Per la combinació de la puixança turística i l’extensió de la cultura gastronòmica entre la ciutadania, cada cop més professionals de la comunicació actual s’estan orientant cap a la comunicació de la cuina i el menjar. Per aquesta raó, i aprofitant la meva primera col·laboració com a docent de l’assignatura Gastronomia 2.0: xarxes socials i periodisme gastronòmic al postgrau de Comunicació alimentària de la UOC, presento una tendència per a cada dia de la setmana, a partir de la qual elaborar estratègies i establir plans d’acció.
La comunicació contemporània serà omnicanal (offline i online), veloç, eficaç i mesurable, o no serà. Això ho diuen tots els experts. Una altra idea que cada cop s’afirma més és que la comunicació contemporània serà comestible: restaurants, bars, hotels, però també, pop ups, cocteleries i xiringuitos no viuen de la improvisació i de fer les coses “com s’han fet tota la vida”, sinó de conèixer bé el mercat i el que està passant a l’entorn gastronòmic.
Quines set tendències podem situar per menjar-nos el pastís de la comunicació 2.0?
No tanquem els dilluns. Els professionals de l’alimentació aprofiten que sí que tanquen molts restaurants i distribuïdores per oferir excel·lents fires i trobades professionals on es degusta el que, poc després, s’oferirà als nostres supermercats i taules. Les trobades s’acompanyen sovint de degustacions in situ, activitats paral·leles, etc. La novetat és que no totes les activitats d’aquest tipus estan restringides als experts. Posem per cas: Verema, o els trets de sortida d’Alimentaria o el Salón de gourmets.
Dimarts: bona llet. Sigui per raons mèdiques o per tries personals, cada cop més consumidors decideixen reduir o fins i tot eliminar certs aliments de la seva dieta, i buscar-ne substituts. No és notícia que es vulgui reduir el consum de sucre o de pa, però probablement sí que és noticiable que les alternatives als làctics bovins cada cop estiguin més esteses: fires com LACTIUM s’encarreguen de promoure aquesta diversitat entre professionals i públic general.
Dimecres: el plaer de cuidar-se. Una de les etiquetes més comunes a les xarxes socials és la de #healthyfood. La gent demana salut al plat, tant si el que fa és recórrer a receptes tradicionals, com si demana cereals i verdures de nom exòtic (xia, kale, etc.). La fotogènia contribueix a fer atractives aquestes novetats (sovint de cost elevat), amb l’ajut d’un gran nombre de coaches i trainers que, de vegades, provoquen l’escepticisme i les crítiques dels professionals de la medicina i la nutrició.
Dijous: no hi ha cultura com la permacultura. Entesa com l’aprofitament del sistema agrícola basat en l’ecosistema “natural” (sense seria la paraula clau en aquest sentit: sense additius, sense pesticides, sense...). De nou un tema controvertit, però atractiu des del punt de vista del màrqueting. Vegeu per exemple el salon Indigènes o la fira Renaissance des Appellations.
Divendres: exigències de qualitat. Donada la importància cabdal del turisme en tot el territori, però també la popularització de concursos com MasterChef, el consumidor demana qualitat quan surt a sopar o de cap de setmana. Dues tendències coexisteixen: proliferació de restaurants d’alta gamma amb xefs estrella com Mugaritz, i de pàgines d’ofertes que inclouen dormir i fer excursions per l’entorn natural o urbà, aquestes darreres molt orientades a parelles joves i madures que equiparen oci amb gastronomia de primera.
Dissabte: menjar sobre rodes. Els foodtrucks o camionetes de menjar no són una novetat, sinó una tendència consolidada a tot l’Estat espanyol tant pel que fa als menjars més greixosos d’inspiració fast food com en altres receptes veganes, peixos variats, etc. El problema continua sent que la legislació actual no permet efectivament moure les camionetes per la ciutat. Vegeu un parell d’exemples actuals: el Van Van Var, o les que s’instal·len a la fira d’artesans All Those.
Diumenge: viure el vermut. De nou, una tendència que ha esclatat els darrers anys i s’ha consolidat, no només entre els qui feien el vermut de sempre sinó també, per citar un segment de mercat, entre les parelles joves amb nens que ja no surten de nit, però socialitzen a l’estil mediterrani en bars i terrasses. Entre d’altres, trobem vermuts premium, altíssima competitivitat entre patates fregides d’orientació gurmet, i olives i derivats que rivalitzen amb les esferificacions dels germans Adrià.
Bon profit! (i no us perdeu l’etiqueta #foodatuoc en la qual penjarem continguts treballats durant l’assignatura)
Per saber-ne més:
Herrera, Raquel (2017) “SEO Cultural: ¿Qué importancia tienen las redes sociales visuales en el sector del turismo y la gastronomía?”. SEO Media Lab, 22 de mayo.
Citació recomanada
HERRERA, Raquel. Gastronomia de dilluns a diumenge: set tendències en comunicació gastronòmica. COMeIN [en línia], maig 2018, núm. 77. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n77.1837
Números anteriors
