Juan Carlos Tous: "Internet ni canibalitza ni és una amenaça”

JUDITH CLARES: Què està suposant la irrupció d'Internet en la indústria cinematogràfica i especialment en la distribució de cinema a Espanya?

 

JUAN CARLOS TOUS: La distribució de cinema a Espanya està vivint actualment uns moments molt convulsos en què s'està definint un nou mercat, com està passant a nivell global. Els preus han pujat per sobre del que seria l'increment de la vida i la pujada del tipus de l'IVA al 21% ha estat un últim cop demolidor. Està canviant el perfil dels espectadors en sales mentre veiem com el període d'explotació de les obres es troba cada vegada més canibalitzat per les pròpies estrenes setmanals. La mateixa distribució de títols es troba molt esbiaixada per la informació internacional. Avui els èxits internacionals poden marcar la distribució a Espanya pel que fa a calendari, nombre de còpies, etc., i la digitalització de les sales ha transformant el panorama. Hem vist desaparèixer sales petites per la falta de pressupost per digitalitzar-les i assistim a una transformació de tota la indústria cinematogràfica: des de la producció a la pròpia exhibició. Podem veure també com Internet està modificant les finestres d'explotació i també la forma d'accés. Des de la compra fins al gaudi de la pel·lícula, el consum, i fins a la crítica. La irrupció d'Internet està modificant-ho tot: exhibició, distribució, comunicació...

 

J.C.:  Com s'està vivint concretament en el sector del home-video?

 

JC.T.: A Espanya, en els últims anys s'han perdut el 80% dels videoclubs. El lloguer era un negoci de 100 milions d’euros l'any i avui és un negoci d'aproximadament 20 milions d'euros anuals. Han desaparegut en els últims 10 anys gairebé 10.000 videoclubs. Anem perdent al voltant de 1.000 videoclubs per any. I els que queden, els que tenen una economia sanejada i cert futur, s'han transformat, majoritàriament, en botigues d'oci. No només lloguen vídeos sinó que lloguen també videojocs, venen llaminadures, crispetes, tenen premsa, revistes... S'han convertit en una multi-botiga.

Videoclubs especialitzats únicament en cinema queden molt pocs, entre ells podríem trobar aquells que ofereixen un servei d'arxiu com podria ser a Barcelona Vídeo Instant. Exerceixen una funció de documentalista, d'arxiu físic, d'aquestes pel·lícules que potser podràs trobar navegant per la xarxa però no amb un determinat doblatge, o d'una determinada edició en què hi havia uns extres, una entrevista... que ja no es troba. Aquest tipus de videoclubs crec que mai deixaran d'existir.

 

J.C.: Apunta a la desaparició de la finestra del vídeo de lloguer tradicional?

 

J.C.T.: Crec que no desapareixerà del tot encara que sí que quedarà reduïda. Tenim encara aquest mateix target de què parlàvem en cinema. Hi ha molta gent encara que no està disposada, o preparada, per veure una pel·lícula on-line. Gent que encara no té l'hàbit d'anar a una pàgina d'Internet a veure una pel·lícula, a la qual encara li agrada baixar al barri i conèixer la senyora del videoclub que li recomana una pel·lícula.

Per això crec que el lloguer no acabarà de desaparèixer del tot. Seguirà existint, però de forma marginal. El videoclub seguirà existint encara que mai més tornarem a tenir un mercat de 10.000 videoclubs, de 100 milions, però hi haurà un petit mercat que donarà un servei.

 

J.C.:  Consideres que el mercat de lloguer passarà a ser on-line?

J.C.T.: Sí, crec que el mercat de lloguer s'ha transformat i ràpidament està passant a ser on-line. Canvia el suport però se seguirà consumint cinema a casa i més a causa de la implantació de veritables home cinema que acosten l'experiència a la viscuda en una sala de cinema.

El lloguer, en terme de drets, queda situat a la finestra del home-video. Ara el home-video, en comptes de tenir un suport analògic com va ser el VHS en els inicis o digital com el DVD, o més recentment d'alta definició amb el Blu-Ray, passa a ser on-line i sempre sota demanda (VoD, vídeo a la carta), a través del teu PC, tauleta, TV connectada o al teu smartphone. Segueixes podent triar "el quan" gaudir una pel·lícula, però Internet afegeix "on vulguis".

