Informació i documentació: fins a quin grau és una tempesta perfecta?

Podem parlar, doncs, d’una tempesta perfecta, en la línia de la combinació de diversos efectes que han creat un escenari sinèrgic? Argumentem-ho.

 

Una decisió local en un context global. Sí, hi ha una baixada d’estudiants general a tot l’Estat. En alguns casos, assumible. Algunes universitats, considerant els seus propis criteris de sostenibilitat i eficiència econòmica, han decidit no oferir més el grau. D'altres, han apostat per les dobles titulacions lligades a àmbits propers, sigui la comunicació o la informàtica. En el cas de la UOC, doncs, ha pesat molt aquest fet, la combinació d’una evolució a futur de les xifres d’estudiants. Sobre això, poc a dir, llindars i decisions basades en números.

 

Paradoxalment, no estem parlant de baixes dades d’inserció laboral. No és, doncs, un problema de sortida. Les dades de l’AQU (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari), sobretot lligades a la llicenciatura, mostraven que és una titulació que permet la incorporació al mercat de treball. A la vegada, considerant els estudiants de la UOC, també he pogut percebre com ha anat augmentant la visibilitat i la consideració dels estudiants que anaven acabant el grau, ja fos en els TFG via projectes professionals o altres assignatures amb una maduresa molt important. Així doncs, tot i la crisi i la contracció de les administracions públiques a l’hora de fer contractacions, aquesta no ha estat de les professions que més han patit la crisi. De nou, tot i que de forma tímida, van apareixent més places, tant en el sector públic com en el privat.

 

En la societat de la informació, un grau especialitzat que la té com a centre, no té l’atractiu que hauria de tenir? Certament, les competències i els perfils professionals són percebuts per a molts professionals com a bàsics, i de vegades ha pogut semblar que, igual com passa amb altres competències instrumentals, potser no donen lloc a la creació de llocs de treball. Plantegem, doncs, de cara al futur, que igual que les competències transversals en idiomes, treball en equip i d’altres, les competències de gestió de la informació segueixin sent bàsiques i se n’incrementi la necessitat, en una època en la qual la postveritat i la major infoxicació deguda als mitjans socials esdevenen el pa de cada dia als telèfons intel·ligents.

 

I és en aquest sentit que diem que la disciplina també ha de reflexionar. Quan es produeixen una sèrie de decisions similars, més enllà del lament, és ben possible que el que hàgim de fer sigui considerar les properes passes a donar. Afegeixo uns quants precs:

 

- Als professionals actuals, major implicació en el debat. És quelcom que els afecta i afectarà al llarg de la trajectòria.

 

- Als professionals de les disciplines properes, la cerca del valor afegit mutu pot ajudar molt a fer que la disciplina trobi el seu espai.

 

- A la resta del sector acadèmic, li recomanaria que es posi les piles, perquè no s’esdevingui com a La història interminable, que el No-res vagi avançant.

 

- Als estudiants actuals, que ens segueixin ajudant a entendre el valor de la nostra titulació. Hi creiem com el primer dia. Vam fer un canvi de pla d’estudis perquè consideràvem que donàvem als nostres estudiants unes eines millors de les que tenien a l’inici. Segueix sent totalment vàlid.

 

Com a professional de la informació, repensar el nou sentit de la informació en diversos àmbits, la relació amb les dades i els filtres de qualitat per a fer digerible aquest ritme de creació de continguts actual ens dibuixa elements pel pròxim any. Seguim, doncs.