Les professions van evolucionant al ritme que ho fan les noves necessitats organitzatives i socials. Sovint aquesta evolució es produeix d'una manera progressiva, motiu pel qual hi ha etapes de transició en què els professionals s'han d'acomodar als canvis constants que s'esdevenen en la professió que han dut a terme de manera estable durant els darrers anys. En aquest article observarem quina evolució es constata en les professions pròpies de l'àmbit de la informació i la documentació.
Tradicionalment s'han identificat quatre grans àrees en les quals podem situar les professions que són pròpies de l'àmbit de la informació i la comunicació, tal com assenyalen Cobarsí, Garcia i Ortoll (2008). En l'àrea de biblioteques generals hi ha classificades les professions de bibliotecari, auxiliar de biblioteca i catalogador. En l'àrea de biblioteques especialitzades i centres de documentació hi ha situades les professions de documentalista, bibliotecari/documentalista i bibliotecaris per a centres de l’Administració pública, les quals també tenen una presència destacada en el sector audiovisual i el sector biomèdic. En aquesta àrea hi ha identificada la professió de documentalista-periodista, dedicada a la redacció de notícies, l'elaboració de resums de premsa i l'anàlisi de la informació de la premsa en general. Així mateix, s'ha observat que hi tenen cabuda professions específiques vinculades amb la intel·ligència competitiva i la documentació científica, i també s'hi podrien incloure perfils híbrids com bibliotecari-periodista, analista d'informació vinculat amb el màrqueting o vigilància tecnològica. En l'àrea d'arxius hi ha classificada la professió d'arxiver. Cal dir que els professionals que se situen en aquestes dues darreres àrees tenen presència creixent en les empreses, per la demanda de gestió documental, sistemes d'informació i identificació d'informació de l'entorn per a detectar oportunitats de negoci. I en l'àrea de gestió de continguts hi ha situada la professió de gestor de continguts, molt relacionada amb la de dissenyador web o responsable web. Una altra professió que també està relacionada amb el web és la d'arquitectura de la informació.
Més enllà d'aquestes quatre grans àrees professionals més consolidades, en els darrers anys han sorgit una gran varietat de perfils emergents que poden exercir els professionals de l'àmbit de la informació i la documentació. Així, en l'estudi d'Abadal, Borrego i Serra Pérez (2012) sobre el mercat laboral dels professionals de la informació, es constata que els cinc perfils que van tenir més sortides professionals els anys 2009 i 2010 corresponien a les quatre àrees que hem indicat (tècnic auxiliar de biblioteca, bibliotecari, arxiver, documentalista i especialista en gestió documental); en canvi, aquesta tendència ha canviat durant els anys 2011 i 2012, que és quan apareixen nous perfils professionals (gestor de comunitats, tècnic de màrqueting en línia i mitjà social o social media, curador de continguts, especialista SEO (optimització natural) i documentalista. En aquest període tan sols un dels perfils correspon a una de les àrees tradicionalment vinculada a la informació i la documentació.
Així mateix, un estudi publicat l'any 2012 sobre perfils professionals, centrat en l’àmbit dels continguts digitals, mostra que els perfils que tindran més demanda en els pròxims anys estaran relacionats amb internet i les noves tecnologies. Concretament, fa referència a perfils com expert en posicionament en línia, especialista en màrqueting en línia, gestor o responsable de comunitats, programador, tècnic desenvolupador d’aplicacions, dissenyador, especialista en experiència d'usuari (user experience, UX) o animador 3D. Aquest estudi constata la diversitat de professions que s’aniran consolidant en major o menor mesura en els pròxims anys.
En un treball de Guallar (2012) es fa referència als nous perfils professionals que se situen en franges compartides entre la informació i documentació i altres àmbits professionals, com ara la cultura i les humanitats (gestor cultural o animador cultural), la tecnologia i informàtica (administrador de sistemes, gestor de continguts i bases de dades, dissenyador web, especialista en usabilitat i experiència d'usuari, especialista SEO), el sector empresarial (documentalista d'empresa, gestor del coneixement, vigilància tecnològica ), la ciència (bibliometria, assessor de recerca, bibliotecari incrustat o embedded librarian, curador de dades), la comunicació (gestor de comunitats, gestor de la reputació en línia, curador de continguts, documentalista-periodista). Per a acabar de completar la distribució de perfils professionals que Guallar presenta, fem esment de film researcher o documentalista audiovisual en l'àmbit de la comunicació; design thinking o pensament de disseny i visualització d'informació en l'àmbit empresarial, i disseny d'interfícies per a aplicacions (mòbils) en l'àmbit de la tecnologia. En aquest sentit, observem l'alt nivell d'interdisciplinarietat que es produeix en aquests sectors professionals.
En l’any 2013 un estudi encarregat per Linkedin analitza quines són les habilitats i els coneixements que són més eficaços per a trobar feina. Cal dir que quinze de les vint-i-cinc experteses esmentades en aquest estudi s'ajusten a les que poden ser pròpies dels professionals de la informació i la documentació (màrqueting a les xarxes socials, informàtica en núvol i distribuïda, anàlisi estadística i mineria de dades, disseny d’interfície d’usuaris, màrqueting digital i en línia, business intelligence o intel·ligència de negoci, enginyeria i emmagatzemament de dades, programació del web, gestió de bases de dades). Segons aquesta informació, doncs, els professionals de la informació i la documentació estan capacitat per a exercir aquests nous perfils professionals emergents.
En definitiva, observem que en els darrers quatre anys han sorgit unes determinades necessitats en el mercat laboral, completament noves, que estan relacionades fonamentalment amb el web i les seves possibilitats de creixement. Aquesta nova demanda laboral és un repte que els professionals de la informació i la documentació tenen al davant i que poden assumir, si tenim en compte que disposen de les competències bàsiques i necessàries per a fer-ho. En aquest sentit, són professionals amb gran capacitat d'adaptació vers aquesta evolució de les professions.
Per a saber-ne més:
Cobarsí Morales, Josep; García Alsina, Montserrat; Ortoll Espinet, Eva (2008). «Mercat laboral: competències professionals i noves titulacions relacionades amb la informació i la documentació». 11es Jornades catalanes d’Informació i Documentació. Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, p. 31-46.
Abadal, Ernest; Borrego, Àngel; Serra Pérez, Rafael (2012). «Mercat laboral dels professionals de la informació: evolució de l'oferta i dels perfils ocupacionals». BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, desembre, núm. 29.
Perfiles profesionales más demandados en el ámbito de los contenidos digitales en España 2012-2017: profesionales TIC 2011. Madrid: Fundación de Tecnologías de la Información (FTI): Asociación de Empresas de Electrónica, Tecnologías de la Información, Telecomunicaciones y Contenidos Digitales de España (AMETIC), 2012. 160 p.
Guallar, Javier. (2012). Perfiles profesionales en Información y Documentación. Panorámica global y nuevos roles entre la Información y la Comunicación. Universitat de Saragossa.
Murthy, Sohan (2013). «The 25 hottest skills that got people hired in 2013». Official Linkedin blog.
Observatori professional (2014). «Actualització sobre el community management». Col·legi Oficial de Bibliotecaris-documentalistes de Catalunya.
Occupational outlook handbook (2013). Washington, DC: U.S. Bureau of Labor Statistics.
The European app economy creating jobs and driving growth. A report prepared by VisionMobile and Plum Consulting.
Citació recomanada
VÀZQUEZ GARCIA, Mercè. Evolució de les professions en informació i documentació. COMeIN [en línia], octubre 2014, núm. 37. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n37.1469
