#SocialTv: Twitter i el consum televisiu

L'actual confluència de mitjans ha provocat que el fenomen de la social tv adquireixi cada vegada més rellevància. Quintas i González-Neira (2014) afirmen que Espanya s'ha convertit en el líder europeu en televisió social en situar-se entre els cinc primers països del món en molt poc temps. Segons aquestes autores, l’èxit es deu a dos factors clau: d'una banda, l'elevat consum de televisió, dels més elevats de tot Europa; i d'altra banda, l'alta penetració dels dispositius mòbils, sobretot smartphones, ja que gran part de la connexió a les xarxes socials es realitza des d'aquest tipus de dispositius.

 

Segons dades corporatives de Twitter, un 74 % dels teleespectadors espanyols utilitza internet mentre veu la televisió, dels quals un 89 % utilitza Twitter de forma regular i un 74 % tuiteja mentre consumeix els seus programes preferits. Per als espectadors, aquesta xarxa social fa que l'experiència televisiva sigui fins i tot més entretinguda: un 78 % assegura que Twitter «fa que els programes de televisió siguin més divertits». Tenir una participació activa en un programa és una altra de les característiques més valorades pels usuaris. Un 46 % afirma que «el fa somiar» veure el seu tuit emès, llegit o respost en pantalla, o que un famós l’enllaci o retuitegi.

 

Podríem dir que Twitter s'ha convertit en una de les peces centrals de l'esfera pública digital (Deltell i Martínez-Torres, 2014). Una veu més crítica, De Ugarte (2014), afirma que Twitter i Facebook s'han vist afavorits pels grans mitjans de comunicació generalistes, ja que aquest tipus d'interacció ràpida i de naturalesa superficial, en què no cal tenir criteri propi, dificulta l’elaboració de contextos propis mitjançant la reflexió.

 

Des d'un altre punt de vista, D'heer i Verdegem (2015) reflexionen com les persones donen sentit a la programació televisiva a través de Twitter. Conclouen que els missatges de Twitter no són només reflexions sobre el contingut de la televisió, sinó també actuacions del jo. Aquests autors afirmen que la investigació futura de Twitter i televisió necessitarà entendre les convencions culturals que utilitzen les persones en els seus discursos sobre els programes de televisió. Per aquesta raó creuen que no hem de reconèixer els missatges de Twitter com reflexions sobre continguts televisius, sinó més aviat com una estratègia d'impressionar el món exterior, que es pot aplicar a mitjans de comunicació social en un sentit general. És per això que l'anàlisi mediàtica des de la perspectiva de les investigacions d'audiència tradicionals és necessària, però no suficient.

 

 

D’heer, E.; Verdegem, P. (2015). "What social media data mean for audience studies: a multidimensional investigation of Twitter use during current affairs TV programme". Information, Communication & Society, 18:2, 221-234.

 

De Ugarte, D. (2014). "Participación, adhesión e invisibilidad. La venganza de Habermas". Telos, 98, 97-99.

 

Deltell, L.; Martínez-Torres, A. (2014). "Los líderes en su maraña. Perfiles de los presidentes latinoamericanos en Twitter. Opinión pública y democracia deliberativa en la Sociedad Red". Telos, 99, 114-124.

 

Jenkins, H (2006). Convergence Culture: Where Old and New Media Collide. New York: New York University Press.

 

Jensen, K.; Helles, R. (2015). "Audiences Across Media. A Comparative Agenda for Future Research on Media Audiences". International Journal of Communication, 9, 291-298.

 

Quintas, N.; González-Neira, A. (2014). "Televisión social: Su potencial como medio publicitario en el mercado español". Telos,  99, 75-83.