És ben conegut l'algorisme de rànquing de Google que organitza els resultats segons els enllaços que una pàgina web rep, entre altres coses. Quan diem "altres coses" també ens referim a considerar, per exemple, les preferències i circumstàncies personals de la persona que fa la cerca com a input per a elaborar el rànquing. Ara bé, com sap el senyor Google què et pot interessar? El famós algorisme incorpora dades com ara el lloc des del qual fas la cerca, quines altres cerques has realitzat anteriorment, quins clics has fet, en quin idioma fas la cerca, de manera que l'ordre dels resultats que mostra no són els que s’obtenen del web, sinó els que s’obtenen del web "exclusius" per a tu. L’any 2011 Eli Pariser va fer una xerrada a TED titulada
Beware online "filter bubbles" en la qual mostrava la diferència de resultats entre dues cerques similars fetes per dues persones diferents, per tal de constatar les grans diferències que es poden trobar segons qui fa la cerca.
Amb l'ús d'aquests algorismes personalitzats el sistema pressuposa, basant-se en la teva conducta al web o en criteris anteriorment enumerats, què és rellevant per a tu, així mostra solament el que vols veure i filtra altres perspectives. Aquest fet es coneix com a filtres d'informació, bombolles d'informació o bombolles de filtre. Aquesta situació no solament es produeix quan cerques a Google, sinó també fent servir altres cercadors i serveis en el web, com Facebook, Amazon, Linkedin. Els algorismes que hi ha darrere aquestes pàgines web, en busca d'una personalització òptima dels continguts (i un màrqueting com més directe millor), determinen per si mateixos què t’interessa veure i què no, malgrat que "tu" puguis tenir una altra opinió sobre això.
D'una banda pot semblar fantàstic veure en primer lloc el que t’interessa més: accés ràpid als continguts, en una llengua en la qual t'expresses més bé o sobre les circumstàncies més properes a tu, però, d’altra banda, no sempre convé que sigui així.
Font: 43pixels.com
Sortint del terreny personal i aplicant-ho a la pràctica de la intel·ligència competitiva, podria semblar que amb l'ús d'aquests filtres d'informació es "facilita[ria] la informació idònia a la persona oportuna en el moment just", usant precisament una definició d’intel·ligència competitiva que m'agrada molt per la seva claredat. No obstant això, veurem que en aquest cas, el tipus d'algorismes que alguns serveis a internet utilitzen pot generar serioses deficiències en la nostra visió del negoci i en el procés d'intel·ligència en si mateix.
En intel·ligència competitiva s'identifica amb punts cecs (blind spots) aquelles suposicions, mites o tabús que dificulten que l'organització detecti correctament el que passa al seu voltant. Un exemple de punt cec seria no considerar una tendència emergent que pot afectar-nos a mig termini, perquè hem definit massa estrictament el nostre àmbit de negoci. Aquests punts cecs solen estar relacionats amb el factor humà de l'organització. Les creences i experiències anteriors influeixen en la interpretació del present. En el cas de les bombolles d'informació, aquestes serien un tipus de punt cec nascut en el vessant tecnològic del nostre sistema d'intel·ligència.
Ara bé, com podem superar aquests filtres impostos? La situació ideal seria que les empreses fessin aquests algorismes transparents i que ens permetessin conèixer de quina manera funcionen, per tal de poder actuar en conseqüència. Ens haurien de permetre activar o desactivar els filtres a la nostra manera, segons les nostres necessitats. La realitat és que tot el que podem fer de moment és ser conscients que això passa i utilitzar algunes tècniques que ens puguin ajudar a superar els punts cecs que els filtres d'informació provoquen.
Una solució podria ser l'ús d'un sistema d'intel·ligència distribuïda, en el qual diverses persones, amb diferents perfils –i, per tant, susceptibles de rebre diferents resultats– col·laborin. Una altra solució podria ser anar més enllà dels deu primers resultats mostrats i explorar les següents pàgines de resultats, malgrat el risc de trobar-hi soroll documental. Per descomptat, l'ús d'eines alternatives, o cerques complementàries, també ampliarà la visió de les informacions realment rellevants. Totes aquestes tècniques, i segurament altres, ens ajudaran a trencar el cercle en què els algorismes s'entesten a acorralar-nos i també a desfer-nos dels punts cecs d'informació.
Citació recomanada
AGUILAR MORENO, Estefanía. Bombolles d'informació: algorismes massa intel·ligents. COMeIN [en línia], juny 2014, núm. 34. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n34.1440
Estefanía Aguilar Moreno
