Noies que dibuixen sobre dones

Que tenen en comú les següents imatges?  D’entrada, hom podria pensar que s’han aplegat exemples d’il·lustracions de caràcter eròtic. I seria correcte.  També, per la paleta de colors utilitzada, que estan referides a l’univers femení, i, en certa manera, també seria cert. No obstant, per copsar millor la seva dimensió i significat caldria anar a la seva publicació original a Instagram i llegir el text que les acompanya. Cliqueu les imatges per anar al context original.

 

En el primer exemple, la il·lustradora i realitzadora audiovisual Lyona Ivanova planteja als seus seguidors la qüestió de la representació de la dona al llarg de la història de l’art, tot destacant dues figures principals, iconogràficament parlant: -la mare (verge) i la malèvola (puta)- acadèmicament estudiades, tot i que poc conegudes fora d’aquest context. El post, doncs, intenta crear curiositat per aquesta qüestió, si be les respostes que n’obté, com sol passar a les xarxes, són extremes: o molt positives o molt negatives. Les respostes positives, en bona part agraeixen que l’autora posi sobre la taula qüestions feministes amb una certa voluntat pedagògica, tot intentant que les seves lectores es facin preguntes. Les respostes negatives, principalment, li retreuen que en alguns casos els dibuixos siguin molt explícits o que els temes, especialment el de caràcter sexual, es debatin en un espai obert.

 

 

El segon exemple, pertany a Mona Chalabi, una periodista de dades que escriu per a la publicació The Guardian. Es coneguda per realitzar visualitzacions que fan referència temes socials fent servir dibuixos senzills mitjançant la il·lustració sobre paper quadriculat. En aquestes visualitzacions l’autora substitueix els elements típics de les gràfiques per altres elements figuratius. En aquesta gràfica, publicada en el seu perfil d’Instagram, recull el temps mitjà de la ejaculació durant la penetració en el cas de les relacions sexual heterosexuals. Fa servir dades extretes d’un article científic, publicat al Journal of sexual medicine l’any 2005, representades en un gràfic de barres, on aquestes han estat substituïdes per dibuixos de penis. Els comentaris que ha rebut aquest post són en bona mesura positius, fan broma sobre el tema i riuen per la manera en què es visualitza. Altres discuteixen sobre diverses variables possibles d’anàlisi, tot entrant en la dimensió més científica de la gràfica. Per descomptat, hi ha comentaris barroers.

 

 

 

Finalment, la tercera publicació pertany a Moderna de Pueblo (alter ego de Raquel Córcoles), coneguda il·lustradora i escriptora de còmics.  De fet, es tracta d’un gif animat, que conté un peu de text lúdic ‘Ressaca, sofà, manteta i el que sorgeixi’. En aquest cas, la imatge explícita va un pas més enllà del to en el que sol dibuixar l’autora, i les respostes, igual que en el primer cas, són encara més extremes. Les reaccions de les seguidores són, com en el cas anterior, de riure, destacant l’atreviment de l’autora i expressant una certa empatia amb la situació representada. Tanmateix, altres seguidores li retreuen que hagi fet un canvi en els temes que aborda en els seus llibres i vinyetes, més compromesos amb el feminisme. Com en el primer cas, els molesta que es tractin aquests temes a la xarxa de manera oberta. 

 

 

Els exemples anteriors serien representatius d’un fenomen interessant, al meu entendre. És a dir, la pràctica d’un activisme visual, per part de les dones, en el món del còmic i la il·lustració. Es tracta d’un tipus de pràctica a través de les imatges, especialment amb el còmic, que utilitza diversos recursos estilístics i on predomina una visió humorística. No és un fenomen absolutament nou però és rellevant ja que es tracta d’un camp on malauradament les dones no han tingut massa visibilitat professional. Es produeix, doncs, una apropiació del llenguatge satíric, en algunes ocasions fent servir dibuixos amb caràcter explícitament sexual o amb un estil molt directe. 

 

Amb la seva difusió a les xarxes socials, les respostes que se n’obtenen demostren sorpresa, fins i tot en els casos on s’aplaudeix la iniciativa, fet que destaca que potser encara no estem acostumades a aquest tipus de llenguatge. No cal que digui que totes elles reben respostes d’atac clarament anti-feminista i això és un altre símptoma que en aquesta batalla dialèctica no només el contingut del missatge és rellevant, sinó que també ho és el llenguatge i la forma en que s’expressa. És a dir, tornant al primer dels exemples analitzat, és tant important posar els temes socials a l’agenda com dominar el llenguatge de les imatges.