Periodisme multimèdia avançat

Anglicismes com data journalism, transmèdia i mobile journalism, una allau de dades per tractar i mostrar, a més de l’ús dels telèfons intel·ligents com a eines i suports, han entrat amb força en la professió periodística. Tot i això, l’essència del periodisme –el de sempre– aquell que narra històries amb ètica, que fa visible allò que no ho és o que no veiem, segueix sent el pal del paller de l’activitat periodística, també multimèdia.

El mobile journalism, el periodisme de dades i el periodisme transmèdia són el present i el futur de la professió, però a la gran majoria de professionals els cal formar-se en aquestes i altres àrees capdavanteres del sector per poder dominar-les i aplicar-les en el seu dia a dia, sigui com a reporters en mitjans o com a freelance.

El curs vinent, a la UOC estrenarem el postgrau en Periodisme multimèdia avançat, totalment professionalitzador, adreçat a aquells periodistes que volen posar-se al dia o als graduats que volen completar la seva formació. Per presentar-vos part del programa, entrevistem a dues de les seves col·laboradores docents, la Catalina Gayà i l’Ana Isabel Bernal, ambdues professionals en actiu i amb una dilatada experiència.

La Catalina Gayà és doctora en Mitjans de Comunicació i Cultura per la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant 20 anys ha treballat com a periodista en mitjans com El Periódico de Catalunya, Visible, la revista Cambio Mèxic, Gatopardo, Rolling Stones Mèxic, entre d'altres. En aquestes dues dècades ha combinat l’exercici professional amb un treball de reflexió acadèmica al voltant dels canvis que viu el periodisme i s’ha especialitzat en temes socials. Actualment, és coeditora de SomAtents i periodista freelance. Serà professora de l’assignatura Noves narratives periodístiques.

Candela Ollé (C.O.): Multimèdia, crossmedia, transmèdia... quin és el nom?

Catalina Gayà (C.G.): Sincerament crec que, després d'anys de debat i discussió, amb el terme que jo em sento més còmoda és el de periodisme avançat. Primer, perquè qualsevol treball periodístic que vulgui ser visible necessita treballar en diferents mitjans, generar un fil conductor entre aquests mitjans i que l'autoria, així com la interacció amb el públic, no es perdi i s'adapti el medi. Així que el periodisme avançat té avui dia molt de multi, de cros, de trans i, sobretot, ha de tenir de periodisme i d'autor o d’autora. Es tracta de visibilitzar l'autoria i generar productes que narrin una història que faci visible allò que no és visible, bé perquè no es vol o bé perquè és tan visible que hem perdut la capacitat de veure-ho.

C.O.: La història que s’explica i el compromís amb l’audiència són els eixos del periodisme transmèdia. Quins altres elements caracteritzen aquesta tipologia de periodisme?

C. G.: Ètica, responsabilitat, rigor i diàleg entre un autor, autora o autors i les persones que apareixen a la història i el públic, que ja no és audiència. Crec, de veritat, que en el periodisme avançat es generen possibilitats de diàleg que generen altres històries possibles, el que genera altres textos que se sumen al text original. L'autor és responsable en tot moment del text original i pot, si vol, treballar i generar un llenguatge hipertextual.

C.O.: Quins mitjans han estat pioners en el periodisme avançat a Espanya? I quines capçaleres segueixen apostant per innovar en noves narratives?

C. G.: Gairebé totes ara ho intenten a la seva manera. Els meus referents són: 5W, ja no només per la presentació, sinó per l'ètica amb la qual es construeixen i fan visibles els temes; SomAtents, per una aposta radical per l'acció periodística, i eldiario.es. Els meus referents de treball vénen més de fora, la veritat. El treball de XXI, la revista francesa, de The Guardian, de la BBC, del New York Times em sembla que són molt interessants. També Gatopardo o El Faro. Tots els mitjans que he citat aposten per visibilitzacions diferents, però tots respecten la seva identitat i generen propostes noves, sense por a equivocar-se.

L’Ana Isabel Bernal és doctora i llicenciada en Periodisme i Màster en Història de l’Art per la Universidad de Málaga; periodista freelance a Publico.es i Eldiario.es, amb especial atenció a la incorporació de noves eines i el desenvolupament del periodisme mòbil. També treballa en el projecte 1000historias.es, és autora del llibre Herramientas Digitales para Periodistas (Editorial UOC) i serà professora de les assignatures Producció periodística per a dispositius mòbils i Eines digitals per a periodistes.

