la UE al conjunt de les despeses del projecte va ser aproximadament del 84,5%.
El projecte no va acudir a d’altres fonts de finançament. Donades les dimensions del projecte, no es va considerar necessari cercar més finançament (un finançament que, en qualsevol cas, hauria estat difícil d’obtenir).

Socis

Pel nombre inicial de socis (4), aquest projecte era ideal pel que fa a la gestió i la coordinació. Cada soci tenia experiència en projectes multinacionals, coneixia bé les exigències d’aquesta mena de projectes i tenia la capacitat de fer-hi front.
Institiúid Teangeolaíochta Éireann/Linguistics Institute of Ireland
L’ITÉ és un centre de recerca de propietat i finançament estatals. Va actuar com a coordinador del projecte, va intervenir en totes les tasques i era responsable de les tasques específiques per a la llengua irlandesa. L’ITÉ ha creat una versió electrònica del diccionari definitiu de la llengua irlandesa, també finançat per l’Estat.
Research Centre Wales, Universitat de Gal·les (Bangor)
El CYC va ser el principal soci responsable del desenvolupament tècnic i també de les tasques específiques per a la llengua gal·lesa.
UZEI
UZEI va contribuir a les tasques tècniques i va ser el soci responsable de les tasques específiques per a la llengua irlandesa. UZEI és una institució que fa més de 20 anys que treballa en l’àmbit del foment de la llengua del País Basc. Té acords amb el Govern basc, les autoritats regionals d’Àlaba, Biscaia i Guipúscoa i el Govern navarrès.
Universitat Autònoma de Barcelona
A part d’una impressionant experiència en la producció de recursos lingüístics en suport electrònic, la UAB també va aportar al projecte el seu diccionari electrònic de català. La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) té una destacada trajectòria en l’ús de la informàtica i en el subministrament de materials pedagògics i de llengua per mitjans telemàtics. Té un servei dedicat a aquest àmbit a la seva Facultat de Ciències de l’Educació, molt estretament relacionat amb la Facultat de Traducció i Interpretació.

Finalitats/objectius del projecte

La finalitat del projecte era desenvolupar una presència centralitzada a la xarxa d’Internet per a subministrar informació lingüística actualitzada per als usuaris de llengües minoritàries i menys utilitzades de la UE de manera eficient i tecnològicament avançada, que els permeti de participar plenament en la Societat de la Informació de caràcter multilingüe, i mostrar la capacitat d’aquestes llengües per a evolucionar i utilitzar plenament aquestes tecnologies, en el seu avanç per la igualtat d’oportunitats a Europa.
En aquest cas, una proposta finançada per la UE era la solució més lògica.

Recopilació i presa en consideració d’experiències d’altres projectes

Una part dels socis havien participat en projectes multinacionals semblants de recerca i desenvolupament i va ser aquesta experiència el que els va dur directament a la formació del consorci.
Els àmbits d’interès comú eren les tecnologies de la llengua i les llengües menys difoses. L’experiència prèvia havia estat en projectes de tecnologia i recursos lingüístics de gran abast, que han contribuït en bona mesura als nostres coneixements de l’estat actual de la tecnologia en aquestes àrees. També han contribuït a prendre consciència de l’esforç que cal esmerçar, en el cas de les llengües menys difoses, per tal de situar-les al nivell de les llengües més utilitzades. Per tant, la composició del nostre consorci es va perfilar amb molta cura, per tal de combinar l’experiència dels socis que havien treballat en aquests projectes de gran abast i aplicar-la a les seves llengües menys difoses, en aquest cas.
Voldríem recomanar la mateixa cura en la combinació de socis, de cara al futur. No n’hi ha prou de tenir socis benintencionats dedicats a la seva llengua. Cal reunir un grup d’individus que hagin demostrat la seva capacitat en el camp de la tecnologia i que puguin aportar aquesta experiència al consorci.

Problemes i/o dificultats apareguts en el disseny de la proposta

Tots els socis del consorci tenien molts anys d’experiència en els àmbits de les tecnologies de la llengua i dels recursos per a les llengües menys difoses. En conseqüència, ja havien identificat clarament els possibles destinataris i els seus interessos i opinions sobre com resoldre eventuals problemes. En alguns casos, els mateixos socis serien destinataris; en d’altres (com és el cas del coordinador), el soci és l’organisme estatal responsable de la política informativa sobre aquests assumptes i ja hi hauria dut a terme una anàlisi pertinent en un context més ampli.
El consorci va posar molta atenció a assegurar-se que els objectius generals i específics del projecte encaixaven en les prioritats establertes a les convocatòries de propostes de la UE.

Creació d’un equip per a concebre i dissenyar la proposta

Es va designar un membre del personal de cadascun dels membres del consorci per contribuir a la redacció de la proposta. En cada cas, els membres de l’equip tenien una gran experiència en l’elaboració d’aquesta mena de propostes, en la coordinació de projectes i en la negociació de contractes amb la UE i amb socis comercials.
No va caldre dedicar cap atenció especial a preveure possibles riscs per a l’èxit del projecte.

Llengua o llengües de treball

Tenint en compte que es treballava amb llengües de menys difusió, es va decidir de proposar una única llengua de treball. Una vegada comprovat que tots els membres principals del projecte coneixien prou bé la llengua anglesa, es va escollir com a idioma de treball, decisió que no va produir cap problema en cap fase.

Determinació del pla de treball i temporalització

Tots els socis tenien experiència en el desenvolupament de plans de treball, i aquesta experiència va ser de gran utilitat per a redactar la proposta.

Qüestions pressupostàries

L’experiència prèvia en aquests projectes garantia que els pressupostos i les despeses es preparaven complint estrictament les normatives de cada país, les estatals i de la UE.
Els principis i criteris europeus que s’esmenten a les convocatòries també es van seguir escrupolosament.

D’altres qüestions i problemes

Un problema que va sorgir a la fase de negociació (abans de signar el contracte) va ser la proposta de la Comissió que el projecte es fusionés amb un altre, finançat pel projecte MLIS. Això hauria pogut comportar conseqüències en el disseny de les estructures de les nostres bases de dades i en la definició de la nostra normativa interna. Després d’un debat intern i amb el valuós assessorament de l’equip del programa MLIS, es va decidir de continuar la tasca començada, al mateix temps que s’acordava mantenir converses amb els socis de l’altre projecte, finançat per l’MLIS. Els motius principals eren els ajustats terminis per al nostre projecte propi, el MELIN, i la necessitat de disposar de resultats visibles i en funcionament al més aviat possible, que donessin peu a la possibilitat de perfeccionament i retroacció.
Finalment, el projecte MELIN es va desenvolupar com a projecte independent (l’altre projecte no era actiu al moment de concertar la col·laboració en aquesta temàtica). Per les dimensions del projecte MELIN i pels compromisos financers dels socis, el projecte podia avançar (i calia que avancés) d’acord amb una temporalització estricta, la qual cosa il·lustra els avantatges d’un projecte relativament reduït a l’hora d’assolir uns resultats determinats i dins el termini previst.

Contacte:
Donncha Ó Cróinín