Fa uns dies saltava als mitjans a la xarxa la notícia d'una model australiana de 18 anys, Essena O’Neill, que decidia publicar un vídeo, tot anunciant que deixava les xarxes socials, al mateix temps que explicava l'autèntic calvari que li suposava crear les imatges que compartia a l’aplicació Instagram. Ho feia directament des del seu compte personal on proporcionava comentaris afegits als peus de les fotografies sobre els detalls de la presa d’aquestes imatges, definides per O’Neill com “falses”, així com tot el que envoltava la seva activitat a les xarxes socials.
De sobte, amb aquest vídeo es ‘desvetlla’ un misteri i una 'veritat': les fotografies a les xarxes socials no són autèntiques, es premia l'aparença (amb likes i follows) i, per tant, converteix als usuaris en esclaus de la mateixa, tot proporcionant una imatge ‘falsa’. No obstant això, ¿fins a quin punt aquesta tirania és un efecte únic de les xarxes socials? ¿Què ens aporta aquesta 'revelació'? És més, ¿no podria ser el canvi d'actitud de la model una falsedat més? En aquest article intentaré aprofundir en les idees d'autenticitat i falsedat en la identitat a internet, especialment a les xarxes socials.
La idea d'autenticitat ha acompanyat de manera discontínua la concepció de la identitat a internet. Si bé en els anys 90 es parlava d'una identitat fragmentària, de la possibilitat d'imaginar diferents personalitats en els diferents contextos comunicatius a internet (fòrums, xats, etc.), és a partir dels anys 2000, amb l'aparició de la web 2.0 i les xarxes socials, que aquesta idea comença a ser substituïda per la d'autenticitat. Aquesta lògica autenticitat/invenció -fins i tot falsedat o engany- ha derivat en la consideració de la identitat com a eix vertebrador de la nostra activitat a internet, la qual adquireix una rellevància especial pel que fa a crear un perfil consistent, coherent i alineat amb determinats interessos que puguin ajudar a convertir-lo en un producte: en la seva pròpia marca personal. No cal dir que les mateixes empreses d'internet, com Facebook, han reforçat i forçat aquesta idea d'autenticitat, per exemple, evitant el registre a la xarxa amb un nom inventat.
Des d'un punt de vista acadèmic, el concepte de marca personal (branded self) es comença a utilitzar a mitjan els anys 2000 (Marwick, 2010) i està clarament relacionat amb l'augment de capacitat de la nostra presència a internet -mitjançant les xarxes socials- proporcionant-nos una major autopromoció. En aquest sentit es podria entendre el "jo" influït pels discursos i les pràctiques capitalistes: la identitat com un objecte material, subjecte a les lleis del mercat.
Així doncs, en els últims anys ja es parla directament i sense embuts del concepte de marca personal, com un aspecte fonamental a treballar especialment en el camp professional, que és on aquesta marca trobarà aliats, futurs clients, contactes, etc. D'acord amb Schawbel (2009), "una marca personal consisteix a descobrir certeses i particularitats d'un mateix i transmetre-les als altres, de manera que el més important a l'hora de treballar la nostra marca personal és traçar uns objectius i implementar una estratègia que es tradueixi en un pla d'acció per assolir els objectius", com si d'una empresa es tractés.
Així doncs, ¿com es pot combinar la marca personal amb la idea d'autenticitat? Una de les accepcions del diccionari de la RAE la descriu així: “Consecuente consigo mismo, que se muestra tal y como es. Es una persona muy auténtica”. En el cas d’Essena O'Neill, aquesta afirma que les seves fotografies, les del seu anterior "jo", no eren autèntiques, sinó fruit d'una manipulació en la preparació de la positura, el maquillatge i el retoc fotogràfic per tal de semblar més maca i interessant, d'acord amb els cànons actuals. Però afegeix un altre element: les empreses que patrocinaven els productes que ella lluïa en les fotografies, com biquinis, que mai s'hagués pogut permetre d'una altra manera. Aquí és on comença a tenir cert sentit el debat sobre l'autenticitat, al meu entendre: la possibilitat d'alterar una determinada conducta a favor de la promoció de determinats productes o, dit d'una altra manera, de professionalitzar el seu interès per la moda.
No obstant això, si bé la model ha tancat el seu compte d'Instagram, no ha abandonat altres xarxes socials (on ha guanyat encara més seguidors) i, a més a més, ha abraçat una nova filosofia de vida basada en la idea d'autenticitat. Una idea, cal dir, una mica naïf en el món adult -per exemple, basada en l'expressió de sentiments-, encara que potser amb un cert sentit entre els adolescents. En el seu nou projecte Let 's be game changers també es mostra adepta al veganisme i anima a abandonar les xarxes socials (digital detox) malgrat tota la seva comunicació es realitzi a través d'elles.
Enrique Alpañés suggereix al final del seu article a Yorokobu sobre el vídeo d'O'Neill si aquest canvi d'opinió no respon a una estratègia de re-branding per part d’ella. Jo estic bastant d'acord amb ell: la model hauria passat d'un posicionament mainstream a un posicionament més contracultural o alternatiu, però igualment 'marca'. Aquest plantejament obre un altre debat encara més interessant, que seria com diferenciar, dins de les tendències de vida alternatives al consumisme capitalista i altres causes de tipus social, quines d'elles són autèntiques -en el sentit de consistents- i quines són part d'altres tipus de consum, o simplement formes de slacktivism, o activisme fàcil. En aquest debat també podem seguir culpabilitzant les xarxes socials, o més aviat reflexionar sobre com les estem utilitzant.
Per a saber-ne més:
Marwick, A. E. (2010). Status update: Celebrity, publicity and self-branding in Web 2.0 Tesi doctoral. New York University.
San Cornelio, G. (2008) Arte e identidad en internet. Barcelona: Ediuoc.
Schawbel, D. (2009). Me 2.0: Build a Powerful Brand to Achieve Career Success. New York: Kaplan Books.
Citació recomanada
SAN CORNELIO, Gemma. Autenticitat o autopromoció a les xarxes socials? COMeIN [en línia], novembre 2015, núm. 49. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n49.1579
Professora de Comunicació Audiovisual i Disseny de la UOC