C.O.: Quines característiques mínimes necessita un mòbil per poder ser una bona eina de treball? I quines apps destacaries com les més interessants i útils per a un periodista?

Ana IsabeI Bernal (A.I.B.):. Tenir un bon dispositiu suposa, a vegades, més del 35% de l'èxit de la teva feina, així com els accessoris (bateries, punts wifi, trípodes, etc.). L'altre 30% dependrà de les condicions de treball. Moltes vegades els meus alumnes s'atabalen per voler conèixer aplicacions específiques i aquestes són només una eina més. Ja pots tenir la millor aplicació que sense una bona il·luminació i un bon so, pots devaluar la qualitat de la informació. Cal que el mòbil ofereixi una bona resolució d'imatge, per als vídeos i les fotografies. També cal tenir en compte que la majoria dels registres en mòbil es produeixen en fets inesperats, d'última hora, que impedeixen controlar moltes variables i requereixen un exercici d'improvisació. Tanmateix, hi ha aplicacions fonamentals per a un periodista mòbil. Les d'àudio, fotografia i vídeo són les bàsiques i molts poden trobar el que busquen en les pròpies apps natives del dispositiu, sense necessitat d'instal·lar cap altra. En el meu cas, per Android, tinc moltes, i les que més utilitzo són Recorder (àudio), Camera FV-5 o Vivavideo.

C.O.: El periodisme fet mitjançant el mòbil i per consultar amb dispositius mòbils té els seus propis gèneres. En què es diferencia del periodisme tradicional?

A.I.B.: El periodisme sempre és periodisme, però la seva narrativitat ve condicionada pel canal o suport. En aquest cas, sí que es produeix una adaptació a través de noves narratives, que és el més bonic del periodisme mòbil. Tenim dos conceptes importants: d'una banda, el periodisme que nosaltres fem quan treballem des del mòbil (que pot ser des de l'organització fins a l'edició); o bé el fet de pensar en mòbil (mobile first); que, encara que estiguem editant des d'un PC, realitzem peces pensades en què gran part de la població pot veure-les des del mòbil, per la seva alta penetració. I és així com sorgeixen especificitats en les narratives com els microvídeos, els vídeos com càpsules d'informació, els Vine on la imatge ho diu tot en set segons, fins a un vídeo d'Instagram. Aquí apareixen qüestions com la potenciació del 1:1 o el vídeo vertical que cada vegada es tenen més en compte. I després hi ha apps específiques que plantegen un llenguatge diferent, com Snapchat, amb potenciació d'elements simples, que encara que fomenten una narrativitat breu, no estan vinculades, de manera obligatòria, amb una banalització. Simplement, cal pensar en cada mitjà com un espai específic en funció de la necessitat del lector.

C.O.: El periodisme mòbil és una realitat fora d'Espanya. Quin és el panorama del mobile journalism en els mitjans espanyols? Com veus el futur a mitjà termini?

A.I.B.: Observo una situació feble, sobretot en treballar amb aquests dispositius. Hi ha poques unitats específiques integrades en les redaccions, no com una cosa experimental o de laboratori, sinó amb una intervenció directa en l'exercici diari i pràctic. També detecto poc interès personal, encara que ho relaciono amb un obstacle tecnològic que es completa amb el desconeixement de les seves possibilitats reals. De vegades, hi ha professionals que em traslladen dubtes i desconeixen que tenen la millor resposta al seu costat, en el mateix mòbil. Hi ha un dèficit d'aquesta matèria en la formació universitària, però més enllà de la teoria, també de la pràctica... cal convèncer que el mòbil no és només una eina personal, sinó també de treball. Pensar en mòbil, en definitiva. I això no convida a una simplificació en el periodisme, sinó que pot ser una eina que fins i tot sigui més precisa i necessària per les seves condicions (pes, discreció, etc.) en cobertures com manifestacions o atacs, i ho hem vist en la mateixa cobertura dels refugiats sirians.

Moltes gràcies Ana Isabel i Catalina per fer-nos un tast de la vostra experiència a través de les breus entrevistes i, en definitiva, avançar-nos del que es parlarà en les respectives assignatures.

Per a saber-ne més:

Transmedia Journalism

Mobile journalism conference

Per a més informació sobre el postgrau en Periodisme multimèdia avançat contacteu amb Candela Ollé (collec@uoc.edu)