Número 68 (juliol de 2017)

El poder de l'oratòria: raons per al debat

Sandra Vilajoana Alejandre

Convèncer amb la paraula. L'oratòria és l’art de parlar amb eloqüència, de manera eficaç, amb l'objectiu de delectar, commoure o persuadir una audiència o interlocutor. La fi última de tota comunicació és influir i, per aconseguir-ho, et proposo un pla: participar en una lliga de debat universitària! Les raons? Cinc perquès sorgeixen d'una experiència d'aprenentatge més que recomanable, inoblidable! 

L'oratòria és una competència transversal, bàsica, present en totes les esferes de la nostra vida: en l'àmbit personal i, també, en el professional. Totes les nostres comunicacions, conscientment o inconscientment, responen a un objectiu. Aconseguir que el nostre discurs generi l'efecte desitjat en qui ens escolta dependrà, en bona mesura, de la nostra capacitat d'expressar-nos de manera eloqüent. En l'àmbit professional, aconseguir un lloc de treball, negociar un contracte, defensar un acusat en un judici o optar a un càrrec públic són tan sols alguns exemples de processos el resultat dels quals dependrà, en gran mesura, de les nostres habilitats de comunicació. Primer perquè!
 
Però, contemplen correlativament els plans formatius l'aprenentatge i pràctica de l'oratòria i les habilitats de comunicació? Les dades presentades recentment pel professor Joan Miquel Verd Pericàs en el seminari "Connectar el lloc de treball i l'aprenentatge en l'educació superior" —organitzat pel projecte europeu Skill Up de la UOC— són taxatius: les habilitats de comunicació són l'únic punt feble compartit per les dotze disciplines objecte d'estudi. En conseqüència, qualsevol oportunitat ha de ser bona per aprendre i, sobretot, practicar aquesta habilitat. Una lliga de debat també. Heus aquí el segon perquè!
 
Més enllà de les assignatures bàsiques presents en la majoria de plans d'estudis universitaris, quina oportunitat pot ser millor que participar en una lliga de debat i assumir el repte de competir pel millor ús de la paraula i l'argumentació? Aquesta va ser la meva reflexió en conèixer que els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació lideraríem la participació de la UOC en la XIII edició de la Lliga de Debat Universitària de la Xarxa Vives, que va tenir lloc del 24 al 27 d'abril de 2017 a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), a Barcelona.
 
Una pregunta: cal que el poder públic controli els mitjans de comunicació? Múltiples reptes i respostes al davant. Configurar el millor equip d'estudiants per representar la UOC en la competició. Un intens període de preparació per defensar, amb l'art de la paraula, la posició a favor o en contra segons sorteig previ en cadascun dels debats. Tres dies intensos replets d'il·lusió, aprenentatge, companyonia, lideratge, superació i... el millor de tot? L'experiència compartida amb els integrants de l'equip (l’Anna Cepeda —estudiant del Grau de Comunicació—, i la Carolina Rodríguez, el David González i el Maiol Sanaüja —estudiants del Grau de Dret—) i tres perquès més per reivindicar la pràctica del debat com una activitat essencial des del punt de vista acadèmic, professional i personal.
 
 
Perquè participar en una lliga de debat t'impulsa a prendre consciència del treball previ que requereix una exposició brillant. Tercer perquè! És el bitllet d'anada i tornada a un viatge a l’antiguitat. Un viatge per constatar que al món digital l'essència de la retòrica clàssica, la de Sòcrates i Ciceró, segueix vigent, vint-i-cinc segles després. Prendre consciència que exposar, argumentar i contraargumentar sòlidament i brillantment requereix un exhaustiu treball de recerca previ. I és que, com recordava Dale Carnagie en la seva obra Cómo hablar bien en público, citant Lloyd George: «El camí més segur per arribar a la inspiració és la preparació» (Carnagie, 2008). 
 
