Eventful Cities: noves estratègies de sostenibilitat

En aquesta primera trobada, moderada per l’Alba Colombo –directora  acadèmica del postgrau en Gestió d'esdeveniments culturals, esportius i corporatius– i en la que van participar Donald Getz i Greg Richards, es va explorar la relació entre els esdeveniments, la ciutat i la sostenibilitat tan econòmica, com social, cultural i mediambiental.
 

En la sessió oberta es va reflexionar principalment sobre la tendència, en augment, d’establir una relació més forta entre la ciutat i els esdeveniments i com aquesta relació es fa palesa en l’evolució de la seva gestió, cada vegada més modelada per la sostenibilitat. En comptes d’impulsar aquesta relació, les grans ciutats s’han convertit, a vegades, en un simple escenari o contenidor per acollir grans esdeveniments fent un paper de receptores. Ens hem de preguntar què poden aportar els esdeveniments a una ciutat i què pot aportar la ciutat als esdeveniments. Hi ha molts casos i models diferents de ciutats plenes d’esdeveniments però no a totes se les pot considerar eventful cities; només seran un model d’èxit aquelles que sàpiguen com utilitzar els esdeveniments, que s’hi involucrin. Per aconseguir ser una eventful city és necessari tenir una bona estratègia en la gestió, que és i ha de ser diferent segons les característiques de cada ciutat.

Per exemple, a una ciutat petita li mancarà la infraestructura necessària i, per tant, no podrà competir a nivell global, i en les ciutats grans a vegades es corre el perill de convertir-se en un simple contenidor sense cabuda per un tipus d’esdeveniment més local, més acord amb la identitat del lloc, en definitiva, més autèntic. De fet, una bona estratègia per una eventful city com Barcelona exigeix trobar aquest punt mitjà entre els grans esdeveniments planificats de dalt a baix i els esdeveniments que sorgeixen de les comunitats locals, de baix a dalt, i que acostumen a aportar aquest element d’autenticitat que també ha de ser sostenible. Per exemple, en el cas dels Jocs Olímpics del 92 es va tenir en compte la comunitat local, col·laborant estretament amb la ciutadania a través del seu programa de voluntariat.  Per altra banda, el Fòrum de les cultures del 2004 es va organitzar al marge de la ciutat i va ser un fracàs. Amb aquests exemples ens podríem preguntar quin paper juga l’estreta col·laboració amb la ciutadania per garantir l’èxit d’un gran esdeveniment.

Estudiar els factors que porten a l’èxit és un tema important a tenir en compte, però estudiar el motiu del fracàs en els esdeveniments ens pot ensenyar molt en relació a com dur a terme una bona gestió, el problema és que gairebé no hi ha dades dels esdeveniments fallits i, de fet, els fracassos sovint  s’obliden.  La majoria dels fracassos es deuen a factors econòmics: o bé no hi ha prou recursos, o bé es gestionen malament. Per definició, l’esdeveniment no és econòmicament sostenible a llarg termini a no ser que es recolzi en l’administració, que actua com a motor, o que es gestionin els recursos, siguin o no econòmics, de forma sostenible. 

Citació recomanada

IBAÑEZ CANTÍ, Anna. Eventful Cities: noves estratègies de sostenibilitat. COMeIN [en línia], juny 2016, núm. 56. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n56.1646