L’1 de juliol entra en vigor la nova Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana (LOPSC). La redacció, defensa i aprovació d’aquesta norma ha suscitat un debat intens i una onada de crítiques entre aquells que la consideren una mordassa legal que limita drets fonamentals dels ciutadans reconeguts en la Constitució. Entre els aspectes més conflictius i que han suscitat alarma entre entitats nacionals i internacionals, experts i professionals, es troben algunes infraccions que fan referència a la celebració de manifestacions i a l’ús de certes imatges i que, per tant, impacten sobre l’exercici de la llibertat d’informació, d’expressió i de reunió.
Durant els últims anys, el desenvolupament tecnològic i, especialment, la irrupció dels mitjans socials han contribuït a l’evolució de l’acció col·lectiva i li han atorgat un caràcter més espontani, una estructura més horitzontal i noves formes i recursos per a la seva organització. S’avança cap a la consolidació de mobilitzacions conegudes com a smart mobs o multituds intel·ligents (Reinghold, 2004). I, encara que existeix el risc que aquestes puguin degenerar i convertir-se en turbes, també poden contribuir positivament a la transformació i afavorir l’ús de la intel·ligència col·lectiva al servei de la innovació social, i això fa que el seu estudi i anàlisi resultin d’especial interès per als investigadors.
La mobilització ciutadana no solament es dóna cita a la xarxa sinó que també es materialitza físicament a través de manifestacions i concentracions. Es tracta d’una forma de expressió reconeguda com a dret fonamental de reunió en la Constitució Espanyola i regulada, per garantir la seva efectivitat, a través d’una llei orgànica que data de 1983 (LO 9/1983) i que ha estat modificada parcialment per normatives posteriors. En interès de la protecció ciutadana, altres lleis orgàniques han vingut a modular l’exercici del dret de reunió. És el cas de l’anomenada Llei Corcuera (LO 1/1992), que ha quedat derogada ara amb l’aprovació de la nova LOPSC (LO 4/2015). Tal com es recull en el preàmbul d’aquesta última, els canvis socials justifiquen la necessitat lògica de reformular i substituir normes per ajustar els seus continguts a la realitat actual. No obstant això, al tractar-se d’una mesura que impacta directament sobre l’exercici de llibertats i drets fonamentals, no és d’estranyar l’especial interès exigible en la preparació i redacció d’una norma d’aquesta naturalesa. Durant els aproximadament setze mesos de tramitació, fins a l’aprovació definitiva de la llei el passat mes de març, el text ha experimentat transformacions i canvis que han dut a la supressió d’algunes afirmacions i a la matisació d’altres. En paral·lel s’han succeït expressions de protesta contra el projecte de llei que s’estava preparant amb campanyes en mitjans socials agrupades entorn d’etiquetes diferents (#Leymordaza, #DefiendeLosDerechos, entre d’altres). En aquest context, organismes distints han manifestat la seva preocupació davant les limitacions que la nova llei podria suposar per a l’exercici de la llibertat d’expressió i del dret de reunió. És el cas de l’informe publicat per Amnistia Internacional en 2014 amb el títol España: el derecho a protestar, amenazado. Diversos països van afirmar sentir-se intranquils davant les reformes legals que s’estaven realitzant a Espanya a propòsit de l’Examen Periòdic Universal de l’ONU i fins i tot un grup d’experts, relators especials de l’ONU, es van mostrar contraris al projecte de la Llei de Seguretat Ciutadana que s’estava tramitant en aquells moments.
