Netflix s'ha convertit en referent per haver canviat la manera de veure televisió. Amb un model de negoci basat en la subscripció, presenta un nou concepte de televisió no lineal amb oferta de catàleg, sense programes, tan sols amb catàleg de pel·lícules d'arxiu, sèries i documentals. Autodenominada la cadena de televisió per internet líder al món, s'ha convertit en referent -entre altres motius- per la seva estratègia en la producció pròpia i estrena simultània de sèries en exclusiva en el seu propi portal (Clares, 2015). Ara promet deixar empremta també amb la seva incursió en l'estrena simultània de pel·lícules en sala de cinema i en VoD.
Amb l'objectiu de competir amb els canals de televisió, el febrer de 2012 estrena les seves dues primeres apostes televisives, les sèries House of cards i Arrested development. Netflix, en comptes d'utilitzar el plantejament televisiu de cada setmana un episodi, decideix estrenar tota la sèrie alhora amb l'objectiu d'aconseguir més impacte entre el seu públic, fidelitzar i retenir subscriptors i, al mateix temps, despertar interès en els mitjans de comunicació.
El 16 d'octubre de 2015, pràcticament coincidint amb la seva arribada a Espanya (20 d'octubre), Netflix va fer la seva primera incursió cinematogràfica estrenant simultàniament en cinema i en la seva pròpia plataforma de VoD la pel·lícula Beasts of no nation. Després de sacsejar el panorama televisiu, Netflix s'endinsa en la indústria del cinema sumant-se a les propostes d'estrenes simultànies en cinema i en VoD.
Fa anys que al cinema s’experimenta amb el joc entre finestres amb diferents objectius, principalment, la recerca de noves estratègies promocionals i de màrqueting, així com noves vies per augmentar beneficis i rendibilitzar la inversió de mitjanes i petites produccions. En el cas de Netflix, s'especula que la seva aposta decidida per convertir-se en agent productor en cinema i televisió, i el soroll que ha aconseguit generar amb aquesta estrena, són en bona mesura els motius que acompanyen la seva nova aposta. Sense dades que ho confirmin, es pressuposa que seguirà mantenint el seu gruix de negoci en l’streaming a través de la seva plataforma i que promet canviar les regles del joc del negoci cinematogràfic amb estrenes directes a VoD de pel·lícules d'elevat pressupost (Herbera, 2015a; 2015b; Robehmed, 2015; Cunningham, 2015).
Amb la irrupció d'internet, la por a la pirateria i el ràpid consum dels títols en sala, s’observa un canvi que ha replantejat els models estancs de temps entre finestres per a totes les pel·lícules o tots els títols per igual i s'ha escurçat notablement el temps que abans s'establia entre les diferents finestres de distribució: theatrical, home-video (VoD inclosos) i televisió.
El 2011 les majors tracten de crear una oferta anomenada Premium VoD que permetia, per a un determinat grup de pel·lícules, avançar la finestra internet escurçant la finestra de cinema un mes (Clares; Ripoll; Tognazzi, 2013).
Al costat de les majors, que es van centrar principalment en estrenes simultànies a la finestra del home-video, companyies independents americanes com Magnòlia i IFC van començar a experimentar amb l'estrena simultània, a la finestra de theatrical i VoD.
Mostra de l'aposta per les estrenes simultànies a internet i en sales de cinema, o a internet abans que en cinemes, destaquen també pel·lícules com El fraude, Margin Call o Bachelorette al mercat americà. Pel·lícules que es van estrenar a internet abans que en cinema, passant després a conviure el film en cinema i internet, per acabar més endavant editant en DVD-BD i internet de nou. Parlem de pel·lícules que, sense ser blockbusters, tenen bons resultats comercials i han estat casos d'èxit de recaptació amb la seva estrena a internet. No obstant això, queda el dubte de saber si els ingressos de les mateixes haurien estat similars, superiors o inferiors en cas d'haver optat per la seva explotació i comercialització tradicional.
La primera estrena que es va fer en aquest sentit a Espanya va ser la pel·lícula Catarsi, d'Ángel Fernández Santos, el 2006, en cinema i internet. El van seguir iniciatives de la mà de portals de VoD com Filmotech, el 25 de maig de 2007, amb la pel·lícula Gritos en el pasillo, de Juanjo Ramírez, alhora en cinema, TV, DVD i internet.
Filmin donaria el primer pas el 3 d'octubre de 2008 amb l'estrena simultània en cinema i internet de Tiro en la Cabeza, de Jaime Rosales. El van seguir les estrenes de pel·lícules com Estigmas, d'Adán Aliaga, i es proposaven fer el mateix amb pel·lícules com Hiroshima, de Pablo Stoll, amb l'objectiu de proposar les estrenes day-and-date com part del seu ADN i plantejar-ne una al mes.
