Pel que fa a la introducció de les noves
normes ortogràfiques en els
mitjans de comunicació, podem dir que des del mes de gener la
Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ja
ha adaptat els criteris lingüístics a la nova ortografia catalana. Des del portal lingüístic de la CCMA, l'
ésAdir, es poden consultar els
sis grans canvis que s'han introduït en l'ortografia dels mitjans, els quals fan referència a la supressió dels accents diacrítics, la modificació de l'ús del guionet en casos concrets, l'ús de la doble
r en alguns mots, la supressió de la dièresi en alguns derivats amb el sufix
-al, l'escriptura amb
e epentètica d'algunes paraules i l'escriptura aglutinada de determinades expressions.
Per la seva banda, Magí Camps, redactor en cap de
La Vanguardia, explica en el seu article “
Ossos que parlen” que l'1 de gener d'enguany tots els mitjans van començar a aplicar els nous criteris ortogràfics en les seves publicacions. Referint-se explícitament a la supressió dels
accents diacrítics, comenta que «per Cap d’Any, doncs, els rodamons i els seus nets van dir adeu als accents diacrítics. Van ser erradicats amb dobles erres i amb guionets que déu-n’hi-do. La implantació a la redacció de
La Vanguardia va anar prou bé i els redactors de seguida es van acostumar a les noves grafies.» Malgrat la incorporació de manera immediata i generalitzada de les noves normes, en aquest mitjà s'ha constatat que la supressió de l'accent diacrític en la paraula
ós fa impossible saber si el títol correspon a una notícia sobre medicina o arqueologia (com era el cas), o sobre zoologia. En confirmar aquesta manca de distinció entre els dos mots, s'ha pres la decisió de mantenir l'accent diacrític en la paraula
ós, usada en zoologia, per a distingir-la de la paraula
os, usada en medicina o arqueologia. I comprovem que, a data d'avui, aquesta distinció es manté en el
Gran Diccionari de la llengua catalana publicat per Enciclopèdia Catalana, no essent així en el
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans.
Parlant d'obres lexicogràfiques, els
diccionaris de referència de la llengua catalana també recullen els nous criteris ortogràfics. Des del passat mes de març la nova ortografia de l'Institut d'Estudis Catalans ja s'ha aplicat al
Gran Diccionari de la llengua catalana. D'acord amb la nova ortografia s'han actualitzat
els encapçalaments, les definicions, la fraseologia, els exemples i les notes d’ús d'aquest diccionari. I des del mes d'abril en el
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans ja hi ha disponibles les
novetats ortogràfiques. A més, aquest diccionari s'ha ampliat amb quaranta-sis termes nous i compta amb més de dues-centes modificacions, les quals afecten la informació morfològica, la categoria gramatical, la definició, els exemples, entre altres.
Si fem un seguiment de l'aplicació de les noves normes ortogràfiques en altres
recursos lingüístics disponibles en línia, constatem que en l'
Optimot, el cercador de consultes lingüístiques, ja s'han incorporat els
canvis ortogràfics en les fitxes de consulta, els quals es poden consultar si cerqueu «
Novetats ortogràfiques 2016» seleccionant l’opció Frase exacta. L'Optimot també disposa d'un servei de consulta que s'anomena
Nova gramàtica i ortografia i que recull les novetats normatives arran de l'aparició de la
Gramàtica de la llengua catalana i de l’
Ortografia catalana de l’Institut d’Estudis Catalans el novembre del 2016.
A més, per a posar en pràctica les noves normes d'ortografia, la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura ha creat un conjunt de dictats en línia que serveix per a treballar les normes ortogràfiques aprovades recentment. Tal com ens expliquen, «els nous dictats específics sobre les novetats ortogràfiques, que són dels nivells intermedi (B2), suficiència (C1) i superior (C2), s'afegeixen al centenar que ja estaven disponibles des de l'octubre de 2016 a l'eina
Dictats en línia del web Llengua catalana.»
Així, doncs, una vegada ha acabat el cicle de presentacions institucionals de la nova obra normativa per part de l'Institut d'Estudis Catalans, tal com vam explicar en la crònica «
La nova Gramàtica de la llengua catalana i l'Ortografia catalana», constatem que les noves normes ortogràfiques ja s'han començat a aplicar de manera general en els mitjans de comunicació i en les institucions oficials, i també que ja han estat aplicades en les obres lexicogràfiques de referència de la llengua catalana.
Per a saber-ne més:
Universitat Oberta de Catalunya (2017). “
Ortografia”.
Criteris Lingüístics. Servei Lingüístic.
Citació recomanada
VÀZQUEZ GARCIA, Mercè. L'aplicació de les noves normes de l'ortografia catalana. COMeIN [en línia], maig 2017, núm. 66. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n66.1730