Com tenim el rebost?

Els repositoris digitals d’accés obert tenen com a objectius augmentar la visibilitat i la difusió de la producció de les universitats i/o institucions, i preservar-la i garantir-ne l’accessibilitat en el futur, a més de facilitar-ne l’autoarxivament. La UOC participa des de l’any 2001 a Racó, Tdx, Recercat i Mdx, coordinats pel Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC) i el Centre de Supercomputació de Catalunya (CESCA).

Repositori, del llatí repositorium, significa armari o armari de rebost, però ha arribat al català a través de l'anglès (repository), que vol dir rebost. Obrim la porta, a veure com tenim el rebost?

Aprofitem l’actualitat de la incorporació de la revista número 400 –a dia d’avui 409–a Racó (revistes en accés obert). [Podeu llegir una de les cròniques de l’acte celebrat el passat 10 de març al Centre d’Arts Santa Mònica, feta per la consultora dels Estudis CIC, Raquel Herrera, al seu bloc personal] per mostrar els repositoris que trobem dins del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), antigament CBUC, que també integra el Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya (CESCA). Us parlarem de Racó, Tdx, Recercat i Mdx, o el que és el mateix: Revistes en Accés Obert, Tesis Doctorals en Xarxa, Dipòsit de la Recerca de Catalunya i Materials Docents en Xarxa.

Segons les definicions de l’Enciclopèdia Catalana, el repositori és un “sistema informàtic on s’emmagatzema la informació d’una organització amb la finalitat que els seus membres la puguin compartir”, i l'arxiu obert és un “dipòsit o repositori d’informació en format digital integrat per la producció científica que els seus productors hi han dipositat o autoarxivat voluntàriament, respectant les normes de dipòsit, per tal que pugui ésser utilitzada per qualsevol usuari de manera lliure i gratuïta”. La Viquipèdia hi afegeix: “Un repositori, dipòsit o arxiu és un lloc centralitzat on s'emmagatzema i manté informació digital. Aquesta informació pot ser tant llibres, com imatges, documents de tota mena o programes informàtics. Habitualment tenen forma de bases de dades”.

Per tant, podem extreure tal i com obríem aquest article que els repositoris digitals d’accés obert tenen com a finalitats augmentar la visibilitat i la difusió de la producció de la universitat, preservar i garantir l’accessibilitat en el futur dels documents, a més de fomentar l'accés obert tot facilitant l’autoarxivament dels continguts.

Racó (creat l'any 2006), es defineix al web com “un repositori cooperatiu des del que es poden consultar, en accés obert, els articles a text complet de revistes científiques, culturals i erudites catalanes [...] La principal finalitat de RACO és augmentar la visibilitat i consulta de les revistes que inclou i difondre la producció científica i acadèmica que es publica a revistes catalanes”. A data d’avui té 158.897 articles i 140.441 documents a text complet. La UOC hi aporta 10 revistes al portal: Anàlisi: Quaderns de Comunicació i Cultura; Artnodes: Revista d'Art, Ciència i Tecnologia; BiD: Textos Universitaris de Biblioteconomia i Documentació; Digithum: Revista Digital d'Humanitats; eLearn Center Research Paper Series; IDP: Revista d'Internet, Dret i Política; Journal of Conflictology; Oráfrica: Revista de Oralidad Africana; RUSC. Universities and Knowledge Society Journal, i UOC Papers: Revista sobre la Societat del Coneixement. Dues d'aquestes (BiD i Anàlisi) són publicacions coeditades pels nostres estudis.

L’altre repositori que volem comentar-vos és Tesis Doctorals ens Xarxa. Nascut l'any 1999, té 140.441 documents a text complet, 48.963 tesis consultables i 10 universitats participants. La UOC hi contribueix amb un total de 41 tesis. A més de formar-ne part les universitats membres del l'antic CBUC, també s'hi han sumat la Universitat d'Andorra, de les Illes Balears, de Cantàbria, de Múrcia i d'Oviedo. Recordem que a Teseo no es pot consultar el contingut a text complert, sinó només el resum executiu.

El tercer producte, Recercat va ser creat el 2005 i “és un repositori cooperatiu en el que es pot consultar la literatura de recerca de les universitats i centres d'investigació de Catalunya, com ara articles, treballs d’investigació/fi de màster, treballs/projectes fi de carrera, ponències de congressos, informes, documents de treball, etc.”. Inclou més de 50.000 documents: 19.831 articles, 13.827 treballs d'investigació/fi de màster, 7.935 treballs/projectes fi de carrera i 7.247 ponències de congressos. Si busquem aquella literatura creada pel professorat UOC trobem uns resultats de 3.269 documents, 10.994 descàrregues i 346.591 consultes.

El darrer respositori és Materials Docents en Xarxa, que data del 2009 i es diferencia dels altres ja que es defineix com a “repositori cooperatiu” i perquè un dels seus objectius és contribuir a la innovació educativa. Per les seves característiques resulta útil a l'hora de cercar i recuperar materials i recursos digitals docents.

A més, la majoria d’universitats tenen el seu propi repositori institucional, que col·loquialment i amb el bon sentit de la paraula podríem definir com un calaix de sastre, ja que no està especialitzat com els anteriors. L’Oberta en obert, creat l’any 2010, té 5.386 documents, 2.173.777 visites i 2.663.012 descàrregues. Per acabar, creiem que us pot resultar d'utilitat conèixer dos directoris internacionals de repositoris: OpenDOAR – The Directory of Open Access Repositories i The Registry of Open Access Repositories (ROAR).

Després d'haver obert la porta, hem vist que tenim un rebost per a tots els gustos, força complert, amb productes específics, algun de generalista i tots ells de qualitat. Ara bé, encara s'han de continuar fent accions per donar-los a conèixer al professorat, promocionar-los també entre els alumnes i animar a fer-ne ús i a dipositar-hi continguts.