Pinterest és una plataforma i
xarxa social que permet compartir
imatges, en taulers personals temàtics (
boards), organitzades a partir de col·leccions basades en els propis interessos o
hobbies. Els usuaris poden buscar en altres taulers (
pinboards), "repinejar" imatges per a les seves pròpies col·leccions o marcar-les amb un "m'agrada”, i la seva funcionalitat segueix la metàfora de taulers o murals en els quals es fixen amb pins les fotos i temes que interessen. L’empresa es va definir en la seva creació com un «tauler virtual per organitzar i compartir totes aquelles coses belles del web». Actualment, la definició s'ha simplificat i Pinterest es defineix a si mateix com «una eina per col·leccionar i organitzar les coses que t'agraden». Així doncs en la seva pròpia definició ja hi ha un cert posicionament estètic que aspira a contribuir a una determinada visió “estètica” (en un sentit més sensorial = coses boniques) de la vida. I això és cert, a més d’addictiu: l’algorisme (una mica millorable perquè hi ha molta repetició) va presentant imatges relacionades amb cerques anteriors i és cert que entre elles comparteixen un cert “estil”, un element comú que et fa anar cercant sense parar. Es podria dir que es tracta, doncs, d’un
mood board “
on the go”, ja que no només ho seria la selecció d’imatges que tu fas en el teu tauler, sinó també les que apareixen aleatòriament, condicionades per la tria anterior.
Un mood board és una tècnica de creativitat utilitzada en el món del disseny que té el seu origen en el disseny de moda (s’utilitzava per llançar una nova col·lecció), però que actualment s’ha estès a altres especialitats com el disseny industrial, el disseny d’interiors o fins i tot el disseny gràfic i la publicitat, el disseny web o l’arquitectura. Es tracta d’una composició visual formada per fotografies, retalls de revistes, teles, amb diferents textures, mostres de colors i tot el que pugui servir com a font d’inspiració, i per treballar amb un concepte de disseny. Sovint s'utilitzen tant per establir l'ambient inicial d'un producte amb un client com, durant el procés de disseny, a tall de recurs dinàmic. Aquests panells ofereixen un canal de comunicació visual i sensorial, que podria considerar-se més lògic i empàtic dins d'un context de disseny que els enfocaments verbals tradicionals (McDonagh i Storer, 2005).
Així doncs, un dels objectius del
mood board és evocar emocions, i per a això es pot crear de forma tradicional a través d'un collage en cartró o pòster, o bé a través de programes digitals; així també hi ha la possibilitat de crear
mood boards interactius que poden modificar-se de forma més espontània i còmoda.
Està clar, doncs, que Pinterest es pot fer servir amb aquesta funcionalitat, ni que sigui per organitzar cerques prèvies vinculades a un projecte professional o personal. En aquest sentit, és molt remarcable el biaix de gènere que hi ha quant als usuaris. És una plataforma que fan servir més dones que homes: mentre que als EUA l’eina hi té una penetració del 29 % del qual un 41 % són dones i un 16 % són homes, a Espanya, que hi té un 19 % 1, queda directament definida com una xarxa “de dones”. Això té a veure, o així ho justifiquen blogs i opinions d’experts, amb la temàtica de les imatges en les quals es pot navegar, algunes d’elles ja predefinides amb categories com decoració, o la moda, temes tipificats com interessos “femenins”. Òbviament aquí el mateix disseny de la interfície està determinant un tipus de contingut i navegació, i així ho demostren estudis acadèmics, com el d’Ottoni et al. (2013) que han observat les preferències en la classificació temàtica dels diferents taulers, en els quals, d’una banda, per les dones predomina el menjar i beure, així com la moda i els treballs manuals i la decoració. D’altra banda, als homes els interessa, segons l’estudi, l’art i la fotografia i també el menjar i el disseny, que en el cas de les dones ocupa un setè lloc.
En qualsevol cas, totes aquestes temàtiques tenen una certa vinculació amb el món de la creativitat i l’estètica i certament les imatges compartides solen tenir una bona qualitat, des del punt de vista visual, de la composició, el color, etc. És en aquest punt en el qual l’eina permet detectar tendències en el camp de la moda i la decoració, i fins i tot en el disseny web, a partir de la repetició de plantilles, paletes de color, etc. Això, d’una banda, resulta interessant però al mateix temps ens fa preguntar-nos sobre una certa uniformització estètica que opera a escala global. Dit d’una altra manera, si jo estic agafant idees per decorar una habitació d’un usuari de l’altra part del món, quants altres usuaris deuen estar fent el mateix? És a dir, no només consumim un determinat tipus de mobles, sinó que a més, estem distribuint aquests mobles de manera semblant. És això una novetat? O és la culminació d’un procés començat amb la industrialització dels béns de consum? Caldrà esbrinar-ho més a fons en un altre article.
_______________________________
1 Estudio Anual de Redes Sociales 2017, elaborado por IAB Spain
Per saber-ne més:
Macías, M. Á. G. (2014). Pinterest. La red social visual y creativa. Editorial UOC.
Ottoni, R.; Pesce, J. P.; Las Casas, D. B.; Franciscani Jr, G.; Meira Jr, W.; Kumaraguru, P.; Almeida, V. A. (2013). “Ladies First: Analyzing Gender Roles and Behaviors in Pinterest”. ICWSM (juliol).
Gilbert, E.; Bakhshi, S.; Chang, S.; Terveen, L. (2013). “I need to try this?: a statistical overview of pinterest”.
Proceedings of the SIGCHI conference on human factors in computing systems,
ACM (abril), p. 2427-2436.
Citació recomanada
SAN CORNELIO, Gemma. Per a què serveix Pinterest? Sensacions, disseny i estandardització estètica. COMeIN [en línia], març 2018, núm. 75. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n75.1816