El proppassat 29 de febrer del 2016, en ocasió del quart aniversari de les primeres vendes del Raspberry Pi 1, Eben Christopher Upton, fundador de Raspberry Pi Foundation, i actualment CEO de Raspberry Pi (Trading) Ltd., va anunciar el llançament de la Raspberry Pi 3 a un preu de 35 dòlars. L’anunci va arribar quatre mesos després que Code Club (el 3 de novembre de l'any 2015) es convertís en una subsidiària de la Fundació Raspberry Pi.
Per a aquells qui no coneixen què és Raspberry Pi podem dir que és un mini ordinador de baix cost de la mida d’una targeta de crèdit, tècnicament anomenat Single-Board Computer (SBC), ordinador mono placa. Originalment va ser creat com a eina educativa amb l’objectiu d’ajudar a l'ensenyament de les ciències de la computació, atès que incorpora l’arquitectura i els components bàsics d’un ordinador en un espai reduït.
Quan es va començar a comercialitzar, al febrer de l’any 2012, ningú no hauria pensat que s’arribarien a vendre fins a vuit milions d’unitats amb un ritme creixent de demanda, actualment situat en 200.000 unitats mensuals.
Les seves progressives millores, quant a processador i memòria, així com la seva versatilitat, han acabat convertint Raspberry Pi en una magnífica eina d'ensenyament de programació i en una útil plataforma per al disseny d'aficionats i per a usos informàtics generals.
Certament, la segona evolució del Raspberry Pi 1, el Raspberry B+, va sortir el juliol del 2014 tenint com a millores el consum energètic i els seus connectors. Mig any més tard, el 2 de febrer del 2015, es va anunciar Raspberry Pi 2, que disposava d’un processador amb un rendiment fins a 6 vegades superior a l’anterior model i amb un GB de memòria RAM. El 29 de febrer el Raspberry Pi 3 s’anunciava amb una millora d’un 50-60% en el seu rendiment i la incorporació d’un xip integrat que li dóna connectivitat Wifi i Bluetooth (Raspberry, 2016).
Tanmateix, el que ha popularitzat l’ús del Raspberry no és la seva senzillesa i constants millores, sinó l’enorme paper que està guanyant en el moviment maker, que “fa que més i més usuaris experimentin i es converteixin en creadors de tot tipus d’enginyoses solucions hardware i software basades en les Raspberry Pi” (Xataca, 2016). La fundació Raspberry Pi dóna suport a diferents distribucions Linux adaptades a l'arquitectura ARM (Advanced RISC Machines), Raspbian, RISC OS 5, Arch Linux ARM i Pidora, i promouen principalment el llenguatge de programació Python, Tiny BASIC, C, Perl i Ruby.
Conseqüentment, Raspberry Pi ha acabat posicionant-se com una plataforma que combina eficientment maquinari-programari de baix o zero cost de gran valor d’ús per als amants de les ciències de la computació.
L’aliança entre Raspberry Pi i el moviment maker s’ha completat amb la incorporació del Code Club, un club d’ensenyament de programació organitzat en forma de xarxa internacional de voluntaris experts en programació adreçada a nens en edat escolar.
Code-Club té seus a diferents països del món i desenvolupa projectes que ensenyen als nens “com programar, mostrant-los com fer jocs d'ordinador, animacions i llocs web”. Els voluntaris van al seu club local, generalment en biblioteques, en horari extra-escolar durant una hora a la setmana i ensenyen un projecte. Code-Club “disposa d'una sèrie de materials didàctics que han estat pensats amb l'objectiu que els nens puguin aprendre els fonaments de la programació a través de l'estimulació de la seva creativitat” (Code-Club, 2016; CodeClubCat, 2016).
Per a saber-ne més:
Rasberry Pi (2016). Raspberry Pi 3 on sale now at $35.
Code-Club (2016).
CodeClubCat (2016).
Xataca (2016). "Nuestro sueño es convertir a las Raspberry Pi en PCs para todos los públicos". Entrevista a Eben Upton.
Citació recomanada
CAVALLER, Víctor. Raspberry Pi, el Code Club i el moviment maker. COMeIN [en línia], abril 2016, núm. 54. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n54.1630
