Setmanes enrere vaig assistir a una conferència del professor Maximino San Miguel, director de l'Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes complexos (IFISC) de Palma de Mallorca, titulada "Sistemes complexos, fenòmens socials i Big Data". I encara que he de confessar que algunes de les idees que va exposar es van escapar del meu limitadíssim coneixement, una d'elles em va impactar especialment, tant que he considerat oportú dedicar-hi aquestes línies. "Darwin no entenia la cooperació", va afirmar el Dr. San Miguel al principi de la seva presentació. I és cert, en el context de la teoria de la selecció natural no hi té cabuda. Gairebé una dècada parlant de cooperació i de col·laboració i no m’havia adonat d’aquesta idea.
La majoria dels qui treballem sobre aquests conceptes els fonamentem basant-nos en les teories de Kropotkin i el seu llibre El apoyo mutuo. I és cert que l'argument biològic que defensa el paper de l'altruisme en els orígens de la cooperació es remunta al descobriment darwinià dels mecanismes evolutius. Cinquanta anys abans, Charles Darwin, amb la teoria de la selecció natural, defensava tot el contrari. Que l'espècie que millor s'adapta a l'entorn i la més forta és la que sobreviu. Però Kropotkin considerava que si la selecció natural és la força que esculpeix l'espècie al llarg de milions d'anys, llavors la disposició genètica vers la cooperació hauria hagut d’engendrar-se entotes les espècies fa temps. Filòsof, geògraf, aventurer i anarquista, Peter Kropotkin va defensar la importància de la cooperació quan es va debatre per primera vegada la teoria de l’evolució. La incontestable observació de Kropotkin que la cooperació sorgeix en tots els àmbits de la biologia va desencadenar, en els anys cinquanta i seixanta del segle XX, una revolució en la teoria de l’evolució. Kropotkin esmenta en el seu llibre nombrosos exemples referents a diferents tipus d'animals, especialment insectes. També posa com a exemple els gremis temporals de l'Edat Mitjana, grups "puntuals", resultat de la unió d'individus amb mentalitats similars, que compartien un espai i un objectiu comuns. Amb aquesta idea sostenia que els humans estaven predisposats a ajudar sense coacció autoritària (cosa que fonamentava els seus pensaments anarquistes).
Un segle després de les propostes de Kropotkin, les xarxes socials han portat moltes coses bones –tot i els detractors. En les xarxes les persones es connecten, comparteixen i col·laboren entre elles. I si hi ha un entorn que destaca per la seva competitivitat és el de l'empresa. El passat mes de gener Facebook va llançar Facebook at work. Seguint l'estela de Yammer (Microsoft), Slack o fins i tot LinkedIn, la xarxa social més important del món vol penetrar en un ambient laboral on encara impera el secretisme, l'opacitat i la competitivitat entre els diferents departaments d'una organització.
"Hem creat aquest projecte perquè creiem que podem oferir que els empleats col·laborin entre ells" (ABC, 2015.01.29). Més enllà de com d'insòlit i sorprenent li hauria semblat a Darwin qualsevol qüestió relacionada amb les noves tecnologies, no és difícil intuir que el fenomen de la col·laboració entre els treballadors també li hauria produït desconcert. I molt més, si propicia el treball col·laboratiu entre els qui ostenten càrrecs de responsabilitat en l'empresa: "A més, Facebook llançarà una aplicació per a mòbils que permetrà a empleats, gerents i directors estar en contacte i coordinar diferents tasques, així com també compartir enllaços i fer comentaris, tant si són de caràcter professional com lúdic" (ABC, 2015.01.29)
La intuïció apunta que les empreses acabaran fent servir Facebook At Work fent confluir, com a resultat d'una evolució natural (en termes darwinians), l'ús personal –molt estès– i el professional.
Per a saber-ne més:
Suárez Guerrero, Cristóbal (2010). Cooperación como condición social de aprendizaje. Editorial UOC.
Kropotkin, Piotr (1920). Mutual Aid. A factor of Evolution (El apoyo mutuo. Un factor de la evolución. Mostotes: Ediciones Madre Tierra, 1989).
Citació recomanada
SANZ MARTOS, Sandra. Darwin no hauria entès Facebook. COMeIN [en línia], abril 2015, núm. 43. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n43.1527
