L'Observatori Audiovisual Europeu va proposar l'any 2009 una classificació dels serveis audiovisuals a petició o sota demanda, en funció de diferents criteris. Fins ara us he parlat d’un d’ells, a través de les entrevistes i els articles que he anat publicant a COMeIN, parant especial atenció als projectes de VoD de cinema i a la manera en què el consum sota demanda de producte cinematogràfic ha afectat els actors tradicionals d'aquesta indústria.
La classificació de serveis audiovisuals a petició o sota demanda proposada per l'Observatori Audiovisual Europeu distingeix entre:
• Serveis de vídeo sota demanda amb oferta de catàlegs d'obres en estoc (films, ficcions audiovisuals, documentals, animació, programes de formació, programes musicals, programes d'arxiu). Aquí trobaríem els projectes de VoD de cinema, com filmin o UniversCiné.
• Serveis de televisió a la carta (catch-up TV), excloent els serveis que tan sols ofereixen contingut informatiu.
• Serveis de pagament d'accés sota demanda a retransmissions esportives, en directe o en diferit.
Si en els articles anteriors em vaig centrar en els serveis del primer grup, en aquesta ocasió em referiré als del segon, amb l'objectiu d'apuntar quins són considerats els principals efectes de la digitalització sobre el sector televisiu i com aquests estan fent replantejar les regles del joc del sector televisiu.
La reconfiguració del sector televisiu
Des del naixement del cinema hem anat veient com cada vegada que s'ha observat un canvi en la manera de consumir i en les estructures industrials del sector audiovisual, aquest ha vingut impulsat en primer lloc per un canvi tecnològic que ha portat implícits nous canals, nous estàndards tecnològics i noves pantalles per accedir al contingut (i a partir d'aquí, nous formats, nous continguts i noves estratègies de difusió). En tots els casos s'ha observat una inquietud i una resistència inicial al canvi, provocada per la por, pel desconeixement, per part dels sectors i actors implicats que veien com nous jugadors entraven a repartir -o a complementar- l'oferta en el mercat.
Si bé l'oferta i els canals de consum s'han anat diversificant i han anat entrant nous jugadors-actors, en tots els casos aquests han pogut anar convivint amb relatiu equilibri.
En el cas de la televisió hem vist com en els últims anys la implementació de nous mitjans d'emissió (cable, satèl•lit, TDT) ha portat a una reestructuració del sector que ha deixat de dependre de la concessió de llicències subjectes a un espai radioelèctric limitat, fins al punt de veure com amb la TDT la multiplicació de canals, i per tant l'oferta de contingut, ha anat creixent molt ràpidament. Aquest creixement ja va portar implícits certs canvis en la manera de consumir i de repartir-se les audiències i, en conseqüència, va implicar repensar els models de negoci tradicionals de la televisió.
Actualment ens trobem davant un nou escenari, una nova tecnologia de difusió que porta implícits nous canvis que tornen a multiplicar l'oferta de contingut.
D'una banda, aquesta nova tecnologia de difusió facilita el consum de contingut mitjançant una nova multiplicitat de pantalles: dispositius mòbils a través dels quals ens podem connectar i consumir també televisió (tauletes, mòbils, consoles, ordinadors, etc.).
Podem veure televisió on i quan vulguem. Aquest fet ha portat a repensar els models de negoci de la televisió tradicional, reenfocar les estratègies de programació, impactar sobre el repartiment i els sistemes de mesurament d'audiències i sobre la manera com hem vingut consumint televisió fins a l'actualitat.
A més, la pantalla de televisió ha deixat de ser exclusiva dels operadors. Nous actors -com distribuïdors de cinema (filmin), videoclub en línia (Wuaki.tv), informàtica de consum (iTunes), etc.- entren a la pantalla de la televisió i es converteixen en competidors directes dels canals tradicionals, acostumats a ser els únics actors amb accés directe a les llars dels teleespectadors. Parlem també de grans actors del món d'internet, com Google, YouTube o el paradigmàtic cas de Netflix o Hulu als EUA. Tots aquests actors poden tenir el seu espai a la pantalla del televisor i competir de manera directa amb el seu contingut amb els operadors tradicionals, fet que està portant als canals de televisió a repensar i a buscar nous models de negoci.
Estem observant com el món de la televisió, tal com l'hem conegut fins ara, està patint una important sacsejada i està per veure com acabaran establint-se les noves regles del joc, quins seran els actors implicats i quins els models de negoci que s'imposaran en aquest escenari nou en el qual el consumidor ha passat a ser un element actiu que pot arribar a determinar què, on i com veure i consumir producte audiovisual i, entre ell, producte televisiu.
Aquesta realitat la fan possible tant els fabricants de televisors -amb la nova gamma d'aparells Smart TV-, com els anomenats set-top boxes, que faciliten la connexió a internet a la televisió; o videoconsoles, ordinadors connectats a internet; o reproductors de Blu-ray, entre d'altres, i que poden ser la solució més immediata perquè el consumidor final accedeixi a nous continguts audiovisuals per mitjà de la televisió sense tenir la necessitat de canviar el seu televisor.
I tot això sense entrar a analitzar el paper de l'anomenada social tv; la coexistència de segones pantalles; el fenomen de les apps dins de la pròpia pantalla de televisió; o les noves apostes i estratègies de programació amb fenòmens com House of Cards als EUA.
Una nova realitat plena de novetats que promet canviar les regles del joc del sector televisiu. Haurem de veure cap a on va finalment la televisió en aquest nou escenari i com s’acaba de configurar davant d'una realitat que sembla que desdibuixarà del tot la televisió que coneixem.
Per a saber-ne més:
Closs, W. (dir.) (2009). Vidéo a la demande et télévision de rattrapage en Europe. Estrasburg: Observatoire européen de l’audiovisuel.
Sobre el Postgrau en Distribució Audiovisual: VoD i Nous Models de Negoci UOC-filmin, podeu contactar amb Judith Clares.
També podeu visitar el blog del postgrau.
Citació recomanada
CLARES GAVILÁN, Judith. La televisió connectada: cap a un canvi de paradigma en la indústria audiovisual. COMeIN [en línia], maig 2015, núm. 44. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n44.1536
Professora de Comunicació a la UOC