D'altra banda, el mercat de venda directa seguirà existint, no decreixerà tant com el videoclub, però es reduirà considerablement. Hi haurà una pèrdua de punts de venda, de metres quadrats i lineals d'exposició i passarà a convertir-se en un producte de venda per impuls a preu econòmic o en un bon objecte de col·lecció o de regal.

 

J.C.: L'entrada de la finestra de consum on demand (VoD) ha vingut a modificar la cronologia entre finestres d'explotació del film?

JC.T.: El que ha passat en el mercat de lloguer és que s'han escurçat completament les finestres i avui pràcticament són inexistents en algunes companyies. A les companyies independents encara seguim oferint de 3 setmanes a 1 mes de finestra. Fins i tot alguns poden arribar fins als 2 mesos. Parlem de lloguer abans de la venda, un cop tancada l'exhibició en cinema o convivint perquè ja han passat els 4 mesos que exigeix el lobby d'exhibidors. Les grans multinacionals, però, estan apostant cada vegada més per estrenes day-and-date.

 

J.C.: Vistos els canvis que s'estan vivint en el sector, té sentit que se segueixi fixant un temps d'explotació específic per a cada finestra?

JC.T.: Les finestres existiran sempre, però no s'ha de saber quan ni com. És a dir, cada pel·lícula, igual que té un pla de màrqueting, hauria de tenir el seu propi pla d'exhibició i de distribució. Haurien de ser els distribuïdors, al costat dels productors i atenent el públic, qui decidissin els terminis d'explotació per a cadascun dels diferents períodes de comercialització.

 

Té sentit que les finestres les estableixi el propi públic i la pròpia pel·lícula, de manera que si en una pel·lícula s'observa una resposta del públic inesperada a les sales, hauria de quedar al cinema el temps que fes falta per atendre la demanda ja que omple les sales! Ara bé, si una pel·lícula no funciona en cinema, perquè t'has equivocat amb la comunicació, perquè el target a qui va dirigida no va a sales de cinema (...) i a la segona setmana veus com els mateixos exhibidors limiten la seva vida en cinema, el distribuïdor hauria de poder llavors obrir la finestra d'Internet i llançar-la en DVD. No oblidem que Internet ens presenta una facilitat de reacció immediata. Podem trigar entre 4 i 5 setmanes a poder distribuir un DVD, però a Internet pujar una pel·lícula a un portal és immediat.

 

J.C.: En aquest sentit, filmin va començar a apostar per estrenar en paral·lel en cinema i vídeo a la carta, com seria el cas de Tiro en la cabeza o Carmina o revienta, entre d’altres.

 

J.C.T.: Sí, són experiments, proves que es fan perquè estem en un moment del mercat en què Internet ve a modificar-ho tot, a complementar-ho tot o a millorar-ho. No ho sabem. Haurem d'esperar per veure on situem Internet. La meva teoria personal és que no es posarà en cap lloc en concret sinó que Internet estarà en totes les finestres. I, depenent de la pel·lícula, la finestra VoD s'obrirà abans, en paral·lel o després de l'estrena en cinemes.

 

Queda clar que no existeix un model únic. A poc a poc el productor és qui, al costat del distribuïdor, traça la que considera la millor estratègia per a la seva pel·lícula. Així hem vist exemples com Gente en sitios on al cinema va comptar amb 3 setmanes exclusives i en vídeo i Internet va sortir en paral·lel, o distribucions singulars com la de Barcelona nit d'estiu que va tenir finestres reduïdes a setmanes amb diversos passis públics previs a l'estrena comercial en cinemes.

 

També segueixen fent proves als Estats Units en les què utilitzen el vídeo a la carta com a canal promocional abans d'estrenar la pel·lícula en cinema. Aconsegueixen generar comentaris, crítiques i molt buzz màrqueting a la xarxa, i a partir d'aquí es decideix l'estratègia de distribució en cinema.

 

Queda clar que Internet ni canibalitza ni és una amenaça. Es demostra que aporta valor i representa una magnífica oportunitat.

 

 

Sobre el postgrau en Distribució audiovisual: VoD i nous models de negoci. UOC-filmin podeu contactar amb Judith Clares (jclares@uoc.edu), directora acadèmica del programa.

 

També podeu visitar el blog del postgrau.