Preparar un debat requereix recopilar arguments, com més, millor! Classificar i ordenar la informació per construir un discurs sòlid i atractiu. Un discurs que aconsegueixi captar l’atenció del públic, guanyar-nos la seva confiança i convèncer-lo que la nostra proposició és “la seva” proposició. Solament sabent molt més del que podem emprar generarem la confiança necessària en nosaltres mateixos; i aquesta confiança, juntament amb l’entusiasme que transmetem, serà, segons Carnagie, essencial per aconseguir l'èxit. Com també ho seran els tres elements clau per comunicar de manera eficaç que el professor Lluís Pastor identifica i desenvolupa en la seva darrera obra, El ‘jefe’ parla (Locuta Rex): la claredat, l'atracció i la persuasió (Pastor, 2017). L'esquelet d'arguments comença a prendre vida i, mitjançant l'ús de nombroses tècniques, ens preparem per verbalitzar les nostres idees —clarament, atractivament i persuasivament— i influenciar, convèncer els altres. 
 
En quart lloc, participar en una lliga de debat resulta estimulant perquè et convida a abordar de manera exhaustiva un tema, habitualment d'interès general. Més enllà dels coneixements concrets, submergir-se en el cenote del tema objecte del debat és una experiència que implica dosis altes d'estratègia i, també, de creativitat. Implica nedar i nedar per, després, escollir estratègicament les recolzades per les quals bussejar. Implica també sortir a la superfície, prendre aire, i deixar fluir la creativitat en un exercici de pluja d'arguments i contraarguments. Recordem-ho: com més, millor! Preveure possibles rèpliques, en un debat, és essencial. Qüestionar-ho i re qüestionar-ho tot. La millor idea, el millor argument, el més original, el que serà capaç de deixar  l'equip contrari fora de joc, pot ser fruit d'aquesta explosió de creativitat. 
 
I, finalment, el cinquè perquè. El més humà. El perquè de l'experiència compartida, del treball en equip, del lideratge, de la superació. Participar en una lliga de debat implica conèixer persones amb una passió comuna: el compromís amb l'encant màgic de l'art de la paraula, amb una emoció d'aquestes que mai s’obliden, tan ben descrita per Carnagie. Com en qualsevol competició, es guanya o es perd; però és, sens dubte, en la derrota, en els moments de desacord amb una decisió, quan aflora la nostra essència més personal. Quan un missatge de WhatsApp és capaç d'animar un equip; quan els rols es posen a la disposició de l'objectiu comú; quan les hores passen però el rellotge es deté per seguir millorant i millorant un discurs, una presentació. I al final, sempre arriba el triomf. Potser diferent de l'objectiu inicial, però no per això menys gratificant, més aviat tot el contrari. El triomf fruit de l'aprenentatge compartit, la millora i la superació, sempre és molt millor!
 
T'he convençut? Si t'has quedat amb ganes de més, pots llegir l'entrevista en la qual els integrants de l'equip de la UOC que vàrem competir en la Lliga de Debat Universitària de la Xarxa Vives valorem l'experiència. En la decisió de participar en una lliga de debat hi intervenen molts factors: la motivació, la disponibilitat o potser, fins i tot, conèixer-ne la pròpia existència. Però més enllà de la competició, conrear, d'una manera o una altra, l'art de l'oratòria multiplicarà exponencialment la teva influència i, avui més que mai, el teu èxit acadèmic i professional. 
 
Per saber-ne més:
 
Cicerón, M.T. (2013). El orador. Madrid: Alianza editorial. 
 
Carnagie, D. (2008). Cómo hablar bien en público. Barcelona: Elipse.
 
Pastor, L. (2017). El ‘jefe’ parla (Locuta Rex): coaching de comunicació per a directius. Barcelona: UOC.  

 

Citació recomanada

VILAJOANA ALEJANDRE, Sandra. El poder de l'oratòria: raons per al debat. COMeIN [en línia], juliol 2017, núm. 68. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n68.1747

comunicació i educació;  esdeveniments; 
Números anteriors