Malgrat les modificacions que ha experimentat la norma fins a la seva aprovació definitiva, s’han mantingut posicions contràries a aquesta. Per una banda, des de l’oposició s’ha presentat un recurs al considerar que la norma pot resultar inconstitucional. Per altra, veus com la de la directora adjunta de l’organització Rights International Spain es lamenten de la manca de concreció en el redactat sobre algunes actuacions que intenta regular una norma que deixa en mans de l’Administració la competència per a sancionar-les. La manca de tipicitat pot obrir el camí a una interpretació àmplia dels supòsits previstos. Això, unit al context actual en què la pròpia organització del moviment social evoluciona, pot impactar directament en la formació i actuació de les smart mobs. Així, l’article 30 de la LOPSC, que identifica els subjectes responsables en aplicació del règim sancionador, assenyala que, fins i tot sense haver-se adherit o presentat la comunicació prèvia d’una reunió o manifestació, es podrà identificar a partir d’altres accions a ciutadans com a organitzadors i promotors de la mobilització. En concret, i malgrat l’evolució comentada de la pròpia mobilització social, el redactat del 30.3 s’assembla molt al contingut en la disposició addicional quarta de la LO 4/1997 (que modifica l’article 23.c de la LO 1/1992). D’aquesta manera, a la nova norma s’afirma que podran ser considerats organitzadors o promotors de reunions i manifestacions “els qui per publicacions o declaracions de convocatòria, per les manifestacions orals o escrites que s’hi difonguin, pels lemes, les banderes o altres signes que mostrin o per qualsevol altre fet, es pugui determinar raonablement que en són directors”. Si, com s’ha assenyalat, les smart mobs es caracteritzen per la seva espontaneïtat, la manca de líders clars i l’organització horitzontal que s’aprofita de l’estructura reticular dels social media com a via de comunicació -donades les possibilitats que brinden per a expressar, compartir i redirigir missatges-, resulta obvi comprendre com de complex pot ser identificar-ne els promotors. Per altra banda, també es pot derivar l’efecte tenalla que l’ampli redactat pot tenir sobre els nodes o individus que formen part de l’estructura davant la por que, per les seves actuacions comunicatives, puguin ser sancionats al no ser considerats mers relators, participants o simpatitzants, sinó artífexs de l’acció social que acaba generant una manifestació.
En aquesta línia, l’editorial de The New York Times publicat el 22 d’abril també es va mostrar crític amb l’aprovació d’una llei que considera que persegueix descoratjar la protesta social. El diari nord-americà destaca l’article 36.23 de la LOPSC que inclou entre les infraccions greus “l’ús no autoritzat d’imatges o dades personals o professionals d’autoritats o membres de les forces i cossos de seguretat que pugui posar en perill la seguretat personal o familiar dels agents i de les instal·lacions protegides o posar en risc l’èxit d’una operació, amb respecte al dret fonamental a la informació”. En un moment en què no solament els reporters sinó també els ciutadans contribueixen a captar imatges informatives o de denúncia, aquest article és vist amb recel des d’organitzacions i cercles professionals que es lamenten de la necessitat de disposar d’autorització prèvia i de que sigui l’Administració qui determini sobre la prevalença de drets, especialment si entre aquests es troba el dret fonamental de la informació. Així s’expressava, just abans de l’aprovació definitiva de la norma per part del Congrés, Reporteros Sin Fronteras en el seu informe El estado de la libertad de prensa en España: 2015 a l’abordar el capítol destinat a la reflexió sobre “La ley de seguridad ciudadana y la libertad de prensa”. A més a més de plasmar la seva oposició a la nova mesura, recopila l’actitud bel·ligerant que des de distintes associacions professionals s’ha anat mostrant contra la LOPSC i aprofita per denunciar l’increment de problemes registrats en la cobertura informativa d’actes de mobilització social. Quasi en paral·lel, la Plataforma en Defensa de la Libertad de Información (PDLI) presentava durant el Congrés de Periodisme Digital d’Osca l’informe Límites y amenazas al ejercicio de las libertades de expresión e información en España. En ell, a més d’expressar la seva preocupació per la citada LOPSC es fa repàs a un marc normatiu major que comprèn mesures actuals i altres amb més trajectòria, i es recorda d’aquesta manera com el debat sobre els controls o limitacions a la llibertat d’expressió i d’informació es més ampli i va més enllà de l’aprovació de l’actual LOPSC. Alhora, la PDLI destaca la necessitat d’actualitzar i augmentar els indicadors per a determinar “la salut” que en aquests moments aquests drets poden estar gaudint a Espanya.
Citació recomanada
MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Silvia. LOPSC i el debat sobre la mordassa legal a l'exercici dels drets fonamentals. COMeIN [en línia], juny 2015, núm. 45. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n45.1547
