Artistes, intel·lectuals i altres avorrits

En la nostra cultura contemporània, en la qual la productivitat, la diversió permanent i la sobreinformació s'han convertit en norma, ja no podem avorrir-nos. Quan les pantalles són ubiqües i desapareixen els temps morts i els espais de silenci, la mandra i el vagabundeig es ressenten. Tanmateix, són molts els pensadors, artistes i intel·lectuals que al llarg de la història han defensat les bondats de la inactivitat. 

 

Fa cent cinquanta anys, Kierkegaard, filòsof, poeta i teòleg danès, va assenyalar el potencial creatiu de l'avorriment argumentant que l’impuls per defugir el present a través de mantenir el nostre cos i la nostra ment permanentment ocupats constitueix una font prolífera d'infelicitat. Un segle més tard, Susan Sontag també escriuria sobre la relació entre la creativitat i l'avorriment, convidant-nos a entendre aquest últim com una forma d'atenció que anteposa l'escolta a la mirada, la superfície a la profunditat. “Gran part de l'art més interessant del nostre temps és avorrit” –provoca Sontag– “Jasper Johns és avorrit, Backett és avorrit, Robbe-Grillet és avorrit”. 

 

A Boredom: a Lively Story (L'avorriment: una història entretinguda), Peter Toohey discorre sobre els beneficis de l'avorriment explorant la història social i intel·lectual d'aquest concepte. Recollint diferents maneres de comprendre-ho des de l'antiguitat, Toohey dissipa el mite que es tracta simplement d’una emoció infantil o un malestar existencial i defensa que l’avorriment constitueix una de les nostres emocions més comunes i constructives. 

 

En efecte, encara que l’avorriment i la creativitat solen veure's com a termes antagònics, moltes idees veritablement sorprenents i solucions poc convencionals van ser el resultat de llargues hores dedicades a no fer res. Per això no és estrany que també els creatius defensin el dret a avorrir-se. Austin Kloen, escriptor-il·lustrador i autor del llibre Steal like an artist: 10 thinks nobody told you about being creative (Robar com un artista: 10 coses que ningú et va explicar sobre ser creatiu) alerta: "El gran problema del món en què vivim és que no hi ha excusa per avorrir-se. Estem immersos en un context on l'entreteniment està al nostre abast 24 hores al dia, set dies a la setmana”

 

Potser el que ens proporcionen els moments d'avorriment és la possibilitat de fer volar el nostre pensament, deixant-nos portar pels sentits i sensacions que ens envolten. És el que Annie Dillard anomena presència. “En aquesta era de la productivitat passem els nostres dies fugint de l'avorriment, sense importar-nos els seus avantatges creatius i espirituals. Sota la tirania de la multitasca, l'art de la percepció s’esvairà de la nostra vida quotidiana”

 

En aquesta mateixa línia, The Boring Conference obre un espai per a l'avorriment en l'interessant món dels esdeveniments acadèmics. Segons el seu fundador, James Ward, es tracta d'un congrés en el qual “mai es discuteix res interessant” i on trobem audiències abstretes en xerrades soporíferes sobre el perfeccionament de tècniques per doblegar tovalloles. “Es tracta d'un dia dedicat a tot el que és mundà, comú, a tot allò que es passa per alt” explica Ward. “Parlem de temes que sovint es consideren trivials o sense sentit, però que quan s'examinen amb més deteniment es revelen fascinants”.

 

La sisena edició d'aquest peculiar congrés va tenir lloc fa un parell de setmanes a Londres. Entre altres temes, es va debatre sobre els esternuts, les torrades, els sons emesos per les màquines expenedores, les línies grogues i les característiques del teclat Yamaha PSR-175 Portatune. Com cada any les entrades es van esgotar. Alguna cosa ha de tenir de divertit això d'avorrir-se...