Congressos i reptes lingüístics

Tot i que la intenció inicial era fer una ressenya –de les considerades tradicionals– del III International Seminar on LIS Education and Research que va tenir lloc la setmana passada a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, finalment el text que teniu davant aporta idees per a la reflexió –o si més no ho intenta– sobre la mala posició de l’Estat espanyol en les competències en llengua anglesa.

Abans, però, un parèntesi per traslladar-vos una crònica del congrés LIS-ER, acabada de publicar al blog Biblogtecarios per Eli Ramírez, que sintetitza les temàtiques tractades i els pòsters guanyadors. Properament les presentacions i un vídeo de les ponències serà pujats al web de l’acte i les piulades recollides amb l’etiqueta #liser2015. El format del congrés, molt encertat des del meu punt de vista: un dia dedicat a educació i un altre a recerca. Amb l’estructura sistemàtica de ponència per a presentar resultats, condensada amb una mitja hora, seguida d’una taula rodona amb breus presentacions dels experts, torn de preguntes i sobretot intercanvi de comentaris.

Reprenent el fil lingüístic, el contingut de la ponència no em va preocupar ni un moment, n’estava segura, que seria metodològicament rigorós i possiblement interessant per als assistents, ja que feia mesos que hi treballàvem. A més, vaig repassar pautes per preparar unes diapositives adients. Ara bé, i un aspecte tan bàsic com la llengua per comunicar-se? El discurs estava preparat, però la inseguretat quan te n’allunyes i improvises, i sobretot una vegada s’inicia el torn de preguntes. Què ens falla?

Per què tot i estudiar-ne des de petits, assistir a classes en acadèmies i fins i tot fer alguna estada en països de parla anglesa, no arriba mai la confiança, el control, i sentir-se a l’alçada d’altres parlants no nadius? Segons l’Índex del Nivell d’Anglès (EF EPI) , l’Estat espanyol és el 20è dels 63 països que participen en el rànquing. “Sin embargo, lo cierto es que el nivel de inglés de la población adulta española ha mejorado significativamente en los últimos siete años, y ha sido el cuarto país europeo que más ha mejorado desde 2007. [...] Por CCAA, el nivel es más alto en el País Vasco y Madrid”, afirmen els autors de la quarta edició de EF EPI.

Fent ús del sentit comú, més que del coneixement en profunditat de la temàtica, algunes possibles alternatives –no totes al nostre abast– per als més petits podrien anar donades de la mà de les noves tecnologies: webs i apps; un canvi d’actitud en l’ús de la versió original a l’hora de consumir cinema o televisió; fomentar la immersió lingüística real a l’escola i posar l’accent en l’oralitat; el nivell d’exigència tant d’alumnes com de docents; la promoció de l’obtenció de títols oficials en llengua anglesa; reduir la ràtio d’alumnes per aula, i introduir l’ensenyament de les llengües estrangeres a les escoles bressol, ja que els primers cinc anys de vida són clau per a l’aprenentatge.

Se m’acudeixen altres pràctiques per aquells qui ja tenen coneixement de l’idioma, però els cal millorar: escoltar podcasts de programes de ràdio com la BBC, per exemple; llegir habitualment continguts d’interès o vinculats amb les aficions; mirar sèries de procedències diferents per a reduir la dificultat de comprensió dels diferents accents, i aprofitar, sempre que els sigui possible, la possibilitat de parlar-lo.

Tot plegat sorgeix de veure repetidament que en un congrés internacional hi ha un dèficit lingüístic important i força generalitzat. Confiem anar progressant adequadament.

Citació recomanada

OLLÉ, Candela. Congressos i reptes lingüístics. COMeIN [en línia], juny 2015, núm. 45. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n45.1543