Passejant per la sala i mirant directament als ulls de la seva estrenada audiència, els va recordar:
«Cada vegada que ens connectàvem, augmentaven els beneficis d'unes poques empreses o el valor electoral d'un parell de candidats. Els productes es distingien per la marca i els polítics pel nom. Però no sabíem el que compràvem i ni a qui votàvem. Ens enganyaven en el mercat i en les urnes. Com va passar sempre, però presumint que
triàvem el que volíem. I, a sobre, assumint que això era tot el que ens mereixíem.
No va ser una decisió conscient. Ens en vam anar perquè ens avorríem. Engegar la tele es va convertir en un avorriment. Per saturació, vam abandonar Facebook, Twitter, Instagram, Snapchat, WhatsApp... i el que va venir després. Ens vam afartar de cremar hores i diòptries davant de la pantalla.
Vam entendre que, al final, sempre vèiem el mateix. A la tele, una pantomima de la vida. Més cruel que la vida mateixa, perquè ens acostuméssim al pitjor.
Vam aconseguir il·legalitzar l'obsolescència programada. Ja no venen aparells que amb prou feines duren un parell d'anys. Hi continua havent guerra, fam i injustícia per extreure recursos i produir tecnologia. Però els temps de pau i benestar duren més. I consumim menys. Intercanviem i reciclem peces. Els equips i els programes fa temps que són lliures. I tanquem les portes del darrere als intrusos que venien a tafanejar.
Protegim la vida privada i les relacions més íntimes. Sabem el que valen, pel valor que ens donen. Ens connectem i estem amb qui volem. Ja no transportem anuncis i propaganda a l'aula, al pati, a casa, a l'habitació... al llit. Decidim què compartim. I el més important: per fer què.
Els CEO de les corporacions tecnològiques van haver d'acceptar que havien esgotat el filó del Big Data. Es van quedar sense miners. Perquè vam aprendre a crear benestar, no només riquesa per a uns quants. Ara controlem el cap, vam repartir els beneficis i vam decidir on invertir-los. Col·laborem amb empreses i grups afins, muntem cooperatives i xarxes d’autosuport. Moltes es basen en intercanvis mutus. Al cap i a la fi som patrones i propietàries del fruit del nostre treball. I també del nostre oci.
Transformem el nostre desig de saber en gestió col·lectiva de les dades que les corporacions havien acumulat durant dècades. Quan es van enfonsar, vam col·lectivitzar els bancs de dades. Els vam lliurar a les universitats públiques i a investigadors independents, lligats a projectes comunitaris.
Els jutges i advocats van deixar de defensar els amos dels algoritmes i les dades. Ja no s'ocupen de les patents dels aparells i dels programes que ens encadenaven. Ara els paguem per garantir el dret a informar-nos, expressar-nos i compartir continguts amb llibertat. Internet la gestionen ara els estats amb lleis més avançades per garantir la neutralitat i l'anonimat. Decideixen per consens, sense atendre les imposicions dels mercaders i els espies.
Amb prou feines es veuen ja apocalíptics amb fòbia a la tecnologia. Ni tecnofrikis que la veneren. A ningú li importa allò que anomenaven "l'últim model d’iPhone". Perquè les marques i la tecnologia són les nostres. I, com nosaltres, no tenen propietari.»1
Aquest futur o un de molt semblant és possible. El primer pas només consisteix a llegir els set capítols que en forma de menú digital ens proposa Víctor Sampedro en el seu darrer llibre, Dietètica digital. Es tracta d'un llibre escrit per a adolescents i joves però apte per a tots els públics interessats a saber com funcionen les clavegueres de la nostra societat digital.
Però no s'equivoquin, Sampedro no és ni un apocalíptic ni un tecnòfob. Sampedro només ens incita a somiar amb una tecnologia millor que la que tenim: una tecnologia que ens serveixi sense ser els seus servidors.
Sampedro, Víctor (2018). Dietética digital. Para adelgazar al gran hermano. Barcelona: Icaria Editorial.
_____________________________________
1Citació de l'últim capítol de Dietética digital, “Sobremesa: una nueva utopía digital”, p. 257 Traduït per l’autor d’aquest article.
Citació recomanada
ARANDA, Daniel. Un missatge del futur... tecnològic. COMeIN [en línia], febrer 2018, núm. 74. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n74.1814