Les iSchools (Information Schools) constitueixen una potent xarxa internacional de facultats amb una activitat acadèmica rellevant sobre informació i temes relacionats. Els Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC hi han estat admesos recentment. En aquest sentit, ara és un bon moment per apuntar els trets distintius i les tendències de les iSchools.
La creació del moviment de les iSchools és relativament recent (data del 2005). Actualment aquesta xarxa acadèmica agrupa 52 facultats universitàries de tot el món, 17 de les quals són europees. Podeu consultar-ne la llista completa aquí.
La primera característica clau (la primera i) és la dedicació, en docència i recerca, a la informació com a objecte central d’estudi. A partir de la premissa que es requereix avui una afinada expertesa en informació al servei del progrés científic, empresarial, educatiu i cultural. Aquesta expertesa ha d’incloure la comprensió dels usos i dels usuaris de la informació, així com de les tecnologies de la informació i les seves aplicacions. El principal objectiu pràctic d’aquest camp d’estudi (anomenat en anglès Information Science) és posar a disposició la informació adequada a les persones adients, a temps i en la forma convenient.
La segona característica clau de la xarxa acadèmica d'iSchools (la segona i podríem dir) és la interdisciplinarietat, considerada com a aproximació òptima per a copsar adequadament els vincles entre informació, persones i tecnologia. Les relacions entre aquestes són radicalment diferents en el complex món del segle XXI respecte a temps anteriors (inclosa la major part del segle XX). Aquesta interdisciplinarietat combina tradicions diferents: per això la xarxa integra facultats amb una base de coneixement ja sigui en biblioteconomia (com ara Humboldt-Universität Berlin), en gestió d’informació en organitzacions (per exemple, Berkeley), o en sistemes i tecnologies de la informació (cas de Pennsylvania State University).
Tot partint d’aquestes premisses, podem observar algunes tendències que, en termes generals i a grans trets, es fan paleses en els programes docents i en els projectes de recerca en aquestes facultats.
Primera. Actualment, qualsevol servei d’informació té lloc en un entorn en línia, a través de dispositius i d’interfícies de comunicació molt diversos. Per tant, es constata la importància de la interacció persona-ordinador com a matèria d’estudi.
Segona. La dedicació ‒ja sigui com a professionals o com a acadèmics‒ a la informació requereix pensar a la manera dels antropòlegs, tot tenint en compte múltiples punts de vista, múltiples cultures i múltiples ecologies. I és que no podem donar res per suposat sobre el comportament humà en entorns de comunicació tan complexos i dinàmics com els que la digitalització de la informació ha comportat.
Tercera. La importància de procurar una experiència d’usuari no tan sols eficaç i eficient, sinó a més agradable i estètica, per tal d’aconseguir enganxar-lo. És a dir, es tracta d’assolir allò que s’anomena engagement de l’usuari en relació als serveis i sistemes d’informació.
I quarta. La constatació de la importància del llenguatge per a la codificació del coneixement explícit (per exemple, mitjançant vocabularis controlats i metadades que en facilitin la seva compartició i recuperació). Però, al mateix temps, de les limitacions del llenguatge en relació al coneixement tàcit (que requereix per a la seva transmissió d’una experiència compartida o de l’ús de mitjans audiovisuals).
Tenint en compte tot això, la incorporació del Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC a la xarxa d'iSchools és coherent amb la combinació de les seves dues grans tradicions temàtiques: un àmbit d’Informació, amb forta dedicació a gestió d’informació en organitzacions, i un àmbit de Comunicació. Cadascun d’ells es fa palès, en docència, en la impartició d’un grau (grau d’Informació i Documentació, grau de Comunicació). I pel que fa a segon cicle, a més d’un màster universitari en Gestió d’Informació i Coneixement, una sèrie de màsters i postgraus propis sobre temes com ara comunicació audiovisual, publicitat, periodisme, xarxes socials, gestió documental, anàlisi d’informació i audiències, etc. Aquesta activitat acadèmica es manifesta també en la impartició de docència en dos doctorats (tercer cicle) de la UOC: el doctorat de la Societat de la Informació i el Coneixement i el doctorat en e-Learning. En definitiva, una combinació de temes molt en sintonia amb el que representen les iSchools.
Per saber-ne més:
Twitter Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC: @UOCinfocom
Twitter iSchools: @iSchools
Web iSchools: www.ischools.org
Wu, Dan; He, Daqing; Jiang, Jiepu; Dong, Wuyi; Vo, Kim Thien (2012). The state of iSchools: an analysis of academic research and graduate education. Journal of Information Science, v. 38, n. 1, pàg. 15-36.
Citació recomanada
COBARSÍ-MORALES, Josep. iSchools: informació i interdisciplinarietat. COMeIN [en línia], desembre 2013, núm. 28. ISSN: 1696-3296. DOI: https://doi.org/10.7238/c.n28.1384
Professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC
@jcobarsi