Instagram més enllà del 'selfie': tendències en la recerca a les xarxes socials

En l’àmbit de la recerca acadèmica, les xarxes socials s’han anat definint a poc a poc i s'han anat especialitzant cadascuna amb uns temes i unes perspectives teoricometodològiques concretes. Si bé a Twitter s’estudia de forma majoritària la participació en el camp de la política —i altres temes de l’agenda social— a partir de l’anàlisi de xarxes socials (social network analysis), Instagram s’ha estudiat principalment relacionat amb qüestions d’identitat, i el selfie ha ocupat una gran centralitat (d’aquí el títol de la conferència), tant des d’una vessant quantitativa com qualitativa. Facebook, d’altra banda, ha concentrat l’atenció per l’ús que en fan els joves i infants, tot i que, com sabem des de fa un temps cap aquí, va en davallada a causa de la polèmica cessió de dades personals a tercers. 

 

Així doncs, no hi ha cap dubte que les empreses propietàries de les plataformes tenen un paper definitiu pel que fa a l’apertura i ús de les dades per a la recerca. Aquest fet implicaria, d’una banda, que la xarxa més estudiada sigui, sens dubte, Twitter. Això té relació amb diversos factors: en primer lloc, és una de les xarxes més antigues, però sobretot té a veure amb l'accessibilitat de les eines que permeten l’extracció de dades a partir de la seva API (application programming interface). Existeixen diverses eines, especialment les de codi obert, que permeten als acadèmics d’una manera bastant fàcil i intuïtiva recollir continguts publicats en aquesta xarxa. D’una altra banda, i en l’altre extrem, això també explicaria per què Instagram és la menys estudiada des d’aquest punt de vista: no hi ha gaires aplicacions d’extracció de dades desenvolupades sobre la seva API, i les que hi ha pateixen problemes de talls i accés a l’aplicació constants. I en un futur proper l’accés encara serà més restrictiu. Aquest va ser un dels punts clau i una de les problemàtiques assenyalades en el congrés.

 

Per donar una mica de context amb la nostra experiència, quan vam començar efectivament el projecte Selfiestories (a principis del 2015), després d’un benchmarking vam concloure que la plataforma que retornava continguts més autèntics sobre selfies era Instagram. A més, no hi havia pràcticament eines disponibles per a l’extracció, amb la qual cosa, desenvolupar-ne una de pròpia suposava un resultat important del projecte, que podia haver estat útil per a futurs investigadors, i així ho vam fer. Poc temps després, el 2016, Instagram va ser adquirit per Facebook i va introduir una política restrictiva d'accés a les dades, tot reduint l'accés a entitats —empreses privades— que s’acreditaven com a tals en el seu web, i excloent, així, la recerca acadèmica d’aquest supòsit. El nostre extractor ja s’havia desenvolupat sobre l’API del 2015 —amb poques restriccions d'accés a les diferents metadades—, però malgrat això, els canvis constants per part de l’empresa en els paràmetres en l’API requeria un manteniment constant d’aquest programa, que al mínim canvi deixava de funcionar, i és per aquest motiu que finalment està fora de servei. 

 

Recentment, Instagram ha anunciat una restricció pràcticament total, de manera que les extraccions deixaran de ser possibles a finals de 2018, tret que la recerca es faci en consorci amb una empresa autoritzada que aconsegueixi i tracti les dades (Instagram justifica aquesta restricció per protegir els usuaris, però en canvi les empreses en poden fer ús).  Això planteja un problema metodològic, ja que no es podrà treballar amb grans volums de dades de forma automatitzada (almenys en l’emmagatzematge), i per tant les perspectives més quantitatives quedaran bastant reduïdes.

 

Aquesta dificultat tècnica, no obstant, comporta un segon problema de tipus ètic que va estar present en diversos panels. És a dir, no només suposa un problema efectiu l’extracció de dades, sinó que també molts investigadors s’han adonat que potser aquesta pràctica que s’havia dut a terme fa uns anys en alguns projectes pioners no havia tingut en compte el consentiment dels usuaris dels quals després havien utilitzat dades de tipus textual, visual, etc. Aquest tema és molt sensible i polèmic, ja que si bé totes les publicacions a la xarxa són públiques i per tant des d’un punt de vista legal no s’han vulnerat drets, cal tenir en compte que quan una persona publica continguts a internet, encara que siguin públics, els situa en un context determinat (Marwik i Boyd, 2011) i pot ser perjudicial per a un usuari que el seu contingut vagi a parar a un altre context, bé sigui una publicació acadèmica o un web (Selfiecity). Dit d’una altra manera, si en la recerca de tipus qualitatiu sempre demanem un consentiment informat als participants, per què no s’hauria de fer en la recerca quantitativa? La resposta és ràpida: si treballem amb una perspectiva big data, això seria inviable a la pràctica. Això ens limita a una perspectiva únicament qualitativa? Potser no, hem de trobar les formes de treballar amb les dades de forma efectiva i també ètica. Hem d’innovar metodològicament en totes les fases de la recerca. Aquest és el missatge més interessant que m’emporto de les qüestions que estan en el centre del debat actualment.

 

Finalment, i pel que fa a la diversificació temàtica, també es va apuntar, com ja hem comentat també en articles anteriors, que l’interès pel selfie ja està superat i que altres temes en relació a la producció visual estan apareixent i es van articulant tant des d’una perspectiva més social, com des d’una perspectiva més corporativa en el cas, per exemple, de les diferents formes de branding a la plataforma. En definitiva, els temes no haurien d’estar restringits o centrats en una plataforma concreta, però al final, el seu ús i creixement —en el cas d’Instagram està en una fase expansiva— fan que no deixem de fixar-nos en els diferents fenòmens culturals, socials i comunicatius que hi tenen lloc.

 

 

Instagram Conference 2018: Studying Instagram Beyond Selfies.  

 

Marwick, A. E.; Boyd, D. (2011). "I tweet honestly, I tweet passionately: Twitter users, context collapse, and the imagined audience". New Media & Society, num. 13, p.114–133.