Què fa i qui és el nou professional de la informació?

Tres experts de la Universitat de Michigan, sota la denominació de professional de la informació, ens presenten un detall dels perfils –funcions, competències i coneixements– dels “nous” professionals de la informació, incloent-hi els que són considerats “antics”. Ho trobem en un llibre que, tot i ser del 2010, i estar centrat en el mercat laboral dels Estats Units, ofereix un contingut encara vigent i traslladable al nostre país. Aquests autors, sota la marca professional de la informació, identifiquen vuit àmbits laborals i les professions desenvolupades en cada un. Aquests àmbits són els següents: 1) arxius i preservació, 2) gestió de documents, 3) serveis de biblioteca i informació (biblioteca pública, escolar, acadèmica i especialitzada), 4) interacció humana amb l’ordinador - professional de la IHO, 5) informàtica social (social computing), 6) i gestió de sistemes d’informació, 7) política de la Informació, 8) recuperació i anàlisi de la informació. Cada un d’aquests àmbits té associada una carrera professional o més d'una, essent les tres últimes les que compten amb més especialitats. On trobem més etiquetes d’especialitat és en els àmbits menys clàssics: interacció humana amb l’ordinador, informàtica social, gestió de sistemes d’informació, política d’informació i recuperació i anàlisi de la informació. Com a exemple hi ha la interacció humana amb l’ordinador: professional de la IHO, professional de la usabilitat, de manera generalista. I com a especialitats hi ha investigador de l’experiència de l’usuari, disseny centrat en l’usuari, o dissenyador web; la informàtica social (social computing),: el professional de la informàtica social que pot desenvolupar carreres especialitzades com a desenvolupador de programari social, estratega dels mitjans socials (social media strategist), gestor de comunitats (community manager), especialista en relacions públiques quant a mantenir informat el públic, editor de mitjans socials, especialista en comunicacions corporatives, estratega de la interacció i bloguer corporatiu.

Tot i que pel que hem descrit pot semblar que els autors presenten una diferència entre perfils nous i clàssics, en una primera lectura veiem que el concepte de nou, lluny de posar l’accent en noves funcions, presenta una panoràmica de les noves competències i coneixements que té aquest professional de la informació. Per tant, no ens ha d’estranyar que sota el paraigua terminològic del “nou professional” els autors també hi incloguin les professions d’arxivers, bibliotecaris i gestors documentals. Òbviament, la funció sempre és la mateixa: organitzar i gestionar col•leccions de documents, incloent-hi la catalogació i indexació; la divulgació, preservació i conservació dels fons, i en un moment donat la seva eliminació. Tanmateix, els autors les fan noves, perquè l’evolució de l’entorn en el qual es desenvolupa la seva feina requereix nous coneixements, noves habilitats i, en definitiva, noves competències. Els autors ens presenten les similituds i les diferències entre aquests perfils i, sobretot, les habilitats de cada un d’ells, que són pràcticament les mateixes. El tret comú a ressaltar és la necessitat de tenir habilitats en l’àmbit tecnològic per a administrar bases de dades, gestionar o dissenyar seus webs. El tret diferencial, és clar, són les tècniques que han d’emprar per a organitzar i gestionar els documents i la informació que custodien. La resta d’àmbits estan relacionats amb les noves competències que els nous àmbits requereixen: la tecnologia i la web 2.0.

Una segona lectura en detall revela la interdisciplinarietat i la formació acadèmica necessàries per a assolir les competències requerides per tal de desenvolupar la carrera professional en els àmbits identificats. Això permet incloure àmbits diferents dels que tradicionalment considerem. D’aquesta manera, ens presenten el professional de la informació des del punt de vista del directiu, el tècnic i l’auxiliar en diferents tipus d’organitzacions. I, a més, els autors ens presenten nivells salarials associats a les funcions presentades, partint de diferents fonts d’informació. La principal font és la US Bureau of Labor Statistic Occupational, i per a alguns perfils – sobretot per a aquells que sorgeixen com a fruit de les TIC– també empren com a fonts les associacions professionals d’un perfil en concret. Els valors salarials oscil·len entre els 50.730$ de mitjana per als arxivers i gestors documentals, els 30.930 i 74.760$ per als bibliotecaris, els 83.297$ per als professionals d'interacció humana amb ordinadors, els 50.000 i 75.000$ per als professionals de la informàtica social, els 75.000 i 85.000$ per als gestors dels sistemes d’informació, els 48.820$ i 85.760$ per als professionals de la política d’informació, i els 42.190$ i 112.510$ per als professionals de l’anàlisi i recuperació de la informació.

Per acabar, convé assenyalar les narracions en primera persona que trobem en el llibre de la carrera professional i la formació de grau i postgrau que han seguit.

De ben segur que una lectura amb més detall permet extreure'n més conclusions i línies per a la reflexió i per al consens de denominacions i perfils per tal de divulgar-los en el mercat i crear una marca del professional de la informació.

Per saber-ne més:

Lawson, J.; Kroll, J., i Kowatc, K. (2010). The New Information Professional: Your Guide to Careers in the Digital Age. Nova York, Londres: Neal-Schuman Publisers.

Citació recomanada

GARCIA ALSINA, Montserrat. Què fa i qui és el nou professional de la informació? COMeIN [en línia], setembre 2014, núm. 36. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n36.1459