Fa dos mesos comparteixo casa meva amb uns quants unicorns. Davant el meu desconcert, s'han instal·lat còmodament en els racons més insospitats de la casa. Ronden pel pati, s'amaguen als armaris i a les caixes de galetes, amorren els seus musells entre les flors del jardí i els coixins de l'habitació de la Sara. És ella, la Sara, qui m'explica, amb la irreverent saviesa d'una nena de quatre anys, que els unicorns són animals màgics, que volen i que viuen en el bosc, on parlen un idioma estrany i s'alimenten de flors i gelats de color rosa.
Les representacions més antigues que es coneixen de l'unicorn es troben en les primeres obres d'art mesopotàmiques i en mites ancestrals de l'Índia i de la Xina. Ctesias, metge i historiador grec, descrivia al segle V a. de C. un ase salvatge amb ulls de cérvol, cos de cavall i una única banya. En efecte, els antics grecs van creure en la seva existència real i van escriure sobre els unicorns en llibres d'història natural, on apareixen com criatures salvatges i poc agraciades.
Molt diferent és la seva versió moderna, ensucrada i tenyida de rosa, que envaeix habitacions infantils en forma de peluixos, coixins, collarets i gomets brillants. Avui els unicorns ja no han de ser atrets dels boscos màgics per donzelles verges; es compren a internet, a cadenes de roba i a grans superfícies. S'han transformat en una font inesgotable per a la indústria de productes per a nens (i no tan nens), tot i que tampoc això és una novetat. La escriptora i historiadora Natalia Lawrence, a l'interessant article titulat Unicorns and Snowflakes, a history, posa entre altres exemple l’efusiu comerç de pols i vaixelles de banya d'unicorn que va florir a Europa al segle XVI, quan aquest es considerava un antídot eficaç contra tot tipus de verins. D'una manera o altra, la veritat és que el valor comercial d'aquesta bèstia mística s'ha mantingut i transmutat durant segles fins a l'actualitat, sigui com a panacea medicinal, pornografia o peluixos.
Però la Sara els adora, i vola amb ells a llocs fascinants. D'alguna manera, són aquí per recordar-me que la fantasia és el territori natural de la infància, aquest espai movedís i màgic al que els nens recorren per comprendre i recrear el món que els envolta. Els unicorns, igual que fades, bruixots, guerrers o dracs, permeten als infants omplir buits entre coneixement, realitat, creant un entorn íntim en el qual poden establir les pròpies regles, personatges i relacions. No tant com una manera d'evadir-se, sinó com un espai d'experimentació on poden fer-se preguntes i provar respostes, en un entorn protegit de riscos i conseqüències.
La Sara està creixent en l'era dels unicorns, i la veritat és que no sé massa bé com sentir-me al respecte. Són tan roses i brillants, com tants altres hits de la cultura de la nena princesa. Per a alguns, a més, l'unicorn modern és l’imaginari perfecte d’una generació que busca evadir-se d'un món on la realitat acostuma ser molt menys acolorida i ensucrada. Em preocupa. Però després penso què la imaginació i la fantasia, són uns dels pocs reductes de llibertat que queden als infants en un món de pares helicòpter i infància hiper controlada. És el seu espai, deixo que voli.
Citació recomanada: CREUS, Amalia. Unicorns. COMeIN [en línia], juny 2019, no. 89. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n89.1945.
Números anteriors
Articles relacionats