Passaran gairebé quatre anys per a l'estrena de la gran fita en l'experimentació en el joc amb les finestres d'exhibició a Espanya amb l'estrena de la pel·lícula Carmina o revienta de l'actor Paco León, que més enllà de les modalitats esmentades decideix incorporar l'estrena simultània a sales, VoD i DVD de venda i lloguer.
En ambdós casos no parlem de grans blockbusters, pel·lícules que segueixen tenint important recorregut en sales de cinema i per a les que encara internet no representa una opció alternativa a la seva distribució tradicional.
Com en tot canvi s'ha observat una clara resistència a escurçar el temps entre finestres d'explotació per por a perdre la quota de mercat en cada espai. La pressió dels exhibidors ha portat, en alguns casos, a la negativa d'estrenar a les seves sales aquelles pel·lícules que apostaven per estrenes simultànies en theatrical i en VoD.
Internet possibilita posar a disposició del públic un film de manera molt més ràpida i a un cost molt menor, per exemple, que un DVD o BD, facilitant la seva estrena a internet de manera immediata si s'observa un mal funcionament del film en sala. No obstant això, els temps establerts entre finestres dificulta o impossibilita, en alguns casos, aquesta translació que permetria seguir rendibilitzant el producte de manera immediata a les posteriors finestres de distribució.
Les proves que s'han fet fins ara ofereixen oportunitats noves a autors i productors per a trobar la via més adequada per explotar i rendibilitzar un film. Internet es presenta com un nou canal a través del qual poder comercialitzar directament pel·lícules que no tenien possibilitats de ser comercialitzades en sales, un nou canal d'explotació que permet posar a disposició del públic pel·lícules a partir d'una inversió molt menor a la necessària per poder explotar a través de sales de cinema. Tot això obre un nou ventall de possibilitats a autors i nous creadors que poden veure a internet, i en les noves plataformes de VoD, una nova via per comercialitzar i apropar les seves obres als espectadors.
Des del Programa MEDIA es va començar a impulsar també el 2011 una línia d'ajuda que persegueix la proposta d'estrenes simultànies d'un film en diferents territoris a través de diferents finestres d'explotació. De la mateixa manera que una pel·lícula té el seu propi pla de màrqueting, comença a tenir el seu propi pla d'exhibició i de distribució, i amb això els seus propis temps en les diferents finestres de distribució i exhibició, que variaran molt en funció del títol i del mercat.
Iniciatives i experiments amb el suport de grans multinacionals i independents, i fins i tot de programes europeus de foment de l'audiovisual, noves apostes de distribució i de programació, tant en l'àmbit cinematogràfic com en el televisiu, són una mostra indicadora del canvi de rumb, del canvi de paradigma de la indústria audiovisual en el seu conjunt. Noves oportunitats i noves vies de negoci a través d'internet que passen per donar resposta a les noves demandes i a les noves necessitats de consum de l'espectador.
Per a saber-ne més:
Sobre el Postgrau en Distribució audiovisual: VoD i nous models de negoci (UOC-filmin), podeu contactar amb Judith Clares.
També podeu visitar el blog del postgrau.
Clares, J. (2015, 20 de octubre). 3, 2, 1... ¡Netflix! El Periódico. [Consulta: 09/11/2015]
Clares, J.; Ripoll, J.; Tognazzi, A. (2013). Distribución Audiovisual en Internet. VOD y nuevos modelos de negocio. Barcelona: UOC. Cunningham, T. (2015, 18 de octubre). 5 Takeaways and 1 Question From Box Office Flop of Netflix’s ‘Beasts of No Nation’. The Wrap. [Consulta: 09/11/2015]
Herbera, J. (2015a, 26 de octubre). A vueltas con el primer fracaso de Netflix en la taquilla cinematográfica (I). RTVE. [Consulta: 09/11/2015]
Herbera, J. (2015b, 2 de noviembre). A vueltas con el primer fracaso de Netflix en la taquilla cinematográfica (II). RTVE. [Consulta: 09/11/2015]
Robehmed, N. (2015, 19 de octubre). Why Netflix's 'Beasts Of No Nation' Box Office Flop Doesn't Matter. Forbes. [Consulta: 09/11/2015]
Citació recomanada
CLARES GAVILÁN, Judith. Estrenes simultànies: noves estratègies de distribució en cinema i televisió. COMeIN [en línia], novembre 2015, núm. 49. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n49.1577
Professora de Comunicació a la UOC