La importància de les xarxes socials en la promoció de cinema i sèries

Entre la gran varietat d'avanços i fòrums, es van celebrar diverses taules rodones, entre les quals va destacar La importància de les xarxes socials en la promoció de cinema i sèries, una taula que va comptar amb la presència d'Inma Sicília, responsable de Comunicació Online de cinema a Movistar +, Lydia Martínez, analista de distribució a Warner Bros i investigadora a la UC3M, María Aller, Fotogramas, Vivir del Cine a Ràdio Intereconomía, i Carlos Gurpegui, un servidor, com a membre de l'Acadèmia de Cinema i de la Federación de Asociaciones de Periodistas de España (FAPE) , moderats per Alfonso Car, fundador del Palomitrón i Pendiente de Calificación a EFE Ràdio. Els diferents experts van aportar interessants aspectes de visió i missió, que podrien ser recollits així.

 

 

Les xarxes socials són una eina més en l'estratègia de comunicació dels continguts de Movistar +, i en el cas del cinema, una de les grans fortaleses de la plataforma, que compta amb una comunitat específica amb presència a Facebook (100.000 seguidors) i Twitter (36.200). "El nostre objectiu fonamental és el d'informar de primera mà de tot allò relacionat amb les estrenes, cicles i especials tant en els canals de la plataforma com en el nostre servei de vídeo a la carta (sota demanda), posant l'accent en la promoció dels nostres grans destacats mensuals i desenvolupant diverses estratègies de comunicació adaptades a la personalitat de cada títol", comparteix Inma Sicília.

 

Per a la responsable de comunicació en línia, "el cinema espanyol es una part fonamental dels nostres continguts, no només per la presència en el nostre dial dedicat exclusivament a l'emissió de pel·lícules del nostre país, sinó perquè Movistar + participa en un 70% de la producció espanyola i des de Movistar Cinema volem traslladar sempre aquest interès des del primer moment en què ens vinculem amb els creadors en l'origen d'una producció, formant part de totes les fases de comunicació de cada títol, que es perllonga en el nostre cas, més enllà de l'estrena en sales, al moment en què aquestes pel·lícules arriben a la nostra plataforma".

 

 

Des de fa tres anys, Lydia Martínez lidera una investigació desenvolupada a la Universitat Carlos III de Madrid. Un projecte que busca millorar les prediccions de taquilla al cinema gràcies al monitoratge i l'anàlisi de les xarxes socials. L'estudi es focalitza en tres canals: Twitter, Facebook i Youtube, i recull la presència de les grans estrenes de superfície en aquestes xarxes socials per millorar les prediccions de taquilla. "En concret, vam tenir en compte tant el volum de comentaris esmentant a la pel·lícula la setmana abans de l'estrena, com el grau de favorabilitat d'aquests comentaris, per a totes les pel·lícules estrenades el 2015 i 2016. Amb tot això, vam elaborar una fórmula, un model matemàtic de predicció del primer cap de setmana a la taquilla d'una pel·lícula, el primer en el món en aquell temps que tenia en compte, no només els comentaris de qualsevol usuari en aquestes xarxes, sinó també l'activitat de les empreses", apunta la experta en xarxes socials.

 

"Els resultats van ser clars. Si una empresa continua treballant de manera tradicional, i només té en compte factors com la data d'estrena, el nombre de pantalles en què va a estrenar la seva pel·lícula o la presència d’actors, podrà predir quant va a fer el cap de setmana d'estrena amb un 60% d'encert. Si, a més de tot això, té en compte els comentaris que els usuaris realitzen a Twitter, Facebook i YouTube, podrà predir els seus resultats amb un 82% d'encert. En definitiva, tenir realment en compte les xarxes socials, i no delegar només a una eina més de màrqueting, permetrà millorar la nostra presa de decisions més d'un 20%", destaca Lydia Martínez.

 

D'altra banda, des del punt de vista dels informadors especialitzats, el panorama es va completant. Per a María Aller, "en els últims anys les xarxes socials han tingut molta més presència i pes en els certàmens cinematogràfics. A banda de les cròniques realitzades en aquests festivals, Twitter és l'eina que proporciona la immediatesa al públic per conèixer les primeres reaccions a les pel·lícules presentades. A més de mantenir una presència constant, de cara a les xarxes, el periodista genera interès i curiositat, descobreix títols rellevants de cara a la cursa de premis: crea aquest hype davant de noves pel·lícules que han agradat i incentiva el dels títols més esperats. Però també ha de recordar-se de donar visibilitat i reconeixement als títols més invisibles del circuit, assumint també tasques de prescripció de cara a les seves audiències", subratlla la informadora de cinema.

 

Què provoca paral·lelament el crític? Per Aller la resposta és clara: "la generació de polèmiques. Via xarxes, en les últimes edicions de festivals com Cannes hem assistit a un debat intern de la professió de cara a alguns títols. Per exemple: presentada el 2018, la pel·lícula Cafarnaúm de Nadine Labaki va dividir per complet a la premsa. Quan es va estrenar en sales, el debat va continuar".

 

 

El periodista, a més, ha d'assumir els nous escenaris i respondre de manera natural a les seves necessitats. Personalment, crec que a hores d'ara és necessari poder equilibrar immediatesa i reflexió. Però, compte, la immediatesa és el major perill per a la qualitat d'uns continguts que en altre temps eren producte d'una reflexió més pausada i un plantejament de textos més meditat. D'una banda, és clar, és un assumpte estratègic. Especialment en el directe de les sèries, el que fem ha de tenir la frescor i espontaneïtat que exigeixen els social media, però al quedar com a rastre i contingut de valor, també ha d'aportar reflexió i valor afegit necessaris, davant de tanta lectura de fitxa catàleg i estrena amb la qual apareixen a la venda els audiovisuals en els diferents mitjans. De l'altra, pensem sempre, com i des d'on seran llegides les nostres crítiques? Caldrà saber de redacció periodística i digital, saber titular, destacar els millors sumaris a l’estil microblogging, agilitat i peces complementàries, pensar en el seu rescat en línia en el temps, etc.

 

Per a la crítica, les xarxes socials han de ser un esquer de confiança que convidi a ser referència per a futures crítiques i ressenyes, perquè ens tornin a visitar, ho comparteixin en els seus murs, etc. Encara és una assignatura pendent això de crear una comunitat digital i aprendre a conversar. És important sumar reflexions i veus al text amb els seus diàlegs i fils, amb respecte i creant cultura crítica digital perquè, encara que no ho sembli, està tot per fer. 

 

 

Citació recomanada: GURPEGUI VIDAL, Carlos. La importància de les xarxes socials en la promoció de cinema i sèries. COMeIN [en línia], juny 2019, no. 89. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n89.1946.