En el prisma d¿una educació mediàtica actual

Educació mediàtica, educomunicació, media literacy... Són diversos els termes i fins i tot les tradicions i enfocaments que hi ha darrere d'aquest concepte. Un ensenyament que resulta fonamental per desenvolupar coneixements i habilitats necessaris per prevenir riscos però també aprofitar les possibilitats que ofereixen els mitjans. Un prisma des del qual es projecten diferents feixos que il·luminen noves pràctiques i tendències en un context en què les tecnologies de la informació i la comunicació constitueixen una part essencial de la nostra vida quotidiana.

Si busquem els antecedents de l'educació mediàtica, hauríem de remetre'ns a moltes dècades enrere. En aquest temps, no només ha canviat la forma de veure i relacionar-se amb els mitjans sinó fins i tot el mateix ecosistema mediàtic. Això exigeix una capacitat d'evolució tant dels coneixements que es tenen d'aquest entorn i de les seves dinàmiques com de les competències que es requereixen per poder emprar-los de manera crítica i constructiva.

En aquesta evolució no han faltat perspectives o enfocaments que han treballat al voltant de l'estudi i fonamentació de l'educació mediàtica focalitzant-se en alguns casos en el component instrumental o en altres en el crític i reflexiu. No és l'objectiu d'aquestes línies oferir una dissertació conceptual sinó valorar els reptes i les oportunitats que pot oferir en el context actual als ciutadans.

En aquest sentit la UNESCO, que ha contribuït al reconeixement institucional de l'educació mediàtica per a la millora dels pobles, assenyala la necessitat d'unir dues tradicions com l'alfabetització mediàtica i informacional . Resulta així especialment significatiu rescatar les seves paraules quan comenta els beneficis i efectes que això pot comportar: «El empoderamiento de las personas a través de la alfabetización mediática e informacional (MIL) es uno de los requisitos más importantes para fomentar el acceso equitativo a la información y al conocimiento y para promover medios de comunicación y sistemas de información libres, independientes y pluralistas».

En el context actual, les manera d'accedir a la informació s'han multiplicat (ja que, juntament amb els espais i actors convencionals, n'irrompen de nous) al mateix temps que els usuaris es converteixen també en productors de contingut que poden compartir no només amb el seu cercle més proper sinó també participant activament en la comunicació pública. Els mateixos serveis de missatgeria i comunicació que avui fem servir per parlar amb els nostres amics i coneguts també són els canals pels quals ens informem i comentem els últims esdeveniments socials. La seva consulta i ús s'han incorporat a les nostres rutines diàries i es converteixen en espais d'autoexpressió i sociabilització, de consum informatiu i d'oci, sense oblidar les possibilitats instrumentals i per a la realització de gestions i tràmits de naturalesa molt variada. La mateixa enumeració d'aquestes dimensions, cares d'un mateix prisma, ens torna a la complexitat i la transcendència d'aquesta alfabetització per poder desenvolupar-nos òptimament i poder aprofitar totes les possibilitats que ens proporciona aquest nou entorn.

Específicament, si es pensa en la necessitat del ciutadà de disposar d'informació adequada per poder participar i adoptar decisions fonamentades, es fa evident la necessitat de destacar les amenaces i les noves possibilitats que el context digital ofereix. Des de l'enfocament dels perills, un dels que més interès desperta en els últims temps, no tant per la novetat sinó per la dimensió, és el fenomen de la desinformació, àmpliament conegut com a fake news. La Comissió Europea, entre els eixos d'actuació fixats en la comunicació adreçada al Parlament Europeu, al Consell, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions per combatre aquesta desinformació, inclou «el fomento de la educación y de la alfabetización mediática" i assenyala: "El desarrollo de competencias fundamentales y digitales a lo largo de toda la vida, sobre todo en el caso de las personas jóvenes, resulta esencial para fortalecer la resiliencia de nuestras sociedades a la desinformación».

A més d'això, aspectes com la proliferació del discurs de l'odi, que intimida i discrimina, poden ser altres de les claus que condicionen que no hi pugui haver una participació o ciutadania activa lliure. En aquest sentit programes institucionals que persegueixen combatre aquest tipus de discurs també poden incloure entre les seves mesures el foment de l'alfabetització mediàtica o digital. Així es pot veure, per exemple, en algun dels tallers organitzats en el marc de el programa BCNvsOdi de l'Ajuntament de Barcelona.

Per altra banda, el context mediàtic actual també ofereix noves possibilitats per a la intervenció, la inclusió i la transformació social. Així, algunes de les mobilitzacions socials recents s'han organitzat com a multituds intel·ligents que fan ús de les TIC per organitzar-se però també en pro de la intel·ligència col·lectiva. En aquest sentit, entre els projectes que desenvolupem des del Grup de Recerca en Mitjans, Aprenentatges i Entreteniment (GAME), s'inclou el que es titula Educació Social Digital (ESDIGITAL). En aquest projecte (finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, PGC2018-095123-B-100), posant focus en els joves i entenent que l'entorn en línia també permet desenvolupar el compromís ètic i polític, busquem aprofundir en l'aprofitament d'aquests mitjans digitals per promoure la igualtat en termes de participació des d'una educació social digital.

Per saber-ne més

Comissió Europea (2018). Comunicación de la Comisión al Parlamento Europeo, al Consejo, al Comité Económico y Social Europeo y al Comité de las Regiones. La lucha contra la desinformación en línea: un enfoque europeo. https://ec.europa.eu/transparency/regdoc/rep/1/2018/ES/COM-2018-236-F1-ES-MAIN-PART-1.PDF [Consulta: 14/01/2020]

UNESCO. «Alfabetización mediática e informacional». Comunicación e Información. http://www.unesco.org/new/es/communication-and-information/media-development/media-literacy/mil-as-composite-concept. [Consulta: 14/01/2020]