La salut és una de les qüestions més delicades, i alhora transcendents, que afecten el conjunt dels mortals. L'interès i preocupació que desperta s'observa en la cerca i demanda d'una informació que doni resposta als dubtes que els ciutadans es plantegen. Internet es converteix així en font de consulta habitual i canal per verbalitzar o compartir inquietuds. Davant d'aquesta situació, es multiplica la producció de continguts en un entorn en què conflueixen veus autoritzades amb d’altres no professionals. L’anunci recent del nou servei d'accés a informació sobre salut dins del Knowledge Graph de Google ha vingut a reobrir la reflexió sobre la necessitat de desenvolupar una e-Health literacy i sobre el rigor informatiu.
Els usuaris busquen i consumeixen informació sobre salut a la Xarxa. Segons dades de l'Enquesta sobre Equipament i Ús d'Informació i Comunicació a les Llars 2013 de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el 61% dels enquestats busca informació sobre temes de salut per Internet. Es presenta així en algunes ocasions com a font primera de consulta quan es pateix una malaltia o sorgeixen els primers símptomes. En altres casos, es recorre a aquest canal després de visitar el metge per donar resposta a aquells aspectes que no s'han comprés bé, per donar resposta a preguntes que han sorgit després d'abandonar la consulta i per ampliar o trobar altres punts de vista.
A priori, l'accés i comprensió d'informació complementària, l'ús de la qual contribueixi a millorar la salut, suposa un element positiu. Es tracta d'allò que l'Organització Mundial de la Salut defineix quan parla d'health literacy. Pel que fa a Internet, el principal repte es presenta en el moment en què l'atenció es fixa en la qualitat informativa i en l'autor del contingut. En un entorn que admet el desenvolupament d'una comunicació horitzontal i oberta a la participació, no sorprèn que canals col·laboratius i social media siguin utilitzats com a fonts de consulta. Espais com la Vikipèdia, els fòrums de discussió i fins i tot Facebook o Twitter s'han convertit en un recurs important per a distints tipus de perfil d'usuari. Gabarrón i Fernández-Luque (2012), en l'obra Alfabetització en salut: de la informació a l'acció, al parlar sobre els continguts audiovisuals sobre salut que es distribueixen a YouTube, assenyalen que, en els primers anys, la major part dels vídeos “habían sido creados por los propios usuarios y mostraban experiencias personales o daban consejos a otros pacientes” (pàg. 233). Amb el temps a aquest tipus de veus s'han unit d’altres de tipus institucional i professional, com ocorre als canals creats per centres hospitalaris o fins i tot organismes oficials com el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Sanitat on, entre d’altres continguts, es creen peces per a promoure una vida saludable.
La mateixa indústria ha observat que desenvolupar perfils en xarxes socials permet no sols oferir un servei sinó també incrementar l'engagement del client. Es troben aquí els espais creats per companyies vinculades al sector farmacèutic com el perfil a Twitter de Bayer (@Bayer), que compta amb milers de seguidors, o el canal YouTube de Novartis on s’inclouen vídeos explicatius i amb testimonis de pacients.
Els mitjans de comunicació, a través de les seves edicions digitals, també han volgut atendre la demanda d'informació sobre salut. No obstant això, la presència i visibilitat dels continguts sobre aquesta matèria han sigut molt desiguals: es poden trobar mitjans en què és difícil identificar clarament les notícies que aborden aquest tema i d’altres en què es mostren diferents nivells d'accés a la informació. Així, per citar algun exemple, a la secció especialitzada en salut d'Elmundo.es s’accedeix des del menú secundari de la portada, mentre que l'espai de salut a Lavanguardia.com és una subsecció de “Vida”.
Un altre cas és el de “Saber Vivir”, que compta amb una dilatada i reconeguda trajectòria oferint informació sobre salut al públic general. En aquest cas, i com ocorre en l'entorn convencional, també a Internet es pot trobar informació tant sobre els continguts de la revista de RBA com de l'espai de televisió que forma part del programa “La Mañana” de TVE. A més a la Xarxa es troba el portal Sabervivir.es que es presenta com el “Club gente saludable”. Precisament i en relació amb el programa, la queixa enviada per l'Organització Mèdica Col·legial al Defensor de l'Espectador de la cadena, en protesta per les declaracions de la presentadora Mariló Montero del passat mes de gener en què parlava de les propietats de l'aroma de la llimona per prevenir el càncer, torna a posar de manifest el repte que suposa generar missatges divulgatius de qualitat en aquesta temàtica, la necessitat de contrastar i mantenir el rigor informatiu i saber que no s'ha de traspassar la línia i anar més enllà de la labor purament informativa. En aquest sentit, el comunicat posterior emès per l'espai “Saber Vivir” recorda que són els metges els qui han d'aconsellar sobre el tractament o prevenció de malalties i que també és a ells a qui correspon oferir qualsevol tipus de “recomanació en l'àmbit”.
En aquest context, Google, conscient que una de cada vint cerques que es fan a través del seu motor és sobre informació relacionada amb salut, ha decidit integrar aquesta temàtica al seu Knowledge Graph. Segons s'informa a l'anunci del seu llançament, aquest servei, que relaciona els termes de cerca amb elements de la vida real, tindrà el suport d’un equip mèdic que s'encarregarà de la curació de continguts. A més d'informar de símptomes i d’incidència de malalties, s'oferiran dades sobre tractaments sense que això signifiqui diagnosticar ni oferir recomanacions mèdiques.
Parlant de salut, el problema no és només la selecció de fonts o la capacitat per a discernir, d'entre tots els continguts que circulen per la Xarxa, quina informació és fiable sinó també l'ús que se’n faci. Normalment les dades remeten o bé a casos molt singulars o bé ofereixen les característiques generals d'una determinada malaltia i, per tant, no substitueixen el diagnòstic professional que faci el personal facultatiu a cada pacient. Sorgeix així amb força la necessitat d'adquirir les competències i habilitats pròpies en e-Health literacy que inclou, segons assenyalen Norman i Skinner (2006) a la Journal of Medical Internet Research, diferents tipus d'alfabetitzacions que contribueixen a desenvolupar la capacitat per a accedir, entendre i valorar convenientment la informació provinent de fonts i recursos electrònics per promoure la salut.
Citació recomanada
MARTÍNEZ MARTÍNEZ, Silvia. Doctor, doctor, creu que Google podrà curar-me? COMeIN [en línia], març 2015, núm. 42. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n42.1519
