Molts són els factors que incideixen en aquesta realitat. El descens de l’activitat física a favor d’un oci digital també és un factor a tenir en compte. Fa pocs dies, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) denunciava que el 80% dels adolescents fan menys d’una hora d’activitat física al dia, molt per sota de les seves recomanacions. Aquesta xifra augmenta entre les noies (85%) davant els nois (78%). Segons Unicef, les pràctiques alimentàries dels infants d’avui en dia reflecteixen que s’està deixant enrere un tipus d’alimentació tradicional, habitualment més saludable, a favor d’una alimentació ràpida moderna. Aquestes noves pràctiques influeixen en l’auge de la malnutrició entre la població, que destaca perquè ingereix un excés de calories però un dèficit de nutrients. El mateix informe mostra un estudi que vincula el consum habitual de galetes, fideus instantanis i refrescos de suc amb una disminució en l’alçada dels menors.
Entre les múltiples causes de l’increment d’aquesta patologia, alguns estudis esmenten la relació entre obesitat i consum mediàtic. S’ha investigat sobretot el consum televisiu i la seva relació amb una ingesta més gran d’aliments d’un valor calòric alt. Per tal de determinar l’impacte dels anuncis d’alimentació en els nens espanyols de 4 a 12 anys, hem fet un estudi que detalla la qualitat nutricional (Nutriscore) dels espots més vistos entre 2016 i 2018 per aquest col·lectiu. També hem analitzat l’estratègia discursiva utilitzada com a reclam publicitari en un total de 300 campanyes televisives. Hem de tenir en compte la importància del mitjà televisiu entre els menors, tot i l’auge dels digitals. Segons dades de l’Asociación de Investigación en Medios de Comunicación (AIMC), el 99% dels nens i les nenes segueix veient continguts televisius habitualment i un 80% els consumeix diàriament. A més, la major part del seu consum televisiu es duu a terme durant les franges no protegides per la regulació de protecció als menors. Així doncs, la majoria de les campanyes que veuen els nens van dirigides a un consumidor adolescent o, en la majoria dels casos, adult.
La principal conclusió a què hem arribat amb aquesta investigació és que, a mesura que baixa el valor nutricional dels productes anunciats, va incrementant la presència d’elements que transmeten idees relacionades amb experiències positives, extrínseques al mateix producte. Diversió, felicitat, aventura i èxit són alguns dels conceptes derivats del llenguatge utilitzat en la publicitat de productes amb un valor nutricional baix. Aquests estímuls encoratgen els nens, un dels col·lectius més vulnerables, a consumir aquests productes alimentaris, que els ofereixen emocions i experiències positives com un benefici de compra. Aquesta relació entre el menjar i les emocions és particularment alarmant, ja que diversos estudis han relacionat el consum d’aliments de valor nutricional baix amb un estat d’ànim personal baix. Aquest concepte, conegut com a emotional eating (menjar emocionalment), estudia les persones que busquen compensar les seves necessitats emocionals a través de la ingesta d’aliments, sobretot els que són rics en energia però tenen nivells nutricionals molt baixos. També s’ha demostrat que la publicitat de productes hedònics, els que menjaries per plaer però sense gana, com ara la xocolata o les patates fregides, pot modificar el comportament d’algunes persones i causar-los alteracions alimentàries, com el trastorn per afartament.
La nostra investigació mostra la necessitat de repensar la regulació publicitària actual sobre els productes alimentaris, no només perquè els infants queden desprotegits a causa del seu consum televisiu en franges adultes, sinó perquè ens sembla necessària una revisió de l’acceptació d’un discurs publicitari hedonista que pot acabar provocant un decrement del benestar de les persones.
Per saber-ne més:
MONTAÑA, M.; JIMÉNEZ-MORALES, M.; VÀZQUEZ, M. (2019). «Food Advertising and Prevention of Childhood Obesity in Spain: Analysis of the Nutritional Value of the Products and Discursive Strategies Used in the Ads Most Viewed by Children from 2016 to 2018». Nutrients, 11, 2873. DOI: https://doi.org/10.3390/nu11122873
Citació recomanada:
MONTAÑA, Mireia. L’impacte de la publicitat alimentària hedonista en els infants. COMeIN [en línia], desembre 2019, no. 94. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n94.1982
