Número 57 (juliol de 2016)

Els mitjans socials i la lluita per atraure i mantenir usuaris

Silvia Martínez Martínez
Internet i el desenvolupament de les tecnologies digitals han obert noves possibilitats i espais de comunicació a través dels quals donen resposta a necessitats informatives, d’entreteniment i socialització, a més de mostrar un alt valor instrumental en diferents facetes de la vida quotidiana. Els mitjans socials han integrat aquestes funcionalitats i evolucionen amb estratègies que s’adapten a les noves demandes i els permeten mantenir i atraure usuaris. 

 

Actualment, els coneguts com a social media tenen una gran penetració entre els usuaris, el seu ús s’ha fet més intensiu i el seu consum s’ha tornat més complex. Els social media es poden definir com un sector consolidat que es caracteritza per l’espectacular creixement que han experimentat durant els darrers anys tant pel que fa al nombre i diversitat de plataformes com pel seu volum d’usuaris actius. Els social media s’han tornat entorns naturals de relació i intercanvi que procuren actualitzar-se i adaptar-se als nous hàbits comunicatius que s’afermen entre la comunitat. L’assimilació de les singularitats pròpies d’unes i d’altres plataformes es torna més habitual i així es popularitzen, entre d’altres, l’ús dels hashtags, l’etiquetatge d’imatges, l’adquisició d’insígnies i trofeus, les valoracions, les emoticones i els emojis... que contribueixen a modelar la conversa.
 

L’usuari es fa més exigent i pot migrar de plataforma per trobar determinada funcionalitat i connectar amb el cercle social amb el qual es vol relacionar. Sorgeixen mitjans socials especialitzats que volen atendre les necessitats concretes d’un determinat nínxol o comunitat i es configura un entorn d’alta competència amb multitud de proveïdors de serveis. Entre tots aquests actors, Facebook ha sabut liderar aquest sector fins a convertir-se en el mitjà social més popular amb més de mil milions d’usuaris actius. La seva estratègia ha passat, entre d’altres decisions, per adquirir altres plataformes socials i de missatgeria instantània tan conegudes com Instagram i WhatsApp. Mentrestant, altres mitjans socials estan apostant per anar desvinculant o suprimint característiques. En el cas de Google+, per exemple, s’observen accions encaminades a mitigar la centralitat que s’havia donat a la xarxa social i es treballa per donar major autonomia a determinats serveis i aplicacions específiques.
 
Els serveis lluiten per atraure usuaris. Un d’aquests serveis que està acaparant l’atenció pel ràpid creixement que està registrant és Snapchat, una aplicació de missatgeria instantània per a mòbils que permet connectar amb els contactes de l’agenda però també ofereix la possibilitat d’ampliar aquest primer cercle cercant per nom d’usuari, mitjançant snapcodis o a través de l’opció de localització d’altres snapchatters propers. L’interès que desperta Snapchat entre els anomenats millennials és un dels principals atractius d’aquesta plataforma social que es converteix en una via per accedir a un perfil demogràfic molt concret. Cal assenyalar que entre els atributs que fan d’aquesta aplicació un espai de comunicació on els joves se senten còmodes, a banda del fet de tractar-se d’una aplicació mòbil -que és el dispositiu que prioritza aquest grup poblacional per connectar-se-, destaquen la importància de la imatge i la fugacitat del missatge. Ja sabem que les imatges concentren, en termes generals, més atenció i generen major proximitat i credibilitat, però cal aprofundir i reflexionar precisament en el caràcter efímer dels continguts que circulen per Snapchat, un tret distintiu que ha fet que l’escriptor Josep Maria Fonalleras la bategi, des de l’espai d’opinió ‘Dues Mirades’ de El Periódico, com “l’essència mateixa dels temps actuals". 
 
Aquesta singularitat permet a Snapchat distanciar-se d’una de les paradoxes del present entorn comunicatiu: l’actualització constant, la immediatesa que conviu amb continguts que, consultats o no, es van emmagatzemant i acumulant per la mateixa successió dels missatges que es generen. Això provoca una sensació de saturació informativa i la percepció de què s’estan perdent continguts realment interessants en quedar soterrats sense ser visualitzats dins del timeline. Snapchat és un exemple de com oferir  una alternativa a la forma de gestionar els continguts i la conversa, un tema aquest que preocupa als mitjans socials que es plantegen noves vies per a millorar l’accés als continguts i/o la seva presentació de manera que es pugui modificar la clàssica successió cronològica. Així, es poden entendre, per exemple, els diferents canvis que Facebook ha anunciat en el seu algoritme o news feed o la polèmica actualització de Twitter per destacar les piulades més rellevants. També pot explicar la tendència cap a la major integració del live streaming als entorns socials i que es pot veure en l’èxit de serveis com Periscope.
 
Una altra estratègia que estan desenvolupant alguns dels mitjans socials es convertir-se en porta d’entrada i distribuïdor de diferents tipus de continguts més enllà de les converses entre familiars, amics i coneguts. A banda de posar a usuaris en contacte amb perfils de personatges públics, institucions i empreses, els socials media han ampliat les polítiques i opcions que brinden a les marques per a la difusió dels missatges publicitaris al mateix temps que també estan adquirint importància les funcions específiques que ofereixen a editors de continguts periodístics. Snapchat, de fet, ja integra la funcionalitat Discover on els editors associats poden distribuir els seus continguts. A través d’ella trobem des d’espais dedicats a l’entreteniment, la cuina i l’alimentació, l’esport i la informació que presenten un contingut amb imatges de la jornada actual que expira i canvia cada 24 hores. És aquesta una cadència que s’integra molt bé en les dinàmiques dels mitjans i que marca un ritme productiu molt clar. La seva estratègia en aquest àmbit competeix amb funcionalitats que s’estan oferint des d’altres social media per atreure els mitjans de comunicació a les seves plataformes, com per exemple Instant Articles de Facebook al que s’han apuntat diaris com Abc o El País. Amb ella es vol millorar l’accés a les notícies sense que l’usuari hagi de sortir del mitjà social afavorint així la immediatesa.
 
Com podem veure, les estratègies que les plataformes socials tracten de desenvolupar són variades i, entre elles, es poden citar també, a més de les assenyalades, els sistemes de pagament i compra en els que no aprofundirem en aquest article. En tot cas, hi ha un corrent que aposta per convertir-se en proveïdors d’un gran nombre de funcionalitats que mantinguin el tret social però al temps permetin, a través d’un únic espai, atendre gran part de les necessitats i serveis que pot cercar el ciutadà i, d’aquesta manera, atreure el tràfic i mantenir l’atenció dels usuaris adaptant-se als usos i a les singularitats pròpies de l’entorn.

Per a saber-ne més:
 

 

Citació recomanada

MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Silvia. Els mitjans socials i la lluita per atraure i mantenir usuaris. COMeIN [en línia], juliol 2016, núm. 57. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n57.1649

mitjans socials;  cultura digital;  periodisme;  publicitat; 
Números anteriors