La prospectiva cientificotècnica és cada cop més necessària per a les organitzacions i les societats d’un món amb incerteses creixents. Requereix del concurs d’una sèrie d’elements que, adequadament combinats, poden donar forma a projeccions de futur plausibles en molt diversos formats, segons les necessitats dels públics objectius destinataris dels pronòstics. A aquest tipus de projeccions, en tant que productes de coneixement, els falta avançar en la seva estandardització per tal d’assolir una major difusió i acceptació per part dels potencials usuaris, que són molts i diversos.
En un món cada cop més interconnectat, més complex i més incert, són cada cop més preuats els pronòstics sobre el sentit i el ritme de futurs descobriments i desenvolupaments cientificotècnics susceptibles d'impactar sobre les vides de les nostres organitzacions i la nostra societat. En aquesta línia, el concepte de prospectiva porta intrínsec la utilització sistemàtica d’un repertori de dades i de documents per tal d’extreure’n coneixement mitjançant tècniques interpretatives adients, en forma d’escenaris plausibles de futur. I per tant, ens situa lluny de les "boles de vidre", sovint usades pels futuròlegs aludits en alguna cançó de Joaquín Sabina.
Els vaticinis a títol individual, per part de persones amb grans coneixements científics i un punt d’imaginació, no són pas menys interessants que els dels futuròlegs i de ben segur tenen més fonament. De fet, les prediccions formulades per Isaac Asimov el 1964 amb horitzó 2014 es poden considerar encertades en no poca mesura. I les que apunta Joandomènec Ros, president del Institut d’Estudis Catalans, amb vista al 2064 es llegeixen amb interès.
Ara bé, la formulació sistemàtica d’aquest tipus de projeccions, orientades a la presa de decisions en una organització o en una societat, requereix normalment del concurs d’un seguit de persones i de recursos. Típicament els següents: 1) L’accés a un considerable corpus de dades o documents provinents d’una diversitat de fonts selectes, 2) Uns experts encarregats de filtrar, compactar i interpretar aquestes dades, i 3) Una metodologia per a contrastar i reforçar aquesta interpretació.
Pel que fa al corpus de dades o documents, hi ha un ampli ventall de fonts cada cop més diversificades. Les diguem-ne tradicionals són, per exemple, les bases de dades d’articles científics, o les bases de dades de patents. Ara bé, aquestes, per la seva pròpia definició, constitueixen un recull del passat, del coneixement consolidat. Per això cada cop més s’utilitzen altres fonts, més oficioses i més representatives del coneixement emergent i prospectiu, com poden ser l’anomenada literatura gris, la documentació pública sobre projectes de recerca en curs, o fins i tot els interessos de recerca declarats pels investigadors a la seves pàgines web, etc.
La selecció de les fonts adequades i la compactació de dades i documents en una síntesi representativa i manejable, normalment requereix del concurs d’un expert documentalista i analista especialitzat en l’àrea temàtica, que utilitza o configura una combinació de software adient. Com a productes de coneixement resultants d’aquesta feina hi pot haver un primer informe documentat, o la presentació d’un resum informatiu mitjançant una interfície interactiva.
A partir d’aquesta primer producte, per a conseguir una interpretació potent i contrastada, hauria d’incorporar-se el coneixement d’experts cientificotècnics en l’àrea temàtica, i d’experts amb una visió més política i estratègica. La visió d’aquests experts s’enriquiria i es contrastaria mútuament, mitjançant tècniques com els Delphi Group o la revisió per parells. Un sistema d’informació adient, gestionat pel documentalista i analista, incorporaria aquest coneixement per tal d’assolir una versió potenciada i contrastada de l’informe documentat o del resum informatiu interactiu.
Podríem, a partir de tot això, proposar una equació per a la prospectiva cientificotècnica, on aquesta és funció dels següents factors:
Prospectiva = f [(col·lecció de dades i documents), (software), (expertesa documental i analítica), (expertesa cientificotècnica), (expertesa estratègica), (imaginació)]
Hem apuntat temptativament els factors a tenir en compte en la fórmula de la prospectiva. Però com aquests factors juguen i quines persones i perfils professionals aporten la seva expertesa pot variar força en funció del context organitzatiu, de quin tipus de projecció de futur es vulgui fer i de quins en siguin els públics objectius.
Així, empreses del nostre país com IALE Tecnología o Observatorio de las Ideas, que ofereixen productes i serveis de prospectiva, segurament combinen aquests factors de forma diferent. Si més no, això es podria deduir d’una visita als seus sites. En altres casos, el proveïdor pot ser una unitat d’intel·ligència competitiva, de vigilància tecnològica, o d’estudis i anàlisis, ja siguin situades dins d’una organització gran, o ja sigui actuant per a un clúster d’empreses, cambra de comerç, parc tecnològic o similar.
Avui dia, és gran la necessitat d’aquest tipus de productes de coneixement de prospectiva cientificotècnica, ja sigui en forma d’informes documentats o, encara millor, de resums interactius que permetin a l’usuari acabar de dibuixar ell mateix els possibles escenaris. I la necessària combinació de persones i recursos es pot assolir. No obstant això, hi ha feina a fer per tal d’establir una estandardització d’aquests productes de coneixement, de manera que els potencials usuaris sàpiguen en què consisteixen, què en poden esperar, i tinguin una idea general del seu funcionament.
En aquest sentit, falta força recorregut per tal que aquests pronòstics assoleixin un estatus comparable al que tenen actualment productes de coneixement com ara una auditoria comptable, un diagnòstic mèdic, etc. En aquests casos, proveïdors, usuaris i altres implicats comparteixen un marc conceptual que els facilita la comprensió mútua i el maneig d’aquests instruments, essent conscients del seu funcionament, potencial i limitacions. En canvi, no és així en el cas de la prospectiva, que a dia d’avui encara sona un punt esotèrica i ens recorda les boles de vidre dels futuròlegs.
Per a saber-ne més:
Grau d’Informació i Documentació. Itinerari d’optativitat “Gestió d’informació: anàlisi d’informació”
Màster Universitari en Gestió Estratègica de la Informació i el Coneixement a les Organitzacions.
Alan L. Porter; Scott W. Cunningham (2004). Techmining: Exploiting New Technologies for Competitive Advantage. Wiley-Interscience: New York.
Citació recomanada
COBARSÍ-MORALES, Josep. Prospectiva cientificotècnica: més enllà de la bola de vidre. COMeIN [en línia], febrer 2014, núm. 30. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n30.1415
Josep Cobarsí-Morales Professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC
@jcobarsi
