Informació asimètrica

En els mercats financers, en el de les assegurances o de l’automoció, hi ha un risc en tant que el comprador o el venedor no disposen del mateix nivell de detall d’informació sobre la condició en la qual es troba el producte o el servei objecte de transacció o sobre les característiques que posseeix. En el mercat de l’automoció el risc es troba en la banda del producte que és el vehicle, especialment en la seva qualitat, però en el mercat financer o de les assegurances el risc es troba d’una banda en el client, de qui no se’n coneixen les pautes de comportament o intencions, i de l'altra en el contracte servei, l’assegurança, amb infinites clàusules i condicions que converteixen el contracte en un complex algoritme de difícil interpretació.

 

Els escenaris de selecció adversa o negativa es defineixen per jugar amb informació asimètrica i suposen un obstacle en el mercat, un focus constant de tergiversació de la relació qualitat-preu, un augment de taxes i d’interessos i, en darrer terme, un increment d’ineficiència en termes de competència.

 

Com a conseqüència, compradors i venedors, directament o través de mitjancers, han desenvolupat mètodes i tècniques per combatre aquest desequilibri. Els estàndards i les certificacions de qualitat, les comparacions independents, els sistemes de control o els escrutinis, efectuats per agències o directament per un dels agents econòmics, són els diferents mètodes usats per extreure la informació privada de l’altra part, via tècniques com l’entrevista, el test, la investigació ad hoc, etc.

 

Conceptes interessants associats al de la informació asimètrica són el del risc moral o el de l’agent principal. El risc moral és més subtil que el frau o la mala intenció. S'esdevé quan una de les parts en un negoci o una empresa, tenint un grau d’informació superior al de l’altra part, assumeix un risc superior perquè sap que les conseqüències negatives de les seves decisions repercutiran sobre un tercer i no sobre ella. El risc moral és el resultat d’un balanç en la presa de decisions, s’associa a la passivitat o a la permissivitat de qui té o exerceix una responsabilitat perquè els efectes de la seva decisió juguen d’alguna manera al seu favor. Per exemple, demanar o donar llicència municipal per construir pisos al costat d’una zona industrial, quan se sap que els residus són potencialment tòxics, tindrà una conseqüència sobre tercers, els compradors dels pisos. Constructor i ajuntament tindran beneficis via venda o impostos. Els exemples de risc moral són nombrosos en la vida quotidiana. Aparcar sobre la vorera o que l’amo d’un gos, perillós o no, el passegi sense lligar són accions freqüents perquè no suposen un risc o molèstia per a ell ni pels seus i perquè se sap que hi ha laxitud en el control i penalitzacions municipals. Les conseqüències negatives són per als tercers.

 

El problema de l’agent principal s'esdevé quan un actor delegat assumeix majors o menors riscos depenent dels beneficis o els incentius que hi estiguin associats. És raonable pensar, per exemple, que un inversor que juga amb diners de clients no en tingui la mateixa cura que tindria amb els seus. 

 

L’anàlisi del cost-benefici de les decisions, accions o delictes, és una pràctica molt estesa, comuna i quotidiana en què està en joc com més informació disposem de les conseqüències directes o indirectes, per a les parts afectades, nosaltres inclosos. 

 

La consciència social i la democràcia apareixen en escenaris ètics quan els actors que participen en un negoci o estan implicats en una decisió es reconeixen i s’identifiquen amb idèntics drets i deures, i es proposen anul·lar l’asimetria informativa mitjançant la transparència, el respecte, la comunicació i l’educació.