Desequilibris bibliotecaris

Durant el bienni 1914-1915 es van establir les bases del projecte bibliotecari a Catalunya. Prat de la Riba va fundar la Biblioteca de Catalunya l’any 1907, i enguany se celebra el centenari del caràcter de servei cultural públic que li va atorgar la Mancomunitat. Per al centenari @Mancomunitat100 s’ha elaborat el còmic L’inici del demà, a la xarxa es pot veure el documental Somiar un país, construir un somni i, a més, el web creat per a l’ocasió recull l’agenda i les cròniques de tots els actes celebrats i futurs. 

 

Un dels actes organitzats va ser la taula rodona “Les biblioteques, un projecte d’èxit? Una mirada 100 anys després”, moderada per la directora de la Biblioteca Pública de Tarragona, Dolors Saumell, que va comptar amb les intervencions de l’historiador Borja de Riquer i Antoni Dalmau, escriptor i expresident de la Diputació de Barcelona. Dalmau va afirmar –quan ja havia acabat la intervenció preparada– que era un projecte d’èxit extraordinari, però hi havia un problema com és la manca d’articulació d’un model territorial definitiu. Segons Dalmau, “encara hi ha un desequilibri entre Barcelona i les altres províncies”. 

 

Crec que la majoria estarem d’acord a corroborar “l’èxit extraordinari” i potser discrepareu en el desequilibri i la falta “d’articulació” d’un model descentralitzat. Aquestes declaracions em serveixen per a corroborar una realitat que fa anys que visc en primera persona com a usuària de dues biblioteques amb situacions i realitats ben diferents: d’una banda, de la biblioteca Carles Cardó (Valls) i, d’una altra, de la biblioteca Vapor Vell (Barcelona) –i us he de confessar: m’indigna i em preocupa. Evidentment no conec pam a pam la realitat d’arreu de Catalunya, però si que considero que pot ser significatiu donar una ullada al mapa, on ja es percep un desequilibri entre el litoral i les poblacions interior; per tant, afegiria a les declaracions de Dalmau que les diferències territorials van més enllà de les províncies.

 

La Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona (XBM) no té res a veure amb la de les altres tres províncies –més ben dit quatre, ja que a nivell bibliotecari sovint es diferencia les Terres de l’Ebre (TEE) com a cinquena província. Donem algunes xifres per a situar el lector, extretes del  Balanç 2013 (Sistema de lectura pública de Catalunya). La XBM està integrada per 216 biblioteques municipals i 9 bibliobusos. Dels 311 municipis de la demarcació, 238 tenen servei bibliotecari de la XBM. La ciutat de Barcelona té 39 biblioteques públiques, gestionades pel Consorci de Biblioteques de Barcelona, i donen servei a prop de 5 milions i mig d’habitants (5.432.553, dades 2013), que representa una cobertura del 97,83% del total de població de la demarcació de Barcelona. D’aquest conjunt de població, gairebé 2 milions i mig disposen de carnet de biblioteca. Pel que fa a les altres províncies, les xifres de població a la qual es dóna servei són les següents: a Girona 622.547, Lleida 332.404, Tarragona 494.567 i Terres de l’Ebre 137.510. 

 

El balanç ofereix dades totals i desglossades sobre els recursos de personal, que es mantenen gairebé estancats en els darrers anys; els equipaments bibliotecaris; els fons; el nombre de préstecs, que ha patit una davallada molt remarcable del 2012 al 2013 (un milió de préstecs menys); les activitats organitzades, i l’accés a internet. En línies generals, la província de Girona se situa en segona posició, i amb força distància entre Tarragona i les TEE, que són les pitjors situades en gairebé la totalitat dels anteriors ítems analitzats.

 

Quins en són els motius? Segons Dalmau als anys vuitanta, quan es van recuperar les competències en cultura per part de les administracions autonòmiques i locals, hi havia coordinació entre les diputacions i, per tant, ell considera que no són motius polítics ja que CiU i PSC compartien govern en les quatre diputacions, però sí que “s’ignoraven entre elles”. En contraresposta, Assumpta Bailac, en el torn de preguntes, va indicar que la manera com les diputacions van rebre les competències de l’Estat va determinar el futur i va comentar l’esperit centralitzador que inspirava la política del primer conseller de Cultura, Max Cahner. 

 

I em pregunto, des de llavors la resta de consellers han seguit la mateixa tendència? O potser es tracta d’un repartiment desigual dels recursos econòmics? Ara recordo l’article de Carme Reverté (2012) “Biblioteques de les Terres de l’Ebre. Iniciatives en temps de crisi” a la Revista Ítem del COBDC que explica idees de baix cost per a superar els obstacles en temps difícils. El Servei de biblioteques de la Generalitat treballa seriosament, amb empenta, per crear noves instal·lacions com per exemple la biblioteca Carles Cardó, inaugurada el passat Sant Jordi –després de tenir durant més de tres anys les instal·lacions acabades i equipades però sense fer efectiu el trasllat. 

 

Buscar els causants no és fàcil, però al cap i a la fi els usuaris volem poder gaudir d’uns equipaments preparats per a les necessitats del moment, i als professionals de l’àmbit, com a treballadors d’un servei públic, els agrada donar cobertura i arribar a tota la població, oferir un servei de qualitat i tenir la capacitat d’adaptació a les noves realitats.