Cinc eixos per a un ecosistema informacional equilibrat

En els darrers mesos he estat entrevistant, juntament amb els meus col·legues Eva Ortoll i Agustí Canals, desenes de persones sobre l’ús quotidià de la informació digital i les seves motivacions al respecte. Així mateix he participat en trobades i congressos acadèmics sobre aquests temes (Future of Information Environments, iConference) on hi ha hagut converses interessants sobre els entorns d’informació digital. Aquí i allà es constata com el nostre entorn informatiu s’ha enriquit fins a un punt difícil d’imaginar posem tan sols deu anys enrere. Les possibilitats que se’ns ofereixen són immenses, i també la complexitat de l’entorn s’ha fet molt considerable, de manera que arriba un punt en què cal establir certa perspectiva. En aquest sentit, podem preguntar-nos quins són els eixos clau per a un ecosistema informacional equilibrat. Això, val a dir, tant des del punt de vista de la nostra gestió d’informació personal, com del posicionament estratègic d’un servei o sistema d’informació. Podem apuntar d’entrada cinc eixos, com a proposta temptativa i oberta al debat. Els dos conceptes que proposem per a cada eix els podem considerar com a dos extrems dintre d’un continu, i per si mateixos no són intrínsecament bons o dolents. Remarquem que l’equilibri no necessàriament ha de ser en la zona mitja d’aquests eixos, sinó que dependrà de la situació i context de cada usuari i/o de cada servei d’informació. 

 

- Automatització versus humanització. El tractament automàtic de dades en temps real és una part imprescindible del funcionament de l’actual internet, ara bé hem de ser conscients que està habitualment enfocat a maximitzar beneficis econòmics, ja sigui per pagament directe (com ara mitjançant subscripció o comerç electrònic) o indirecte (pel nostre temps de navegació i traça digital consegüent). L’automatització té el seus límits, ja que el comportament i les necessitats de les persones són sovint més ambigus i imprevisibles que el que pot apuntar un algorisme informàtic. D’altra banda, no poques persones amb qui hem parlat ens diuen que necessiten tenir un vincle emocional amb la informació per a fer-la realment seva, per a assimilar-la, i que per a elles res no pot substituir la comunicació cara a cara en directe. És a dir, reivindiquen el valor del factor humà de la informació per si mateix, i no tan sols en funció dels límits tecnològics o biaixos mercantilistes que pugui tenir el tractament automàtic d’informació. 

 

- Online versus offline. Pensem per exemple en un aplicatiu com TripAdvisor, la seva proposta de valor es basa a combinar i presentar online les opinions de les persones que han estat in situ. Podríem doncs considerar-la en gran mesura equilibrada respecte a la faceta online i offline. En altres casos, l’equilibri pot ser més discutible. I podem tenir la sensació que un aplicatiu online “es menja” indegudament part del nostre temps. Si l’usuari percep això pot posar-se a la defensiva per tal de minimitzar-ne la utilització.

 

- Actualitat versus reflexió. Un dels motius pels quals pot resultar valuosa la informació és perquè ens avisa d’un esdeveniment molt recent o fins i tot ens descriu el que està passant ara mateix, en definitiva perquè ens dona compte d’una darrera novetat. O bé perquè ens ajuda a donar sentit a tot el que està passant, perquè ens planteja una opinió o punt de vista. Són dos aspectes que poden, i haurien de, complementar-se i combinar-se entre ells. Ara bé, ens cal tenir clar com a usuaris què volem en un determinat moment i context, i cal que qui ofereix la informació es posicioni amb claredat respecte a cadascuna de les tres facetes.

 

- Focalització versus exploració. Quan cerquem informació, podem plantejar-nos una cerca focalitzada i precisa, busquem quelcom molt concret i sabem què busquem. O bé, ens estem endinsant en un terreny nou i el volem explorar. En el dia a dia, qui més qui menys se les compon prou bé, per exemple ens arriben molts comentaris lloant Viquipèdia com a eina per a fer una primera aproximació a un tema o a un terme. Però de ben segur el futur ens depararà desenvolupaments notables per a fer cerques específiques molt més afinades o exploracions molt més creatives, segons l’ocasió ho requereixi.

 

- Visitant versus resident. Considerem qualsevol dels aplicatius de social media que utilitzem en el nostre dia a dia: Facebook, Twitter, LinkedIn, etc. Són per a nosaltres instruments o llocs? És a dir, els utilitzem habitualment?, hi aportem contingut?, els sentim com a part de la nostra identitat digital? Si la resposta és afirmativa, vol dir que som residents, per a nosaltres és un “lloc”. Si per contra és negativa, en som visitants, per a nosaltres és un “instrument”. I si oferim un servei o continguts d’informació, volem posicionar-nos de tal manera que els usuaris en siguin visitants o residents?

 

Dels cinc eixos, potser el que els dona un sentit més global és el de visitants versus residents, per això l’hem exposat al final. En definitiva, podem preguntar-nos nosaltres mateixos de quins aplicatius/serveis som visitants i de quins en som residents. Llavors això ens permetria fer una autoavaluació personal del nostre ús d’informació, que fins i tot podríem plasmar en un dibuix, com ara aquest o aquest. I tu, visites o resideixes? 

 

 

Connaway, Lynn; Ortoll, Eva; Canals, Agustí i Cobarsí, Josep (2016). «Future trends from user’s point of view: Gathered from Visitors and Residents project» [presentació]. A: Future of Information Enviroments (2016: Barcelona) [en línia]. 

 

Summary iConference 2017