López-Nieto y Mallo: ''el protocol serveix per a les nacions el que l'etiqueta per a les persones''

En el marc del Màster universitari de Comunicació corporativa, protocol i esdeveniments de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) entrevistem al Dr. Francisco López-Nieto i Mallo per conèixer la seva visió del protocol i els reptes als quals s’afronten els professionals d’aquesta activitat.

Elisenda Estanyol (E.E.): Pot descriure’ns, breument, la seva trajectòria professional relacionada amb el protocol?

 

Francisco López-Nieto i Mallo (F.L.M.): Podria dir que el protocol sempre ha format part de la meva vida. Ja quan estudiava el batxillerat vaig comprar alguns llibres que tractaven sobre les formes educacionals vigents a l’època. Molt més tard, als anys 60, vaig haver de redactar uns modestos apunts sobre protocol que vaig explicar  a les alumnes d’un curs d’hostesses de relacions públiques que jo mateix vaig dissenyar i que s’impartia a un centre d’estudis que jo dirigia a Barcelona. Un cop arribada la democràcia a Espanya, l’aparició de normes noves sobre la precedència d’autoritats i institucions i sobre qüestions relacionades amb la nova estructura de l’Estat i els seus símbols em va proporcionar l’ocasió de publicar un llibre que vaig titular Honores y protocolo, el llibre blau cel, com l’anomenaven a Andalusia pel color de la seva coberta; va aparèixer el 1985 i fou el primer llibre sobre la matèria amb rigor acadèmic i consistència jurídica. El llibre va tenir èxit: la seva segona edició, que ja comprenia dos toms i un total de 1880 pàgines, fou presentada a Madrid en un acte presidit per l’alcalde de la capital d’Espanya i la tercera edició ho fou a la seu de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación. La quarta edició es va reduir a un sol tom de 1300 pàgines per posar-lo a l’abast d’un major nombre de públic i segueix sent, al meu entendre, el llibre més complet sobre la matèria. Des de l’aparició d’aquesta obra, he escrit quatre llibres més sobre protocol, he dirigit dos màsters i he impartit infinitat de classes i conferencies per diferents llocs d’Espanya.

 

E.E.: Com descriuria el protocol oficial?

 

F.L.M.: El protocol oficial és el conjunt de normes establertes per la llei o el costum perquè es compleixi el cerimonial dels actes públics organitzats per l’Estat o una entitat de caràcter públic. Comprèn, essencialment, la regulació de tota la matèria de naturalesa simbòlica (banderes i estendards, heràldica, himnes i uniformes), dels honors a autoritats i institucions (tractaments, precedència i honors militars), així com de la celebració d’actes públics solemnes en els àmbits nacional,local i, en algun supòsit, l’internacional.

 

E.E.: Què diferencia el protocol de les normes d’etiqueta?

 

F.L.M.: El protocol es regula per una norma jurídica o consuetudinària el compliment de la qual té un caràcter obligatori. L’etiqueta s’imposa pels usos socials, canviants en el temps i el lloc, no té caràcter imperatiu i el seu incompliment només pot ocasionar una sanció social, i no sempre. Certament, les normes d’etiqueta han de ser tingudes en compte en la celebració dels actes sotmesos a les normes de protocol. 

 

E.E.: Quin paper juga el protocol en la societat actual?

 

F.L.M.: El protocol, quan ha quedat consolidat pel pas del temps s’incorpora a les tradicions dels pobles, que és necessari conservar, doncs aquestes tradicions formen part del seu patrimoni cultural, sobretot a les nacions antigues com ho és Espanya; i el protocol fa possible i suavitza les relacions entre les persones, les institucions i les nacions, especialment en els moments històrics on es produeixen tensions. Podríem dir que el protocol serveix per a les nacions el que l’etiqueta per a les persones.

 

E.E.: Quins coneixements i competències creu que ha de tenir un professional del protocol?

 

F.L.M.: Al meu entendre, un bon professional del protocol ha de posseir tots els coneixements que integren les matèries objecte d’aquesta i d’altres que li serviran de fonament. Aquests coneixements es refereixen a: les distincions socials generades per l’exercici de funcions en el sector públic i en el sector privat i per la concurrència de circumstàncies personals que fan diferents als ciutadans; la simbologia que acompanya a les distincions i els honors que els són inherents, i la planificació, organització i execució de tota classe d’actes i esdeveniments. També els serà molt útil conèixer els usos del protocol social o etiqueta vigents a cada moment. Pel que fa a la seva competència, es dedueix d’allò dit i és concreta en la redacció dels projectes d’actes que els encomanen els organitzadors-amfitrions i la direcció de la seva execució, així com l’assessorament sobre protocol tant als organitzadors com a les persones que han de protagonitzar els actes amb la seva assistència.

 

E.E.: Un missatge per als futurs professionals...

 

F.L.M.: El meu consell és ben simple: que adquireixin el major coneixement possible sobre totes les matèries del protocol, que siguin professionals autèntics, això és, competents, per a que puguin defensar les seves decisions amb objectivitat i contundència, sobretot quan la solució d’un conflicte no sigui única, cosa que no serà infreqüent. El grau de coneixements que posseeixin i la seva competència professional farà possible que la planificació i execució dels actes públics que programin s’apropin a l’ideal de la perfecció, al mateix temps que transmetran una imatge i un missatge molt favorables de la institució a la qual serveixen en les relacions personals amb autoritats i personalitats que amb freqüència es veuran obligats a mantenir.

 

 

López-Nieto y Mallo, F. (2012). Honores y protocolo. Madrid: El consultor de los ayuntamientos y juzgados S.A. 

 

López-Nieto y Mallo, F. (2003) Manual de protocolo. Barcelona: Ariel

 

López-Nieto y Mallo, F. (1998) La documentación del protocolo. Barcelona: Bayer Hnos. S.A.

 

López-Nieto y Mallo, F.  (1999) Legislación del protocolo. Madrid: S.L. – Dykinson