Qui gestiona les dades a les organitzacions, i per a què?

Per tant, no és d’estranyar el boom de la gestió de dades, i més si tenim en compte que la tecnologia actual permet generar i processar grans quantitats de dades. Són tantes les dades disponibles que hi ha en les organitzacions, que calen criteris per a seleccionar les més adequades per tal de crear coneixement per a l’acció, i no perdre’s a causa d’una allau de dades.

 

Doncs bé, si estem d’acord amb això, estarem d’acord en el fet que calen professionals –no solament tecnologia- que gestionin les dades preservant-ne la qualitat, i generant valor per a l’organització que les tracta. Aquests professionals, a més, hauran de tenir el suport d’una sèrie de processos i procediments per a gestionar les dades, les fonts de les dades i la informació generada. És a partir d’aquí on ja el mercat laboral es comença a dispersar. 

 

Quin professional s’ha d’encarregar de la gestió de dades? Un perfil pot fer-ho tot o hem de considerar diferents perfils? En l’opinió pública, el sector tecnològic sembla liderar la gestió de dades, perquè s’associa gestió amb tecnologia. És cert que la tecnologia hi ajuda, però si no posem ordre i lògica a les dades, els maquinaris i els programaris poc valor poden generar.

 

Els enginyers informàtics, els de telecomunicacions, els programadors, etc, hi tenen molt a dir i a aportar. Tanmateix, ells s’ocupen d’uns aspectes i n’obliden d’altres. Per exemple, com s’han de classificar les dades?, com s’indexen?, com assegurem la recuperació de dades rellevants i pertinents en resposta a necessitats d’informació puntuals dels directius d’una empresa?

 

Si pensem en termes de classificar, indexar, preservar, recuperar, assegurar la qualitat de les dades, haurem d’obrir l’horitzó cap a altres perfils professionals, no solament els tecnològics. Ens hem de traslladar en l’àmbit de classificar, indexar, preservar, detectar necessitats d’informació i assegurar la qualitat de les dades i de la informació. En aquest àmbit entra en joc el grau i els graduats en Informació i Documentació. Aquest és un àmbit de coneixement que, com tots, ha mutat, i se situa a prop dels tecnòlegs, complementant-se mútuament en les seves tasques.

 

Un exemple d’aquest perfil i d’organització que gestiona dades són els centres de recerca, departaments d’R+D+I i les universitats. Els projectes de recerca subvencionats amb fons públics han de preservar i posar a disposició de la societat les dades obtingudes, tot i que han de respectar els principis de protecció de dades personals. En el si de les universitats, els professionals de la informació que treballen a les biblioteques i arxius de la universitat estan liderant la gestió de les dades amb la redacció dels plans de gestió de dades i la creació de repositoris específics on s’han d’emmagatzemar per a la seva posterior recuperació. Tot de la mà dels enginyers informàtics i dels tecnòlegs de les universitats.

 

Aquest professional fa front a nous reptes formatius per a donar resposta a les noves competències que van sorgint en el marc de la gestió de dades i que s’han d’incorporar en els perfils professionals tradicionals que gestionen la informació des de fa mil·lennis. El projecte europeu EDISON és un bon exemple dels reptes que les dades representen en diferents perfils professionals involucrats en la seva gestió.

 

És desitjable, doncs, que les empreses que vulguin gestionar les seves dades per a generar informació i coneixement per a l’acció, comptin amb graduats en Informació i Documentació per a garantir qualitat i valor, anant de la mà dels tecnòlegs que ja treballen a les empreses.