Número 31 (març de 2014)

La lluita per la quarta S del 'content curator'

Sandra Sanz Martos

Aquest és el tercer article que publiquem a COMeIN sobre el content curator. A l'anterior anunciàvem que a finals de l'any passat es publicaria el primer llibre en espanyol sobre content curation, escrit per Javier Guallar i Javier Leiva. I així ha estat. El llibre porta al mercat quatre mesos i els debats que s'hi deriven no s'han fet esperar. En aquest article farem referència a un de ben recent que s'ha publicat a la pàgina del Grupo ThinkEPI.
 

El content curator. Guia bàsica per al nou professional d'Internet. Aquest és el títol del llibre de Guallar i Leiva. Hi proposen un mètode de curació de continguts que anomenen les 4 S de la content curation. La primera S correspon a Search (cerca); la segona, a Select (selecció); la tercera, a Sense making (anàlisi i caracterització), i la quarta, a Share (difusió). Des del nostre punt de vista i seguint la seqüència de la cadena documental, és clar que les tres primeres S són tasques pròpies del documentalista, però el debat es polaritza quan entra en escena la quarta S.

 

La presentació i la difusió és una de les fases més importants: de res servirà el treball del content curator si la informació recuperada sota els criteris de rellevància i pertinència no es presenta correctament a l'usuari final. Per això hi ha qui considera (Evelio Martínez o Javier Guallar, entre d'altres) que, per realitzar aquesta última tasca, és necessari tenir coneixements sòlids de l'àmbit de la comunicació, més concretament de redacció periodística. No obstant això, alguns pensem que els documentalistes estem capacitats per redactar i presentar de manera atractiva els resultats obtinguts.

 

Així doncs, a qui pertany la quarta S de la content curation? A l’àmbit de la documentació o al de la comunicació?

 

La frontera entre la documentació i la comunicació en alguns aspectes és complexa i difusa. Atès que la matèria primera amb què treballem tant documentalistes com comunicadors és la informació, és fàcil que les dues disciplines convergeixin. I així és; no estic dient res que no sapiguem. Precisament fa pocs dies es va publicar a Grupo ThinkEPI un article de Rafael Repiso-Caballero i Daniel Torres-Salinas que feia referència a aquest tema. I posaven com a exemple la quantitat de facultats de diferents universitats espanyoles que imparteixen les dues titulacions, és a dir, facultats on els estudiants dels graus en Documentació i en Comunicació comparteixen aules i professorat. Això sens dubte enriqueix la formació de tots dos, alhora que suposa una evolució dels seus perfils professionals respectius, la qual cosa reverteix en un benefici per a tothom.

 

Però tornant al tema que ens ocupa, sobre la quarta S, nosaltres considerem que els documentalistes tenen competències sobrades ‒ho abordem en el grau d'Informació i Documentació de la UOC‒  per desenvolupar tasques de difusió d'informació basades en la representació i la visualització de la informació, i aquest és l'enfocament del postgrau Content Curator: Creant Valor de la Informació a la Xarxa. De què serveix que un documentalista busqui (Search), seleccioneu (Select) i analitzi i caracteritzi informació (Sense Making), si després creiem que no la pot difondre (Share)? Necessita el documentalista competències de l'àmbit de la comunicació per fer-ho? Depèn. No, si entenem que la representació i la visualització de la informació pertanyen a l'àmbit de la documentació i/o gestió de la informació. Potser sí, si considerem que la difusió comporta tasques més vinculades a la redacció periodística. Això últim és el que provoca que algunes veus de l'àmbit de la comunicació vulguin apropiar-se d'aquest nou perfil professional.


Des del nostre punt de vista, així com progressivament el perfil de community manager s'ha anat emmarcant en l'àmbit de la comunicació (i així ho hem anat defensant en anteriors treballs ), el de content curator correspon ‒a la nostra manera de veure‒  al de la documentació. Si més no, les 3 primeres S pertanyen a aquest últim i la quarta ‒segons l'enfocament‒  també, o a res que el documentalista no pugui aprendre.


Per saber-ne més:

 

GUALLAR, Javier; LEIVA-AGUILERA, Javier (2013). El content curator. Guía básica para el nuevo profesional de Internet. Barcelona: Editorial UOC. Colección El Profesional de la Información, n. 24. ISBN: 978-84-9064-018-0.

 

Postgrau Content Curator: Creant Valor de la Informació a la Xarxa.

 

Citació recomanada

SANZ MARTOS, Sandra. La lluita per la quarta S del 'content curator'. COMeIN [en línia], març 2014, núm. 31. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n31.1420

documentació;  gestió de la informació;  mitjans socials;  periodisme;