Número 59 (octubre de 2016)

Love Apptually: amor i big data

Amalia Creus

Love is in the air o, millor dit, al núvol. Les tecnologies digitals impregnen gairebé tots els aspectes de la nostra vida, incloses les qüestions del cor. Aplicacions com Tinder, Match.com o eHarmony, estan transformat dràsticament la manera en què ens connectem, establim vincles  socials o ens enamorem. És igual si el que busquem és una trobada sense compromís, un amor per a tota la vida o, simplement, trencar la rutina. El cas és que les aplicacions de cites en línia estan revolucionant la manera com experimentem l’idil·li o l'amistat... 

Lluny queden aquells dies en què les nostres relacions socials estaven circumscrites a l'entorn més proper. Avui els ordinadors i els dispositius mòbils posen a l'abast dels nostres dits milions de potencials amics, perfectes desconeguts que, estant a qualsevol part del món, podrien convertir-se en la nostra futura parella. Comprendre les conseqüències d'aquest canvi és un tema que ocupa i preocupa a molts investigadors. Arthur Aron, professor de psicologia a l’Stony Brook University, n’és un d'ells. Aquest expert en intimitat i relacions humanes explica que la qualitat de les nostres relacions més properes és fonamental per al nostre benestar personal i constitueix una de les claus de la bona salut i la longevitat. Per això alerta: estudiar els canvis que afecten la manera com establim vincles amb altres persones no és una frivolitat. Hi ha un munt de preguntes interessants que encara no sabem respondre: enforteix Internet els nostres llaços socials o, pel contrari, els afebleix? Quin impacte té tot això en la nostra evolució i la nostra supervivència? Quins canvis pot produir a llarg termini en el nostre paisatge social? 

 

Material d'estudi no ens en falta. Per exemple, podem parar esment en la gran quantitat aplicacions digitals que, bé a través de sistemes de geolocalizació, de la interpretació de perfils a les xarxes socials o d'algorismes capaços de calcular nivells de compatibilitat, ens ofereixen la possibilitat d'aplacar el profund desig humà de relacionar-nos. És natural pensar que la tecnologia pot ajudar-nos en la realització de tasques difícils. Llavors, per què no aplicar aquesta mateixa lògica a alguna cosa tan complicada com pot ser la cerca d'una relació amorosa?

 

Per a Steve Carter, vicepresident d'eHarmony, el que és realment revolucionari del fet d'utilitzar l'estudi de dades massives i la intel·ligència artificial per ajudar-nos a triar parella és que aquestes tecnologies permeten minimitzar la nostra tendència natural a prendre decisions equivocades, basades en la intuïció i en primeres impressions, factors que, segons afirma, diuen poc de les possibilitats reals de predir la felicitat sentimental a llarg termini. 

 

També hi ha, per descomptat, els qui es prenen els beneficis de les match apps amb més cautela, i fins i tot una mica d'humor. Azis Ansari, comediant nord-americà i autor de llibre Modern Romance afirma que és fàcil entendre per què les cites en línia tenen tant èxit. “Gràcies als telèfons intel·ligents i a Internet, les nostres opcions són il·limitades, ja sigui quan comprem un article al detall o quan busquem una possibilitat romàntica”. I Anzari ironitza: “imagina que vols conèixer un home de 28 anys d'edat, alt, amb el cabell castany, que visqui a Brooklyn, que li agradi practicar windsurf i que li agradi la música de Naughty by Nature. Abans de les cites en línia aquesta hauria estat una cerca infructuosa. Ara, amb Internet pots enviar un missatge al teu príncep blau”. 

 

També en clau d’ironia, el periodista Stuart Jeffries aporta la seva particular visió del tema. Jeffries firma que les cites en línia ens ofereixen la il·lusió d'eliminar els obstacles històrics al veritable amor: “el temps, l'espai, el seu pare assegut en el porxo amb un fusell a la falda…” No obstant això, afegeix, “en l'hipermercat del desig, igual que en els passadissos de les grans superfícies, és molt difícil triar. Quan ens fixem en els perfils, resulta que tots són encantadors, esportius, generosos, divertits…” 

 

Agradi o no, és innegable que Internet està canviant el paisatge de les relacions amoroses, igual que en altres èpoques ho van fer altres tecnologies com la fotografia, el telèfon o la ràdio. Per molts motius i de moltes maneres podem dir que hem conquistat més autonomia i més llibertat a l'hora de prendre decisions sobre la nostra vida sentimental, en part, gràcies a Internet. També és veritat que tan sols la  idea que un algorisme pugui revelar-nos la identitat de la nostra ànima bessona s sona un xic pertorbador para aquells que ens vam fer adults quan encara no existien els smartphones. Però com va dir una vegada Julio Cortazar “tot s’ha de tornar a inventar... l'amor no té per què ser una excepció.” Em pregunto què pensaria de tot això l’autor de Reyuela, ell que, com ningú, va escriure sobre l'enamorament i la vida quotidiana, les seves sorpreses, el seu jocs, la seva imprevisibilitat... 

 

 

Citació recomanada

CREUS, Amalia. Love Apptually: amor i big data. COMeIN [en línia], octubre 2016, núm. 59. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n59.1666

cultura digital;  big data mitjans socials; 
Números anteriors